Jordi Montanyà

El català al Facebook 4

2012-01-05T23:30:00.000+01:00

Al Facebook els que diem que parlem en català no creixem gaire però amb una mica de màrqueting es pot verificar, segons el robot d'anuncis, que hi ha

512.880 persones 05.01.2012

que viuen en un dels països següents: Andorra, Espanya, França, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Portugal, Rússia, Àustria, Austràlia, Grècia, Marroc, Mèxic, Japó, Irlanda, Canadà, Xile, Costa Rica, Ciutat del Vaticà, Suïssa, Suècia, Bèlgica, Holanda o Brasil
who speak català

cosa que és una bona notícia si la comparem amb les anteriors en les que no arribàvem al mig milió.

495.140 persones el 30.05.2011

que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
age 18 and older
who speak català

i anteriorment

456.060 persones el 21.05.2011

que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
age 18 and older
who speak català

i anteriorment

422.940 persones 24.02.2011

who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
age 18 and older
who speak català.

Ho hauríem de relacionar amb els parlants, però de regal de reis una bona notícia per la llengua.

productivitat pública (2) segons el CAREC no és tant IMproductivitat

2012-01-05T10:35:00.000+01:00

Flors d'alta muntanya a l'estiu palentí.

Seguint (*primer post del tema)amb el coneixement i aprenentatge del tema de la IMproductivitat del sector públic cal referir el contingut dels documents del CAREC que sembla que sí que consideren que el sector públic pot ser productiu o, si més no, més productiu (cosa que de per si ja significa que és productiu) per tal com escriuen que és possible lligar els salaris públics a la productivitat i també especifiquen les millores a la productivitat pública. Aquest informe fet per empresaris i economistes catalans tots ells de reconegut prestigi acadèmic i professional contradiu conceptualment l'informe de la CEOE, el contradiu en essència tot i que no en acte pugi que les millores a aplicar, en general, coincideixen. Potser la llum és en la raó i no en la crisi. Cal pensar que el concepte de productivitat te com a mínim diversos significats, alguns més ceoe però altres més CAREC, tot i que ambdós plantegen el sector públic com una càrrega i no com una oportunitat.

L4. Millorar la productivitat del sector públic
Mesura de reactivació: accelerar el procés de simplificació administrativa
• Justificació:
La simplificació administrativa ha de ser una prioritat del Govern. Es tracta d’un procés
continuat que cal mantenir en el temps, per això la Generalitat hauria de completar el pla
bianual que es va aprovar al juliol de 2010 i que preveia la revisió i modificació de més de 170
normes i 250 procediments. És important que el Govern impliqui en aquest objectiu als agents
socials i a l’administració local. Per una banda, és necessària una regulació estable, simple i que
es compleixi; és a dir, que deixi clares les “regles del joc” a fi d’evitar inseguretat jurídica i
desincentius a l’emprenedoria. D’altra banda, hi ha d’haver una simplificació administrativa
que eviti tràmits costosos i innecessaris, doncs tenen un cost d’oportunitat important i un
component desincentivador de l’activitat empresarial.
• Recomanacions:
- Fer una avaluació integral de tots aquells requeriments d'origen administratiu que
s'han de complir per tal de posar en funcionament un negoci o desenvolupar la seva
activitat diària. L'anàlisi s'hauria d'estratificar per sectors a definir, i en cada
Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement
Informe del CAREC per a la Cimera Econòmica
32
requeriment identificat detallar de quina administració o tipus de norma prové
(estatal, autonòmica, local, UE).
- Cap mesura de legislació rellevant s’hauria d’aprovar sense una memòria econòmica
que identifiqui els objectius, concreti les mesures per les quals s’hauria d’avaluar, els
costos associats a aquestes mesures i les alternatives contemplades abans d’adoptar la
decisió finalment considerada. Sobre aquestes bases s’hauria de rendir comptes i
avaluar finalment l’execució.
- No s’hauria de presentar cap proposta de nova regulació que no identifiqui a quina
substitueix.
• Novetats / continuïtats en relació amb l’Acord estratègic 2008:
Les mesures proposades donen continuïtat a les contingudes en l’Acord estratègic,
concretament de l’M51 a l’M55, que fan referència a la simplificació dels tràmits administratius
i a la millora de la qualitat de la regulació i de la contractació pública.
Orientació estratègica: reforma estructural del sector públic
• Justificació:
És del tot necessària la profunda reestructuració del sector públic català. Reforma que ha de
comportar una significativa disminució de les estructures administratives, una major eficiència
en la distribució dels recursos públics, un redimensionament de les plantilles assignades a
tasques no directament dedicades als serveis públics d'atenció a la població, una
reprogramació de les inversions previstes, un esforç en la priorització i no extensió
indiscriminada en la política de subvencions i la potenciació màxima de la col·laboració
público-privada per estalviar costos i activar l’economia. És una reforma clau per a l’eficiència
del conjunt de l’economia, ja que les administracions públiques representen una part molt
significativa de l’ocupació total i tant el valor que aporten a la societat com els costos que
representen repercuteixen de manera directa en el sector privat.
Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement
Informe del CAREC per a la Cimera Econòmica
33
• Recomanacions:
- L’avaluació externa de totes les activitats dutes a termes per l’administració s’ha de
centrar en els resultats. Cal reduir les llistes de procediments que el que fan és
desincentivar a tot aquell que vol promoure noves iniciatives.
- Reforma de la funció pública: Entre les mesures a aplicar, s’hauria de crear una
comissió de nomenaments per la qual tot càrrec amb un rang superior a cap de servei i
nivell de directiu d’ens públics hagi de comptar amb un informe d’idoneïtat previ. Pel

que fa als contractes vitalicis públics, cal qüestionar-se si representen un desincentiu a

la millora de la productivitat. Potenciar la via contractual pot facilitar els ajustaments
de plantilla, que no són possibles amb una estructura funcionarial. Finalment, caldria
introduir incentius positius lligats a l’assoliment dels objectius fixats i acreditats
externament. Aquests incentius poden ser retributius (augmentar més la part variable
en funció de la productivitat), però també n’hi poden haver d’altres que no comportin
augment pressupostari (dies d’assumptes propis, reconeixement públic, majors
possibilitats d’escollir destí, possibilitat d’escollir millors horaris, possibilitat d’escollir
dies de vacances, etc.).
- Racionalitzar el nombre excessiu d’ens, centres, agències i organismes públics, creats
sota el principi d’autonomia, però que finalment depenen, quasi en exclusiva, dels
recursos públics. La clau de la reforma administrativa rau en posar sobre bases sòlides
la plena compatibilitat de la independència organitzativa i el control-rendiment de
comptes (el model Anglosaxó de les “arms-length agencies” seria un bon exemple).
- També cal fer més transparent la política retributiva de les empreses, agències i ens
públics –especialment pel que fa als directius de les entitats públiques– i valorar més
l’esforç i la productivitat a nivell retributiu.
• Novetats / continuïtats en relació amb l’Acord estratègic 2008:
L’Acord no inclou mesures relatives a la reforma del sector públic.

Una tendència.#catalunyanewcountry

2012-01-04T00:10:00.000+01:00

Hi som des de sempre.MAC

Érem de vacances i jugant jugant entre uns i altres, crec que iniciant-ho el @quimmasferrer i resta de la colla, el dia 3 de gener de 2012 tot (quasi tot) el dia el missatge (hastag) #CatalunyaNewCountry ha esdevingut tendència al twitter. Vol dir que "moltes" persones han fet servir aquesta referència en les seves comunicacions via twitter per parlar de coses que s'hi relacionen. Val a dir que ha començat i s'ha mantigut majoritàriament a favor que Catalunya sigui un nou estat/país (als Usa el teu país és el teu estat). El missatge polític del hastag l'han entès perfectament tant els promotors com els detractors, un missatge clarament independentista.

És simpàtic el nivell de preocupació pels veïns de ponent en relació al nostre coneixement de les llengües, que si no sabem anglès, que si no sabem català, que si ho hauríem d'haver escrit sencer en anglès, o sencer en català que si perquè no els ho dèiem en espanyol. Ells (la major part dels qui escriuen a la contra i en espanyol fan tantes faltes d'ortografia en una "lengua tan fácil i natural" que fa feredat) com és tradició en els amos ens expliquen a nosaltres, suposats "esclaus", com hem de parlar i què volen dir les coses que nosaltres diem, i quina llengua hem d'emprar. Com que som éssers inferiors hauríem d'acotar el cap i escriure només en castellà en els llocs on ells passen ("como es que le hablais catalan al niño?" barman espanyol en un bar espanyol es ficà en una conversa entre els pares del meu nebot i el meu nebot...!!!!) i ja no diguem a internet com que l'estat espanyol és seu (de la seva propietat) no toleren que nosaltres emprem català o encara pitjor anglès en un "territori" virtual que per ells és espanyol.#emdicKunta

La veritat és que molts de nosaltres em tornat uns trenta o quaranta anys enrera amb aquella frase brillant de l'analfabet adolfo suarez (les minúscules se les mereix) preguntant a una persona si es podia imaginar algun mestre ensenyant matemàtiques en català... quins temps! el franquisme i el postfranquisme i quin record del passat assassí l'actual espanyolisme (igual que el franquisme, falangismes i tots els racismes propis dels veïns de ponent).

Es tracta que la tendència és imparable si nosaltres volem, i volem, perquè ja ho sabem que no és només una tendència. Ja s'hi ha sumat prou persones que no accepten l'esclavatge, que rebutgen el racisme anticatalà i que no s'agenollen sinó que caminen cap a la vida.

Si sumem maons farem una casa forta i indestructible. A la xarxa ja tenim la força de la raó i la del nombre, al carrer tenim la força de la raó i la del nombre, manca la força del nombre a les eleccions i la determinació dels nostres representants i serem lliures.

Bon any nou i felicitat per sempre.

2011-12-31T17:44:00.001+01:00

Bon any 2012

Productivitat del sector públic (IMproductivitat). Com es mesura?

2011-12-15T18:16:00.001+01:00

Productivitat del sector públic. Una ment "privilegiada" de la CEOE ha dit que el millor exemple de productivitat era el sector sanitari públic català que com que en comptes de donar feina al sector públic en dóna al privat és més productiu...Aaaaaaaaaaaaaah. No és un tema d'eficiència i de preu dels medicaments o dels serveis o de preu de les hores dels metges o infermeres o de costos de les infrastuctures sanitàries o del preu de les visites, és un tema simple i senzill la formula és : si el servei el fa i el cobra el sector privat és productiu (o més productiu) mentre que si el servei el fa i el cobra el sector públic és improductiu.
Ja fa dies (mesos) que faig una pregunta als meus amic i coneguts economistes "Com es valora la productivitat del sector públic?" de moment no tinc cap resposta seriosa, ni tècnica ni científica, també pot ser que no hagi escrit la pregunta en el lloc adequat, però COM ES VALORA? quoque tu brutus? que diria el meu heroi de les conselleries. Em faria il·lusió haver assistit a alguna de les seves classes per poder-li fer la pregunta i saber-ne la resposta per tal de, potser, raonar les possibles alternatives a la suposada improductivitat de la feina dels treballadors públics.
En Pep Castells proposa reduir un 10% els treballadors públics en comptes de reduir un 30% el sou dels interins. Potser sí que cal però,..., quina és la cana per mesurar la improductivitat del sector públic en relació a l'elevada productivitat del sector privat? Quan "hom" expliqui la mesura de la cana de la productivitat del sector públic aleshores podrem donar, raonadament, la raó o no donar-la a la patronal o a les esquerres o al Conseller Mas Colell, o a qui sigui.
El que m'empipa és que malgrat la crisi molta part del debat voleia arrepenjat en prejudicis i apriorismes.
I ara la bomba. Algú s'ha plantejat quin sistema de funció pública hi ha als USA, i quins sistemes hi ha als països menys suposadament intervencionistes? Cobren més o menys que a la privada?

* enllaç d'interés per la reflexió: Tugores Ques, Joan
* enllaç a l'estudi de la CEOE: Estudi CEOE dels traspassos des del 1978

Perdoneu però ... ni espanyols, ni bascos.

2011-10-22T00:36:00.000+02:00

Una de les preses de raó que vaig tenir de jove fou el gran engany de la solidaritat entre els pobles que cerquen la independència. Aquesta solidaritat, com algunes altres, es basa en la bona fe d'una de les parts i el teatre (gestual) del l'altre. Durant anys els bascos ens han pres per espanyols, no totes les persones individualment sinó la seva estructura organitzada per l'alliberament. Tant el EAJ com tots els altres han fet una política i una estratègia de Nosaltres Sols-però-sense-que-es-noti i aprofitant-nos de tothom, en la lògica de la seva raó d'Estat. Ells, que sí que volen un estat (a la seva manera d'entendre els estats), ens han usat i han usat la nostra gent i a les nostres organitzacions com a part de la seva estratègia d'alliberament. Ara fins i tot usen la nostra televisió per vendre'ns la fi de la seva violència armada, el que nosaltres vam solucionar amb la discreció catalana habitual. No dic que no admiri el País Basc i als bascos, però són i han estat un llast per l'alliberament del nostre poble i ens ha costat Déu i ajuda separar la nostra via pacífica de la seva espiral assassina.

Fins aquí un post d'urgència davant tanta elongació demagògica de la espanyolització dels mitjans de comunicació i polítics catalans a través de parlar d'un tercer país amb el qual només ens uneix el que jo vull que no ens uneixi, Espanya. Per tant d'Espanya no vull res, ni el conflicte entre el País Basc i ella. Em preocupa infinitament més l'estat de la Catalunya Nord, i sobre tot del País Valencià on la violència feixista no es persegueix per la forces de seguretat que encara són ocupants.

Esquerra Republicana de Catalunya. Una acció...

2011-07-16T19:03:00.000+02:00

Ommmmmmmmmmmm.
Inspireu, expireu,
Ommmmmmmmmmmm.

Un cop fet això prepareu tota la neurona per la tasca extremadament pesant de comptar enrere des de un bilió fins a zero per tal que el que direu, o no, del que penseu sobre el procés en el que ens trobem no sigui lesiu i ofensiu a un nombre massa elevat de ... militants/es ...

Quan arribi a zero ja us explicaré les instruccions per posar crispetes al microones.

El director espanyol de "tràfico" el "Pere Navarro" discrepa del govern català

2011-07-16T18:40:00.002+02:00

Trànsit desmenteix Homs pel CAT - Notícies Política - e-notícies

Meritocràcia???...? a ERC.

2011-07-02T17:45:00.000+02:00

Uns resultats tant dolents com aquests haurien de fer responsables als militants que s'han quedat a casa, a les executives dels districtes i, opino, que hauria de fer responsable sobretot a l'executiva de la Federació de Barcelona, i en concret al seu màxim líder. No és només que els resultats de les darreres eleccions municipals hagin estat dolents ( que son catastròfics barri per barri ), és que els resultats de les eleccions catalanes va ser lamentable, els resultats de les eleccions espanyoles va ser lamentable i...els resultats de les anteriors eleccions municipals i autonòmiques ja iniciaven el cicle d'ensorrada amb l'inici dels resultats dolents.

Jo només he afegit a aquest post les dades que la nostra mateixa Federació ens ofereix (amb un efecte òptic positiu: sembla que pugem ... però el resultat de la dreta és el de 2007 en el que ja vam passar de 5 regidors a 4) ja que les dades les teniu a http://www.bcn.cat/estadistica/catala/pub/index1.htm#eleccions.

Aquests dies, ara que alguns demanen la valoració de la meritocràcia, caldria demanar que, com a mínim, no donéssim un premi als que han pres totes les decisions "equivocades" des de que van accedir al "lloc" de presa de decisions. Donar el comandament a un equip directiu que ha demostrat públicament i sense cap escletxa de dubte que no connecta amb el nostre electorat, que ha demostrat que no entén als ciutadans (en un sentit ampli) serà l'ensulsiada final del nostre partit. Jo, que només parlo per mi, reconec alguns encerts, però em nego a no veure la catàstrofe, em nego a acceptar que potser la culpa és de les famoses "circumstàncies". La culpa té noms i cognoms i els trobarem escrits a la cúpula directiva de les executives dels llocs on sistemàticament em perdut vots (seccions locals, federacions regionals i nacional). Vots i votants, simpatitzants, militants, tots ells mereixen que algú digui que han estat bandejats, ignorats, incompresos, desateses les seves il·lusions, inquietuts, desitjos, esperances, confiança, sobretot aquests dirigents han faltat a la confiança que votants, simpatitzants i militants els havien dipositat, defensant-los a tort i dret durant aquests anys i trobant, en el moment de la "dignitat" en l'assumpció de responsabilitats, la fugida endavant. Explicar raonaments del tipus:- "Ens (no a mi sinó a nosaltres) ha anat malament, però no patiu hi tornarem...". fa que l'estupefacció transmuti les cares dels amics, almenys dels meus amics, aquestes expressions dites una vegada formen part del joc polític, dites dues vegades ofenen, dites fins a cinc vegades demostren la moral del qui les diu, o encara pitjor, de qui les escriu.

En dies a venir hi ha una elecció de líders i després congrés...altra cop precipitació. Si la direcció havia dimitit perquè no nomenava una gestora (com diuen els estatuts). Si no ha dimitit quina pressa hi ha? les eleccions estatals..? ha, ha, ha: en Joan Ridao ja ha fet els números... és que encara hi ha algú que es dediqui a la política i pensi que un vot (el 90%) es decideix en una campanya de 15 dies i que depèn del candidat? realment la cosa (el tema que diria en Monzó) demana pensar a llarg termini, actuar a llarg termini, decidir amb seny i, sobre tot no fer-nos trampes al solitari. Mèrits? decidiu quins mèrits i feu una obertura a la racionalitat i al seny.

Com sempre els militants votaran, per desgràcia com han fet els ciutadans del Marroc, al tot o res amb poca possibilitat de raonament i acord ja que, per nassos, primer votarem dos líders (en tàndem...!!! una altra falla democràtica, però endavant) i després haurem d'escenificar que estem d'acord en un congrés ideològic, tant si volem com si no volem, per superar les ____es eleccions estatals.

No anem cap on hauríem d'anar sinó cap a la vella política.

Escric aquest post per deixar de formar part dels que ja ens estava bé el que feien, reconec que el silenci dels militants del bon rotllo també ha fet mal al partit.

Acuso als culpables i en demano responsabilitats.

Què passa a Andorra? ...i les llengües del facebook! 495.140 persones saben català al facebook??

2011-05-30T03:36:00.001+02:00

Un país curiós Andorra. Sembla ser que hi ha 23.300 persones registrades a Facebook que diuen que viuen a Andorra.

S'estima arribar a

23.300 persones

que viuen al país: Andorra
age 18 and older

De les quals 2.980 diuen que saben català.

S'estima arribar a

2.980 persones

que viuen al país: Andorra
age 18 and older
who speak català

En canvi d'aquelles 23.300 fins a 16.920 diuen que saben espanyol !!!

S'estima arribar a

16.920 persones

que viuen al país: Andorra
age 18 and older
que parlen Castellà o Espanyol (Espanya)

I encara més estrany només 1.140 diuen que parlen francès.

S'estima arribar a

1.140 persones

que viuen al país: Andorra
age 18 and older
que parlen Francès (França) o Francès (Canadà)

Ara per nota: que diuen que saben o unes o altres 21.000, la resta es completa amb l'anglès...

i per alegrar el post:

S'estima arribar a

495.140 persones

que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
age 18 and older
who speak català

En tot cas, altre cop a pujat espectacularment els/les qui diuen que saben català al facebook o... el robot de targets dels anuncis de facebook ens enganya. Jo com que crec que les màquines no pensen sinó que ofereixen dades i prou m'atreveixo a fer una afirmació: tenim un mercat emergent de consumidors en llengua catalana, que encara té molt camí per créixer i al qual ofereixo poca oferta de consum cultural. De manera que poso a treballar les meves habilitats per tal d'aprofitar el més aviat possible el seu potencial econòmic.

Indignació (posts per anar fent) 1

2011-05-27T20:43:00.002+02:00

Després de recollir ma filla hem anat a comprar una mica de patates a la "fruiteria del barri" aquella on el botiguer tan solidari amb els "clients" i consumidors finals només afegeix un 300% de recàrrec a cada producte no fos cas que perdés diners. Bé, hem agafat unes quantes patates i com que no duc mai diners a sobre per poder pagar amb tarja he afegit mig meló, fes la cua..., i a pagar 6,44 € (1.000 i escaig de les antigues peles).
-Ai si que ho sento però amb targeta no es pot pagar si no és més de 10 € ...diu l'amable dependenta.
Jo que ja m'havia passat un altre cop al principi li dic a ma filla -va mirem a veure que més comprem.
Però, després de mirar les pomes (ja en tinc) els uruguaios (comprar òs de préssec sense gust quin absurd!) les síndries (en menjàrem ahir) ... la meva consciència #catalanrevolution va i em diu -vols dir que no estàs fent el préssec? vols dir que no pots deixar el que ja has comprat anar a buscar diners a casa i reflexionar-ho tot en una assemblea unihòmica?
I sí, deixo les patates i el meló, vaig a casa, deixo ma filla que comença a patir per la meva actitud força determinada, i buido el dipòsit de monedes de 5cèntims i de 2 cèntims i torno a la "fruiteria del barri" (aquella del 300% de recàrrec, com totes les botigues per cert) per comprar PATATES.
N'agafo un quilo i mig o sigui 1,49€ i em poso a la cua de nou.
Primer li comunico a l'amable dependenta que el que havia reservat abans ja no ho vull.
A l'hora de pagar trec vint monedes de 5 cèntims i vint-i-cinc monedes de 2 cèntims, i ara és la dependenta (la pobra no en té cap culpa, ho juro, és l'amo el tossut) la que es vol estalviar problemes i diu que ja em cobra amb tarja la compra anterior, jo inflexible (i una mica capullo) li dic que no només no vull la compra anterior sinó que a més no duc cap tarja (cosa que és estrictament certa) i alternativament diu que em perdona 1 cèntim. Però l'organització "fruiteria del barri" ja ha fet tard, em nego a acceptar un descompte, jo només vull que em tornin el canvi d'un cèntim que és el que em correspon, un cop acabat un estúpid tràngol per una norma estúpida els comento que, que en una fruiteria no es pugui pagar amb tarja si no passa de 10 € és una cosa força estranya però és el seu criteri com a venedors.
Anàlisi:
1-estàs molt cardat nano, emprenyar-te per això és reflex una manca de contenció social impròpia d'un adult.
2-en el tema econòmic com és que un "amo" creu que el client és prou sòmines per no haver detectat que ens pren el pel amb els preus i que el rotllo del límit mínim de la tarja és per pura avarícia.
3-els dependents en botigues amb amos així ho passen malament amb energúmens com jo, però els amos obliguen a respondre.
4- respectar-se un mateix fa que hagi de canviar de "fruiteria de barri" en concret m'hagi de passar al "super del barri" que està en mans d'uns explotadors que cobren el mateix 250% en els preus (ah és més petit el %) i que, a vegades, et tracten com un client normal i corrent.
Conclusió: ens indignem contra els polítics i contra els bancs (noteu la diferència persona i cosa) i no ens indignem contra els que, a més de cobrar-nos el 300% del que val la cosa (d'alguna cosa han de viure), ens prenen per burros i no per clients.

Que els amos dels bars i els botiguers en general comencin a repensar-se els beneficis que treuen dels treballadors, aviat ells també patiran la nostra crisi de sous.

Plegar és poc per uns/es quants/es, potser haurien de demanar perdó.

2011-05-26T10:13:00.001+02:00

Em pregunto de quina magnitud hauria d'haver estat la catàstrofe electoral d'ERC per tal que tu, tots, tothom hagués entès la necessitat de: 1 retirar-se (o sigui dimitir de les seves responsabilitats polítiques i de gestió: totes, totes,... totes), 2 callar (som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules), 3 convocar un congrés de tres dies (com abans) per fer-ho tot (triar representants i línies del partit) i callar, 4 no pensar que els responsables i culpables són "els altres, no jo que soc el que he salvat la nau" i callar, 5 reconèixer que a més dels executius i caps i capes de llista hi ha molts/es militants/es que se'ns cau la cara de vergonya cada dia des de ja fa uns quants a cada declaració pública de tu, tots, tothom...i callar 6 la derrota ho ha estat en tots i cadascun dels fronts polítics en els que combatíem, eleccions, gestió, ideològic, carrer, i tots els responsables polítics des de les presidències de seccions locals fins al càrrec electe que més ha triomfat en són (noteu que no dic "som") culpables i tocaria ...callar. 7 reconèixer que son culpables significa que ho han fet malament, o sigui, de pena i de posar-se a plorar, d'acotar el cap cada cop que pensem en aquella parcel·la que cadascú del militants sabem i coneixem que ho han i ara ja m'hi fico ho hem fet malament.

De quina magnitud hauria de ser la derrota per: Reconèixer la necessitat de saber que hi ha la possibilitat, no remota, que persones assenyades, i ja del tot decebudes, facin un memorial de greuges en cadascuna de les àrees polítiques i de gestió política que ERC des de les institucions, des del parlament, des dels ajuntaments tant a govern com a la oposició, ha desenvolupat els darrers quatre anys i que posin noms i cognoms a les pífies, incompetències, decisions arbitràries, aliances estrambòtiques i estupideses que per ignorància, incapacitat, incompetència o mala llet aquests noms i cognoms han carregat a les esquenes del partit i en molts casos a les esquenes de l'independentisme i, per vergonya col·lectiva, a les espatlles del país.

A qui aprofita la pena que hem fet? Fins quant haurem de suportar aquest sistema de fer política?

Reflexió per agafar son.

2011-05-23T01:33:00.000+02:00

Un cop i un altre molts de nosaltres posem esperances en les nostres pròpies il·lusions i, ai las, resulta que les nostres il·lusions formes part de l'eteri. Únicament la realitat esdevé present a cada passa i amb ella o contra ella viuen les nostres il·lusions.
Avui he vist riure i patir un munt de persones a la televisió alguns companys, alguns coneguts, alguns amics, alguns enemics, molts anònims, tots amb les esperances posades en el vot personal i intransferible dels nostres veïns i veïnes, que uns cops els ajuda a complir les il·lusions i altres els ajuda a entristir-se en veure esvaïdes les il·lusions.
De tantes vegades que ho he vist em penso que sembla mentida que n'hi ha que encara s'entesten a pensar que les persones que voten (i les que no ho fan) s'equivoquen, que no han entès el missatge transmès, que no han respost a l'alta crida amb racionalitat o amb esperit excels. Doncs, sense humilitat perquè això és el meu bloc, us dic que sou uns perfectes ignorants, les persones són totes, sense excepció, intel·ligents, totes elles ho son perquè son persones i els sòmines sou els que us penseu que no ho són. Totes les persones que tenen dret a vot, que són TOTES, han estat tota la seva vida (ara ja quasi totes les vives) escoltant els missatges que els heu fet arribar, els missatges directes i els indirectes, els missatges verbals i els no verbals, els missatges en forma d'acció política, en forma d'acció de govern, en forma d'atenció o desatenció personalitzada o en forma d'eficàcia o ineficàcia, en forma de respecte o de menysteniment, en totes, totes i totes les formes en les que la política de cada partit s'expressa diàriament, setmanalment, mensualment, anualment. Les persones acumulen coneixements sobre tots els partits i sobre tots els polítics en totes aquestes fases i períodes, algunes persones ho fan a diari, altres només quan les activitats comunicatives dels dits partits els afecten més personalment, però acumulen al llarg del temps...i en una campanya de 15 dies no hi ha res a fer. De fet, per desgràcia d'alguns innocents, només afecta a aquelles persones que prenen la decisió de a qui votar en aquests 15 dies i tot això en competència amb els altres contendents a la mateixa absurda campanya de 15 dies.
És a dir busqueu el que està ben fet o mal fet, en un espai temporal més llarg, més a mida del que tots (no una aproximació demoscòpica) els potencials votants/es utilitzen com a referent temporal per fabricar el seu sentit del vot, allí hi trobareu la victòria i la derrota en una jornada electoral concreta.
I que bé que ho han fet uns, i que malament ho han fet els altres!

456.060 persones saben català al facebook. Un increment del 7% en 3 mesos.

2011-05-21T01:03:00.001+02:00

456.060 persones

que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
age 18 and older
who speak català

Ja s'ha passat de 422.940 a 456.060 persones que saben català al facebook. En molts pocs dies, només des del 24 de febrer fins avui. En tres mesos s'ha incrementat en 33.120 persones. Trenta-tres mil potencials consumidors de productes en català: llibres, música, audiovisuals. #catalanfriendly i ho poso en anglès perquè és el nou llatí.

La realitat ens demostra que la xarxa s'eixample i que cada cop tenim millor presència a la quarta dimensió, que és un reflex de les altres tres. Tenim un mercat molt potent i fidel per la nostra cultura i això hauria de permetre aixecar el vol a moltes empreses.

Perquè no escolto ni llegeixo el que fan els meus possibles botxins?

2011-05-04T16:30:00.000+02:00

Aquesta és una reflexió de 2008 però la recupero perquè està de moda donar audiència (share) als qui volen mal a catalans i catalanes.

Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.

Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.

Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.

Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).

Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.

Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.

Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.

Ups! aquests són els neocon o els neolib?

2011-03-25T18:24:00.000+01:00

Llegiu el document dels "experts" potser mai més tindrem una explicació tan clara del que pensa la patronal sobre qui ha de patir la crisi i els beneficis empresarials i com s'ha de repercutir en els empleats públics i en l'administració la socialització dels costos productius. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/23/12/22/d2ff48f5-6cfc-48ef-be85-f5e756b9be7c.pdf

El camí. Què faig per la llengua a Barcelona?

2011-03-10T18:41:00.000+01:00

Avui i ahir un telèfon amb prefix 95 em trucava al mòbil així que, finalment, després de deixar la meva filla al casal esportiu he agafat la trucada.
Un senyor prou amable em demanava unes coses, en espanyol, dels rebuts de la llum. Jo li he respost el que em demanava amb tota delicadesa en català. Aquí, després de deixar-me parlar una mica, el senyor m'ha indicat que si li podia parlar en espanyol. Jo, que no tenia ganes de discutir ni poc ni molt car feia just a una reunió, he tingut una idea "especial":
- li he dit que jo no sabia espanyol, que havia nascut a Perpinyà i feia poc que era a Barcelona (cosa sabuda d'antuvi pel senyor) i que m'explicaria amb claredat en català i que l'escoltaria amb atenció.
- No ha posat cap problema.
Mica a mica ens em entès ell en espanyol i jo en català, suaument jo client amb les meves limitacions lingüístiques i ell empresa amb el seu tracte envers un client no espanyol.

Ser client és un dret, no una càrrega.

p.d. dedicat a en F. Suay.
http://hortaestant.blogspot.com/2011/03/alcaldes-sense-dignitat.html

422.940 saben català al facebook!

2011-02-24T16:58:00.000+01:00

422.940 persones

who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
age 18 and older
who speak català.

El camí. Què faig per la llengua a València?

2011-01-22T02:45:00.000+01:00

En Ferran Suay que es dedica a la llengua feia una pregunta a la xarxa, alguns l'hem resposta tant bé com hem pogut i, en par, a mi m'ha provocat una derivada en forma d'escrit al bloc. Què es pot fer per aturar l'extermini de la llengua a València?
Es proposa una xarxa d'establiments, negocis, activitats que siguin amics i amigues de la llengua és a dir, en termes esnobs, #catalanfriendly o #llenguafriendly.
Doncs sí que és una bona iniciativa que com diuen suma a altres intents similars. Jo penso que no hi ha una sola acció que serveixi en aquesta lluita amb múltiples fronts i camps de batalla. Totes les estructures principatines no han estat prou per tenir la seguretat que la llengua prospera i està salvada, per tant al sud cal ser propositius, individualment propositius i col·lectivament agosarats.

Jo penso que manquen accions múltiples, la que proposa és encertada i penso que factible, però m'ho miro des del Principat. La nostra part, la part que pertoca als i les principatines fer és subscriure'ns al CAMACUC, fer turisme al País Valencià, i convidar escolars valencians a trobades al Principat perquè vegin l'ús normal de la llengua. I moltes altres activitats "normals", transmetre els noms de les comarques valencianes als nostres fills, visitar Morella, visitar Castelló, veure el mercat de València, escoltar la veu valenciana com a pròpia, en comprar al Consum a Barcelona llegir creïlles i clòtxines com el més normal del món. No parlar mai en castellà a ningú.
Ah, i trencar la impossibilitat de compartir la distribució de llibres valencians al Principat i viceversa. Tenim un mercat ampli que està fragmentat expressament pels defensors de la llengua espanyola i francesa.

Repòs i neurones.

2011-01-11T16:03:00.000+01:00

Encara hi ha espais per a la reflexió, tant per a la reflexió personal com per la reflexió col·lectiva. El que és difícil és aprofitar-los per tal com en el cas individual cal abstraure's del brogit vital i endinsar-nos en el silenci personal; pel cas de la reflexió en àmbits plurals el més important és establir regles implícites i explícites de comunicació i en aquest cas el que és difícil és comprendre, entendre i compartir les regles de comunicació i raonament de l'altrea. Ara bé la rendibilitat de les hores esmerçades a la reflexió és altíssima.

Un espai de reflexió singular és aquest, el blog/c, és un indret real que utilitza la dimensió virtual per reflectir les síntesi dels raonaments individuals. Cal aprofitar que el nou món ha obert universos en els que no hi ha un interlocutor concret i un mateix se'l pot triar per dedicar uns espais i uns temps a la reflexió.

En català?

2010-12-28T15:34:00.002+01:00

El Mir en català...quants malalts de parla catalana s'estan humiliant perquè els metges que exerceixen a Catalunya no saben ni què és una pruïja. Com a mínim no digueu mentides, a Catalunya es pot viure tranquilament NOMÉS en castellà i NO es pot viure en català. Quan això s'iguali i es respectin els drets de les catalanes i els catalans a ser entesos (no atesos) en català podrem parlar dels drets de 200.000.000 de parlants del castellà(espanyol) envers els drets de 10.000.000 de parlants del català (tots ells políglotes en espanyol i/o francès i italià.

Prem reinici.

2010-12-01T15:22:00.000+01:00

Jo començo l'autocrítica. Em desconectaré el twitter i del face i deixaré passar les meves opinions com núvols de primavera. Fins després.

Un regal per aquest hivern.

2010-11-29T10:30:00.001+01:00

http://www.madeincire.cat/fitxa.aspx?id=2

Per passar un dia de reflexió fent un nou rècord mundial de visionats.

2010-11-27T13:14:00.000+01:00

Què és la cultura.

2010-11-22T14:00:00.002+01:00

En la cultura d'ara hi som si exercim. Altrament no existim com a cultura. Agradar i no consumir és igual a no agradar. Ja no dic ballar que és un pas massa enllà, però avui el consum bàsic és l'aliment de la cultura, la nostra o les dels altres. O en mengem o mor.

El camí. Una bona explicació de la situació (tercera part). Independència 2.1.n-1

2010-10-26T09:38:00.001+02:00

Empresaris per l’Estat Propi - tercera part (Jaume Vallcorba)

Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens respon algunes de les preguntes més freqüents.

http://www.zeniting.com/player.php?id=230&textoBusqueda=Empresaris%20per%20l%E2%80

El camí. Què passarà amb la negociació col·lectiva. Independència.2.2.n+1

2010-10-25T09:30:00.002+02:00

Un cop iniciat el procés els sindicats existents prendran posició en relació a la possible proclamació de la independència. Avaluaran igual que ho faran els empresaris què hi guanyaran i què hi perdran i es confederaran amb els sindicats espanyols a través de les confederacions europees i mundials de sindicats.

En la primera fase i per tal de donar estabilitat al sistema simplement es mantindran les condicions laborals pre-independència. Però ja a partir de la caducitat dels convenis existents caldrà solidificar l'escenari de negociació col·lectiva autòcton.

Un afer interessant és que les condicions de la negociació col·lectiva esdevindran més ajustades que ara ja que no dependrem de l'ipc espanyol ni del seu nivell de vida, ni del seu nivell de pensions, ni del seu sistema de contractació laboral, ni de la seva seguretat social, ni ..., el cas és que per fi l'empresariat català podrà negociar amb els sindicats catalans sense les precondicions establertes pels sindicats i patronal espanyoles, i a preus d'aquí, i amb condicions d'aquí.

El camí. Una bona explicació de la situació (segona part). Independència 2.1.n-1

2010-10-23T10:57:00.002+02:00

Àlex Sànchez (Responsable de noves tecnologies del Cercle Català de Negocis) ens parla dels avantatges d'un estat propi i el seu full de ruta sobre el futur de Catalunya
http://www.zeniting.com/player.php?id=229&textoBusqueda=Empresaris%20per%20l%E2%80%99Estat%20Propi&app=1&lang=Cat

El camí. Una altra explicació. Independència 2.1.0

2010-09-21T23:01:00.001+02:00

De part d'en Daniel Camon.

http://www.omnium.cat/ca/article/pais-petit-manual-il-lustrat-sobre-la-independencia-tot-allo-que-els-catalans-hem-de-saber-per-fer-pas-a-pas-un-proces-d-independencia-i-no-sabiem-a-qui-preguntar-3941.html

El camí. Una bona explicació de la situació. Independència 2.1.n-1

2010-09-19T14:12:00.000+02:00

Empresaris per l’Estat Propi - primera part (Jaume Vallcorba)

Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens parla del dèficit fiscal i les limitacions del desenvolupament català.

http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

El camí. Independència 2.0.

2010-09-13T00:15:00.000+02:00

Prenc com a referència una part del títol del llibre d'en Daniel Camon"Un únic camí". Li manllevo el mot encara que de fet és un mot de tothom, però el seu títol i el seu llibre em van agradar molt, tant que encara el tinc al despatx per treure'l de tant en tant i resseguir-lo. La independència és un camí, en Daniel en deia "l'únic camí", jo ja en dic el camí, així senzill, en minúscules, sense escarafalls, sense additius, sense adjectius. I és que havent passat pocs anys d'ença de "l'únic camí" ara ja és una tautologia, independència és un sinónim de camí en el nostre català del segle XXI; dies a venir els de la secció filològica de l'IEC ho entraran com a sin. al diccionari de la llengua.

La independència serà un camí, el camí, un trànsit de l'avui al futur. Els que l'estem vivint no el veiem, no la veiem però hi som, estem avançant per un corriol fresat i eixamplat on cada cop hi ha més treballadors que caminen i hi fan les seves aportacions. Ara ja és una senda que han de poder petjar uns 7 millions, tot i que encara un terç prefereix esperar que altres el transformin en una autopista.

Aquesta sèrie està adreçada als qui els cal veure una autovia (els de l'autopista ja engegaran sols), un camí amb molta tecnologia, amb senyals clars, amb indicacions precises, amb respostes a cada cruïlla, amb companys que ajuden a passar guals i amb estris i artefactes avinents per fer més descansat el viatge. De màrtirs ja no en calen, tots els que hi havien de perir ja ho han fet i alguns de nosaltres els recordem quan cal (també ho faré quan toqui), això a fet menys feixuc el camí per tots els altres però algun sacrifici caldrà: mullar-se els peus, embrutir-se les mans, suar, votar,...qui sap?

Mica a mica ompliré els espais en blans del lllibre d'instruccions d'el camí en la part que jo puc aportar i demanarè als companys i companyes que hi afegeixin les seves instruccions on les meves no arribin.

[http://www.racocatala.cat/llibre/7402/unic-cami-mediterrania-daniel-camon-pastor]

El camí. Canviaran els impostos?. Independència 2.1.n+1

2010-09-07T11:26:00.000+02:00

En tots els estats els ingressos públics defineixen la relació socio econòmica que la ciutadania ha pactat amb si mateixa per pagar les despeses comunitàtries i, si és el cas, redistribuir la riquesa nacional.

En les fases inicials del CAMÍ el més estable probablement fora no modificar l'actual estructura estatal d'ingresssos públics i en especial de l'estructura tributària de l'estat que abandonarem. La variació serà que els comptes en els que es dipositen els impostos que en aquests moments són estatals espanyols es modificaran i passaran a la titularitat de la Generalitat de manera que es transferiran no només els diners sinó també la capacitat d'endeutament estatal. Aquesta operació comptable i de dipòsit ha d'afectar igualment a tots els ingressos de caràcter públic que abans del dia 0 es dirigeixen a les arques i a la comptabilitat estatal, per tant també a les assegurances públiques i a la previsió social pública i a tots aquells ingressos que a dia +1 ja hauran d'incorporar-se a la comptabilitat del nou estat.

Aquest trasllat immediat sense interrupció i sense modificacions dels impostos estatatls, ni dels objectes, ni dels fets imposables, ni del tipus impositiu ni dels altres elements s'haurà de mantenir un mínim de dos períodes tributaris anuals per tal de donar estabilitat pressupostaria i garantir la seguretat i fiabilitat financera internacional del nou estat. En aquesta fase això garantirà l'establilitat necessària per a mantenir les més diverses activitats econòmiques.

Preguntes a les que cal respondre n'hi ha moltes jo me'n faig una en aquest apartat i us demano que m'ajudeu a respondre-la i que entre tots i totes en feu moltes més: Com hauré de declarar l'IVA el dia 0, i el dia +1?

Una explicació del camí. Independència 2.1.

2010-09-06T13:41:00.000+02:00

Una amiga m'ha convençut que tant important com alliberar-nos com a individus, és que per assolir la independència cal explicar als qui tenen dubtes que afecten al seu dia a dia i al seu modus vivendi què passarà el dia -1, el dia 0, el dia +1 i, com a mínim que passarà fins a la desconnexió definitiva (tot el definitiva que podrà ser una desconnexió estant a la UE i a la OTAN i a tants altres pactes europeus i internacionals de cooperació estatal).
M'ha semblat un bon repte perquè mentre m'ho preguntava m'he començat a adonar que explicar-li tot allò que al llarg dels darrers anys han anat escrivint tants i tants especialistes no era gens curt ni fàcil ni senzill. La part bàsica és senzilla però per explicar la part concreta cal saber-ne. A partir d'aquest post intentaré anar responent a totes les preguntes (totes!?) que es fan els qui dubten del trànsit de la dependència a la independència i dels costos. Sense demagògies,...espero.

p.s.: El dia 0 és el dia que es faci la declaració d'independència.

La revolta dels cipais.

2010-07-21T01:34:00.000+02:00

Potser ja és temps de parlar del fracàs del Psc al congrés dels diputats, si no han pogut aprovar ni el preàmbul (sense valor jurídic) què els queda? i deixar de fer demagògia amb el suposat fracàs de la "classe política catalana" . Qui és aquesta classe política catalana? na Carme Chacon ha triomfat o sigui que de fracàs res,...calla el que volen dir és que ha fracassar de nou l'intent d'alliberar els esclaus, no s'han deixat. Tots esperem la revolta dels cipais!!!!

'Hem iniciat un procés irreversible per celebrar un referèndum oficial'

2010-06-11T02:21:00.000+02:00

Entrevista a Joan Ridao al programa 'La Noche en 24 Horas de TVE'

2010-06-11T02:08:00.000+02:00

independència ?, ja ?!!! En Saül Gordillo afina.

2010-06-09T12:21:00.002+02:00

Bon Sant Jordi

2010-04-23T15:28:00.000+02:00

Que gaudiu i xaleu amb els llibres i us plaguin les roses aimades.

El bloc és molt llaminer.

2010-03-18T22:56:00.001+01:00

Estava jo tot feliç d'haver descobert un nou cas d'opressió del sistema judicial espanyol però resulta que no. Després d'haver escampat als vents l'atac injustificable del Consell General del Poder Judicial resulta que donava la raó al jutge que diu que no cal traduir els actes judicials del català al castellà...En fi disculpes.

2010-02-17T21:59:00.000+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=pghLG6oOSxw

Les vegueries. Una necessitat de país. Independència. 5.1.

2010-02-11T13:15:00.000+01:00

Els que estan treballant al Govern fan la feina que els toca. Una gran feina i cal felicitar-los i felicitar-les. Aquesta és una afirmació que es basa en les iniciatives legislatives estructurals que han endegat al llarg d'aquesta legislatura.

Vegueries: Fa anys i panys, des de 1833 l'any que la reina d'Espanya i Javier de Burgos ens espolià la franja de ponent i establí unes fronteres interiors alienes a la nostra milenària manera de relacionar-nos. Avui aquesta manera de realcionar-nos ha canviat però mai hem adaptat les nostres relacions i connexions a les "provincias" per la senzilla raó que no son naturals. La proposta de vegueries que fa N'Ausàs és una proposta actual i natural, podria tenir altres formes però és una bona proposta. Avui la nostra particular i conservadora línia intelectual espanyolista i autoodiista ja ha parlat del que toca, del que interessa a la gent, del que cal i de qualsevol altra excusa per no liquidar les "modernes províncies" o "eficients províncies" o "constitucionals províncies". Li podem donar el nom que volguem i hi podem posar totes les excuses que ens semblin, reals o imaginàries, realistes o surrealistes, però les províncies son un focus permanent d'espanyolització i d'enquistament i enquilosament administratiu.

Les províncies tenen molts més ingressos legals que competències, just al contrari que municipis i generalitat. les províncies són protegides per tots els òrgans centrals i centralistes com a pobres i desvalgudes però ni son pobres ni son immanents a una administració supramunicipal eficient i organitzada amb criteris catalans.

La queixa més important és la duplicitat administrativa, però aleshores perquè cal mantenir les províncies?

La realitat és que cal una organització de cooperació i coordinació intermunicipal que se situi entre els governs locals i el govern nacional, aquesta organització ha de ser la vegueria i ha de ser un govern "regional" per tal de dur a terme competències que raonablement cal gestionar de forma supramunicipal però no en l'àmbit nacional.
Aquestà és la racionalitat de les vegueries, una racionalitat a la que obliga la progressió legislativa necessària en el marc que imposa la Constitució espanyola del 1978, mantenir la figura de la "província" sense que, a Catalunya, n'hi haguem de dir província i tingui els límits geogràfics que creiem que ha de tenir des de la nostra concepció del nostre territori un cop demostrat, dos cents anys després, que Javier de Burgos no creia en la democràcia ni en els drets del poble català.

Si ! Ja hem guanyat.

2009-12-12T00:23:00.000+01:00

Un debat eixorc demana que no ens deixem entelar la vista amb el moviment independentista. És que no ens l'entelem el que fem és esbargir la boira mirar el vent de cara i caminar cap a la llibertat deixant enrera les cadenes i els grillons que fa molts anys ens van posar al cervell els vencedors d'una guerra. Aquest cop guanyarem la raó i exercim la llibertat de dir-ho i fer-ho i ja aixecarem després les persianes de les nostres botigues i dels nostres tallers per seguir treballant, com sempre hem fet. Però aquest cop després de guanyar, després de guanyar sense cap violència, després de guanyar net, perquè només el fet de votar ja és la victòria i cal saber-ho i dir-ho. Hem guanyat. Passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, als nostres ulls i per nosaltres mateixos i mateixes ja hem guanyat. I certament pel món (ells inclosos) també haurem guanyat.

La victòria és en el vot mateix.

Un feixista té un carrer a Barcelona!!! Ramiro de Maeztu.

2009-11-19T14:54:00.004+01:00

Qui fou Ramiro de Maeztu?

Perquè encara té un carrer a Barcelona?

http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Desde los días previos a la proclamación de la República colaboró en el movimiento y la revista Acción Española (que él propuso denominar Hispanidad), escribiendo también la presentación de la misma, que se publicó sin firma, y mereció el Premio Luca de Tena otorgado por el diario ABC. Desde el número 28 de la revista, Maeztu figuró formalmente como su director, y lo fue hasta el último número, el de junio de 1936.
En esta última fase su pensamiento intensifica su relación con el viejo tronco de pensamiento tradicionalista español (Donoso Cortés, Menéndez Pelayo, etc.), y mantiene afinidades con los teóricos del Integralismo Lusitano. Este ideario en pro de la civilización hispánica y católica, desarrollado en sus artículos en Acción Española, fue recogido en su libro Defensa de la Hispanidad, que se convirtió en su obra más influyente y en exponente de doctrina universalista. Terminó militando en Renovación Española, desde el que se significó por su oposición al régimen de la Segunda República, del que fue diputado en las Cortes por Guipúzcoa (1933–1935).
Al inicio de la Guerra Civil Española, fue detenido por fuerzas

La revista Acción Española fue una publicación editada en Madrid desde diciembre de 1931. Se publicó hasta junio de 1936, salvo tres meses de suspensión gubernativa, de agosto a noviembre de 1932, con un total de 88 números. De ideología ultra católica y monárquica, aunó en sus páginas a los intelectuales y políticos contrarios a las ideas republicanas y se convirtió en el órgano doctrinal de la sublevación franquista.
Desde sus páginas se llevó a cabo un ataque sistemático contra las proclamas republicanas y contra los mismos intelectuales y políticos ligados a ésta. Fueron habituales también las arengas antisemitas, de inspiración francesa, que eran utilizadas como armas arrojadizas contra sus contrincantes ideológicos, a quienes acusaban de estar vinculados, además de a la masonería, al llamado "judaísmo internacional".

La meva impressió del MAC. Museu d'Arquelogia de Catalunya

2009-11-02T21:54:00.006+01:00

Diumenge passat al matí vam anar al MAC amb el meu fill. Ens ho vam passar molt bé,..., sobre tot jo que feia molt temps que volia fer-hi una passejada.

Com que una persona em va comentar que li interessaven les percepcions dels visitants i els motius pels quals no hi havia anat encara, he pensat que si no s'ho pren malament ningú intentaré fer un exercici d'avaluació, espero que propositiu.

1 L'aspecte general del museu és bo. Fa goig entrar-hi i passejar per les sales.

2 Les peces estan molt ben exposades,...per a persones de metre setanta..., vaig haver d'aixecar manta vegades el meu fill. Tot i que encara no hem provat les activitats per nens i nenes penso que el museu ha de ser visible des de més avall, si més no per les persones amb cadira de rodes.

3 Les explicacions de les peces són prou explicatives... però crec que una autovisita requereix algun element més que aquestes explicacions en plaques (que per cert estan molt ben posades).

4 Una altra cosa, potser producte del meu desconeixement, penso que el que és verament original de les nostres terres és la cultura autòctona, i per tant el que poden cercar suposats visitants d'altres països al nostre museu és probablement veure-hi coses que no poden veure enlloc del món. Tot i la importància autojustificativa del nostre passat romà i de les influències gregues i fenícies, el que singularitza el nostre museu és el nostre paleolític, neolític, bronze i sobre tot el període en el qual els nostres avantpassats van crear el nivell definitiu de civilització, l'escriptura. Els Ibers, els nostres ancestres culturals, hi són òbviament però no hi són centre sinó perifèria de Roma.

5 Hi ha altres coses que em feren pensar en perquè no hi vaig sovint: com s'hi arriba? amb el 50 o amb el 55 o amb metro o ...? la veritat és que jo hi vaig pujar amb cotxe i aparquí a l'hotel de la fira, però em costà més l'aparcament que el tiquet d'entrada.

Crec que tinc més arguments per ajudar a conèixer el MAC però en faré un altre post.

Perquè la humiliació extrema davant d'Espanya?

2009-10-31T10:26:00.001+01:00

Ahir vaig veure les imatges dels detinguts del psc de Santa Coloma i de cdc. No recordo haver vist mai uns detinguts emmanillats recollint bosses d'escombraries blau elèctric on hi tenien les "pertinences", tot això davant de les càmeres de televisió,abans d'entrar a l'Audiència a declarar davant d'un jutge. Als terroristes els amaguen la cara amb les jaquetes. En el supòsit, plausible, que dos alts càrrecs del psc i dos ex-alts càrrecs de convergència siguin de veritat delinqüents. Penso que se'ls hauria de tractar com a delinqüents comuns o com a mínim com a assassins execrables, però penso que el racisme anticatalà s'ha instal·lat en totes les esferes del poder estatal.

Com arribem a la Independència. 3.5

2009-10-24T19:37:00.006+02:00

Conreem individualment el procés. Primera part.

Una manera de ser molt curosos amb el resultat final del procés independentista de Catalunya serà l'ús dels mitjans adequats per arribar-hi, la finalitat esdevé definida pels mitjans emprats en dirigir-nos-hi. La suma, la cooperació, la solidaritat, l'agermanament, la inclusió, la democratització del procés, l'excel·lència en la gestió del procés, compartir i explicar el procés en l'entorn internacional, el respecte als estats que ens acomboiaran en el procés, la col·laboració amb les institucions que ens acolliran al final del procés, la formació dels i les nostres representants nacionals i internacionals, la persistència, l'amabilitat en la forma i la contundència i fortalesa en el fons. Cal afegir a aquests elements molts d'altres que coadjuvaran el procés, faran de catalitzadors o de multiplicadors. Cal excloure elements desacceleradors, divisors, ofensius, inics, en fi tots aquells elements que endarreriran el procés.
El resultat final serà el de la fòrmula que acabi a la pissarra del procés.

En els temps que ens ha tocat viure caminem cap a l'alliberament,o més ben dit, cavalquem cap a l'alliberament amb velocitat i fermesa però a més de pujar al cavall cal que totes les persones que participen o que volen participar en el procés tinguin clar que cal afegir elements que sumin, multipliquin o facin créixer els resultats generals. Potser és més positiu pel procés global conèixer tres idiomes que no pas participar a totes les manifestacions que es convoquin; potser és més positiu sacrificar les ganes d'engegar a dida algú i en comptes d'això afavorir un intercanvi en català. Cal afegir raó i coneixement al cor i a l'estómac.

Cercant, buscant paraules boniques.

2009-10-22T14:10:00.002+02:00

Ja tinc una edat i recordo, no només "la" Norma que fou una noieta de la post transició, sinó que recordo perfectament que jo li deia sellos als segells i busson a la bústia. A cap de nosaltres, en aquell temps nens, ens va afectar el més mínim canviar el nom de les coses i tornar-los el seu nom veritable. Ni ens afectaven els pericais o toutains ni ens treia la son cap collonada de si érem o no érem purs o lletraferits o el que sigui perquè simplement ho apreníem tot. I quan dic tot vull dir tot. Si un hom es posa a aprendre anglès no li ensenyen el fantàstic llenguatge dels barris obrers de manchester perquè no és un llenguatge, és una manera de parlar un llenguatge, i a cap mestre d'anglès se li acudiria basar la seva professió en negligir els mots anglesos i afegir-hi gal·licismes i llatinismes. Per tant ja comença a ser hora que els "MESTRES" de la nostra llengua ens tornin a dir els veritables noms de cada cosa.

Us poso un exemple bonic: el bedoll, que és un arbre de pell blanca de la que s'extreu l'àcid acetil salicílic, a casa meva en diem beç, ja d'adolescent en no veure'l mai escrit així vaig consultar l'Alcover-Moll i resulta que si que n'hi diuen (n'hi deien als temps de mossèn Alcover) així en molts altres llocs, curiosament a la major part de territori oriental on n'hi ha d'aquest arbres de forma natural. Recentment, fa un any, a l'alt pirineu un guia ens explicà que els pastors es feien uns gots amb l'escorça dels bedolls, i d'aquests gots en diuen besulles...!!!?? i, dic jo, no serà que a cops d'imposició del castellà i retorn al català ligth allí dalt han perdut el beç per passar al bedoll que sembla que els castellans i els que no saben prou català entenen més?

Cal que quedi clar que els monolingües castellanoparlants no entenen cap altra llengua que la seva. Per tant, a què treu cap usar mots manllevats dels que s'assemblen més al castellà per dir coses que al capdavall "ellos no entenderán"?

Us proposo tornar al criteri simple de fer servir els mots que siguin més diferents del castellà. Això per dos motius, el primer enriquir el llenguatge oral estàndard i el segon perquè si, perquè posats a tenir català és més bonic que sigui ben variat. I com diu algun poeta: digues de tant en tant cargol o, si no plou, sargantana, potser d'aquí dos o tres-cents anys encara existiran aquestes paraules.

Notícies de Catalunya.

2009-09-29T12:03:00.002+02:00

El Col·lectiu Emma fa una bona tasca de seguiment de l'opinió escrita internacional sobre la nostra societat.

http://emma-col-cat.blogspot.com/2009/09/articles-sobre-catalunya.html

INDEPENDÈNCIA?

2009-09-13T20:23:00.000+02:00

Independència. Cal escriure-ho.

2009-09-08T17:59:00.003+02:00

Un dia i un altre conec persones que, si es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya(ara com ara secció Principat), votarien que si. Moltes més de les que elles mateixes creuen que són.

Uns quants es pensen que són els/les úniques que "obviament jo votaria que si però..." no és que hi pensin tant sovint com això. Unes altres que per descomptat que votarien i sempre hi pensen, com jo mateix, i que per cert comencem a ser molts. Uns altres, poquíssims, saben segur que votarien que no. I una certa quantitat que o no votaria o votaria el millor pel seu futur.

És veritat l'enquesta i la valoració és esbiaixada. Però segons la meva particular enquesta guanyarà el si per molt. I el vot "si" majoritari ni tant sols ho fa servir com a part component dels seus vots actuals en les diverses eleccions. L'enquesta és esbiaixada però l'actual composició de la voluntat democràtica dels principatins també és esbiaixada en funció de quina és la cosa que es tracta de decidir. És per això que serà tant important decidir sobre la independència i fer-ho al marge i a més a més d'unes eleccions parlamentàries ordinàries.

La votació sobre la independència és un replà de l'escala cap a la llibertat i cal entendre que a més a més d'un dret és el més racional que fan les persones i els grups de persones.

Si fos més jove faria com als anys vuitanta, escriuria per murs i parets la paraula independència fins que fos impossible no veure-la cada dia i a cada pas.

Baixant Rambla avall.

2009-09-04T09:32:00.003+02:00

Un dia d'aquests algú hauria de pensar a treure totes les "estàtues", vejam
com queda sense aquests "pidolaires" turístics. Una altre cosa que caldria
fora una sobredosi de neteja. Quin efecte faria el nostre carrer Major
impol·lut?
Quan veníem a Barcelona, els que érem de fora, a veure "el cul de la mona"
sempre pujàvem o baixàvem la Rambla, tenia coses però sobre tot tenia
barcelonins I barcelonines. Ara ja nomes hi resten els que hi treballen
pels turistes, i les floristes ( que per molts anys durin!).

És la capital i ens cal que sigui la millor ciutat del món...pels que hi vivim!

lloança

2009-06-11T10:57:00.001+02:00

Els teus ulls són el món

Europa.

2009-06-11T00:59:00.000+02:00

Desitjo que n'Oriol Junqueras sigui el millor eurodiputat de tota la història de la Cambra europea. Ho desitjo perquè ens cal ser els millors i les millors. Tot i que soc un fervent teòric del dret a la mediocritat en l'àmbit dels drets personals, no penso el mateix en el dels drets col·lectius i en el procés d'alliberament.
Tot i que hipotèticament tinguem dret a ser tant mediocres com totes les altres nacions del món, això no ens faria surar per sobre de les altres i SER en el món. En el combat per la llibertat cal ser singulars, úniques, especials, excepcionals, els primers en algunes coses i si pot ser en moltes.
Cal perseguir el nostre objectiu amb les millors eines i amb les millors persones.

Repassar la genial lliçó d'excel·lència comunicativa que fou la roda de premsa d'en Pep Guardiola després de guanyar la Champions ens ajudarà a veure com cal ser: aquest geni brillant va entendre pràcticament totes les preguntes en quatre idiomes (català, italià, espanyol i anglès) i va respondre a cada periodista en el seu idioma (català, italià, espanyol i anglès). Cal voler ser tant eficients i eficaços com aquest home, que sense dir-ho expressament va ensenyar què pot ser la nostra llengua en el concert de les nacions.

Potser no tots i totes arribarem a ser competents en quatre llengües però ens cal ser extremadament competents en les nostres feines i en la nostra activitat, i aquells que ens representen han de voler ser el millor exemple de la nostra perseverança per la llibertat. N'Oriol ho farà bé, però ho hem de fer bé també els altres els que sumem peces potser no tant visibles en la construcció del demà.

Alegres dies.

2009-05-25T12:18:00.000+02:00

Segueixo en el món de les emocions. Agradables. En eixir del cau sembla que per fi la primavera ha entrat de ple als nostres cels. El bon humor m'acosta a ser més suau amb el proïsme, o si més no a veure'l amb raons diferents. Cercar explicacions per conviure i compartir és millor que analitzar les paraules buides de persones agres.

Així que, de visita al món virtual, percebo acords i semblança entre els nostres raonaments, percebo interessos comuns, percebo ganes de ser lliures en tots els que tenen inquietuds a la xarxa.

Un gavadal de persones conegudes xerra on line, es a dir escriu i llegeix allò que li plau. La boira baixa emblanquina Barcelona, l'embolica com un llençol acabat de despenjar de l'estenedor.

Artefactes no aptes per a cecs.

2009-05-20T17:47:00.004+02:00

Vaig fer una malifeta però necessitava demostrar que els rètols dels menús dels bars són un malson per a les persones cegues. A la foto s'hi veu una noia asseguda un primer cartell de menú i un segon cartell ambdós dels que alguns bars i restaurants posen al mig del pas per tal que ens entrebanquem amb el menú del dia. Però es que resulta que el carrer és de tots i no dels amos dels restaurants i també, que és el que és més fotut, se suposa que el carrer és per caminar tranquils, i els cecs, ni veuen ni veuran el menú només toparan amb un artefacte del tot innecessari pels vianants. Al de la foto, que veureu tot petit a punt de topar el vaig avisar, no vaig gosar filmar la topada. Però si no l'aviso jo... la noia asseguda només mirava l'escena igual que els que eren a la terrassa del davant. En fi que algú faci complir les normes, que hi són, que prohibeixen usar privadament lo públic.

Soc antipixapins, i sòmines és clar, digué un il·luminat.

2009-04-29T17:47:00.001+02:00

Fa ja alguns dies que començo a pensar en pujar un article sobre els darrers moviments que afecten a ERC, i fa dies que dubto i dubto. Posat que la meva versió dels fets d'unes coses i altres tenen uninterès molt relatiu per a tots i totes, se m'acut insistir en l'estupidesa del plantejament dels de "fora" de Barcelona contra "els" de Barcelona.

Aquesta simplificació obtusa i pròpia d'analfabets caldria allunyar-la de qualsevol anàlisi mínimament racional de la realitat catalana, i sobre tot, ingorar-ne autors i arguments atès que aquesta simplificació sorgeix (que taxatiu!) de fòbies personals diverses. Si tinc un desamor de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si m'ha menystingut un habitant de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si l'ecologisme triomfa però m'obliga a actituts ecologistes a casa "meva" la culpa és dels de Barcelona. Si algun dia un policia m'ha posat una multa per saltar-me un semàfor la culpa és dels de Barcelona. Si tinc embús a les meves pistes d'esquí la "culpa!!!!¿¿" és dels de Barcelona. Si les meves botigues són més cares que a Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si he de pagar l'àrea verda de Barcelona per un cop que baixo la culpa és dels de Barcelona. I així fins a l'infinit. Podeu posar qualsevol cosa i acabar la frase amb una la culpa és dels de Barcelona, encara que l'origen sigui mundial o americà o propi (els veïns també existeixen...).

No, els que vivim a Barcelona o els que sóm de Barcelona potser no sóm sants,... o si, perquè mira que vivim en un lloc llòbreg i funest i tot i així persistim en viure-hi i visitar (si és que no ens ho
prohibeixen) els altres llocs on si que hi viuen a gust els éssers més nobles de la creació: "els de fora de Barcelona". Ben mirat tant uns com altres sóm iguals, amb les nostres pors i alegries, i amb les nostres misèries i triomfs.

Ja és temps de tenir URC DE SER DE BARCELONA. o de fora que també és
igual de bo.

USB sempre!

La generació dels compromisos públics.

2009-02-23T17:43:00.003+01:00

El país està assitint a la visualització del compromís d'una generació amb la seva comunitat. El compromís de servei púbic entès més enllà de la funció pública ans de la responsabilitat de la direcció política de les estructures de govern.

Feu la llista vosaltres.

Cal apuntar que, ser-hi i ser-ne part és una responsabilitat de la nostra generació; i deixar les condicions per tal que la següent (generació) prengui el relleu ha de ser una de les tasques estructurals que ens cal fer, per construir l'estat que molts de nosaltres creiem que cal bastir per autodeterminar-nos.

Si no fossim un poble en construcció constant parlaríem dels 800 anys de democràcia cosntitucional catalan i d'altres galindaines, però el futur es fa en sí mateix.

Oriol Junqueras. Senzillament independentista.

2009-02-13T20:31:00.003+01:00

A banda de la seva implicació en el projecte d'ERC n'Oriol és una persona netament independentista. Sense escarafalls, sense exabruptes, amb seny ordenador, rigor acadèmic, perseverança, té el do de la capacitat de comunicació, és a dir que potser sigui la millor persona que podria representar a Catalunya al Parlament Europeu.

Ens vam conèixer a la universitat, d'aleshores ençà les seves aportacions a la cultura i al coneixement de nosaltres mateixos ha estat una constant afegida a la seva tasca estrictament acadèmica.

Algú ( la direcció actual d'ERC ) ha tingut l'excel·lent pensada d'oferir-li una oportunitat a la primera divisió de la política. Jo penso que els seus amplis coneixements d'idiomes i la seva contundent personalitat donaran als parlamentaris europeus una visió molt bona de nosaltres com a electors i com a cercadors de la llibertat.

p.s. Si mai en teniu l'oportunitat no us perdeu el seu colpidor relat del 26 de gener de 1640.

Independència és llibertat?

2009-01-24T12:05:00.003+01:00

Algunes paraules s'han de fer servir cada dia. Escriure-les, pensar-les, dir-les, xiuxiuejar-les, amoixar-les amb els llavis, sentir-ne la cadència amb l'oïda amatent, bressar-les com llaguts enmig de la mar, tenir-ne cura, raspallar-les, untar-les dels olis més preciosos.

Tot, per tal que no es marceixin en diccionaris il·lustres però tancats a les orelles dels qui només escolten. Els qui tenen la possibilitat de ser escoltats cal que les diguin, les paraules que calen. Dir cargol o sargantana ( que digué en Casassas ) o dir independència, a més d'agraïr-nos la oïda ens els fa més nostres. És com si en dir-les es materialitzessin un poc. També les fem més normals, menys transcendentals.

D'altra banda qui som sinó el què diem i fem. Algunes paraules tenen tot el que volen ser en elles mateixes. Cargol. Sargantana. Mar. Independència. Rierol.

Els pixapins i altres mostres d'auto odi.

2009-01-15T13:15:00.003+01:00

Una mica fart de tantes estupideses.

Llegia no fa ni dos dies una notícia esperpèntica relatada per matxucar els habitants de la conurbació de Barcelona. Es veu que en alguns entorns agrícoles certs forasters ( amb segona residència o amb primera però forans ) es queixen del soroll de les esquelles, o del de les campanes, o de la pudor dels fems; en conseqüència es veu que el pagès li posa sordina a les esquelles; i per rematar la performance un "articulista" recrea l'odi dels habitants de "les zones rurals de Catalunya" contra els pixapins, com si els pagesos no pixessin als pins o on calgui...

Un cop tenim l'escena, descabdellem:

PRIMER. Quants sonats es queixen de les esquelles de les vaques? Un o cent? Ja em perdonareu però crec que serà un, o sigui 1 ( a la conurbació hi vivim 3.500.000 persones, i , com a tot arreu, pobles inclosos, amb el percentatge corresponent de sonats). Qui és aquest sonat? i què punyetes hi fa a pagès? Segurament el qui es queixa i aconsegueix que un pagès posi sordina a les esquelles té mooooolta influència ( calers o altres tipus d'influències), sobre tot al poble d'on són les vaques i el pagès en qüestió.

SEGON. Aquest sonat que es queixa de les esquelles representa als pixapins/barcelonins que campen els caps de setmana pel camp divers de Catalunya? És a dir, és aquest el referent de la mitjana dels habitants de Barcelona? Doncs no, la major part dels fangues ( com jo mateix) el que cerquem fora de la ciutat és això esquelles, verd, pudor de vaca, de porc, olor de farigola o d'herba o res simplement sortim a conèixer la resta del país i a gaudir de lo bonic que era Catalunya quan el ciment no havia arribat a mar i a muntanya. I per adobar-ho, resulta que una part molt important de barcelonins som emigrants en relació a la resta de Catalunya, o sigui que tornem a casa dels pares quan sortim de ciutat. Vaja que el sonat de les esquelles és això, un sonat, que no representa ningú de la capital de Catalunya. És un individu/a que té problemes i que tranquil·lament podria ser del poble del costat del de les vaques i que ho fes només per emprenyar.

TERCER. La conclusió que els barcelonins no respectem el i al "territori", per què la fa l'articulista? Doncs crec que la fa perquè és molt fàcil ( i demagògic )enfrontar els uns amb els altres i, de pas, deixar clar que Els de Barcelona com que no volen el País tal i com és i el fan els "pagesos"( ja en parlarem de qui hi viu a pagès) que hi viuen, en realitat no són del País i per tant no tenen res a dir en relació al País. Sí, aquest és el tema:

"Els que viuen a Barcelona només són de Barcelona, no són de Catalunya, perquè ja veieu el que fan quan passegen,... voldrien canviar-ho tot, fins i tot posar sordina a les esquelles. Com que la majoria dels barcelonins són com el de les esquelles, aleshores Barcelona és una ciutat agressora com el de les esquelles i per tant cal blasmar els que surten de Barcelona perquè : - aquí cal afegir tot el reguitzell de tòpics patètics que diuen dels de Barcelona; que si parlem en castellà, que si som tibats, que si no sabem conduir, que si ho fonyem tot, que deixem escombraries al bosc, que si a Barcelona no hi pots anar perquè t'ho fan pagar tot ( com si no ho paguéssim i ho patíssim els que hi vivim) , que si fer el túnel és culpa dels de Barcelona, que si tenen la culpa que no es faci el túnel, que si..."

TERCER I MIG. Una feixuguesa molt estesa ( encara que potser és també un tòpic) és la mania de culpar a l'estiuejant ( que tots són de Barcelona ) de la visita d'inspectors de sanitat, o de les noves normes d'estabulació, o de les condicions de les carreteres, o del preu dels peatges o de la mossegada d'un ós a un caçador de senglars. Així se simplifica en una persona els mals del progrés o de l'excessiva reglamentació administrativa, o de l'ecologisme modern. Del preu alt del pinso la culpa és dels ecologistes ( de Barcelona), de tenir massa pisos de segona residència la culpa és dels de Barcelona ( per que hi viuen) car ningú recorda que algú del poble va vendre la terra per tal que una empresa ( que no sol ser de Barcelona) es fes d'or venent pisos, ara sí, als de Barcelona que volen passar els dies de festa lluny del cansament de la ciutat.

QUART. Ja n'hi ha prou. S'ha d'acabar amb el: tu si que ets bon noi/a, però els de Barcelona ja se sap... S'ha d'acabar amb les corrues de catalanoparlants preguntant-nos en castellà a ciutat. S'ha d'acabar amb els articulistes del " territori" contra la capital.

Un cop descabdellat concloc:

S'ha d'acabar, perquè si els barcelonins ens comportéssim com diuen els tòpics que ens comportem, els pixums haurien matat a tots els pins de Catalunya, les corts de porcs farien olor de mistol i el català no existiria.

Jo sóc de Barcelona i de Catalunya jo i tots els que viuen a Barcelona són de Barcelona i de Catalunya (tots, tots, tots) , i igual que la ciutat és de tots i de ningú també el País és de tots i de ningú. I ja em perdonaran els habitants del territori però jo crec que hi ha molts més "vilatans" que pagesos d'ofici. I ja perdonarà el "territori" però la Capital n'ha d'exercir per bé i per mal, tant si agrada com si no agrada als barcelonins com als que no en són, Barcelona ha d'exercir de Capital del País i també de Casal del País, ha de fer la seva feina, ser motor i ser aixopluc, donar i reclamar. I, si un poble no pot defensar les esquelles de les seves vaques que es miri sobretot el melic, no cal que miri a Barcelona, que ha de saber que Els de Barcelona ( el 99,99999 % dels de Barcelona) volen que les vaques portin esquella i que, si pot ser, soni.

L'auto odi comença en nosaltres mateixos, és per això que es diu auto odi, veiem un igual i l'odiem perquè ens hi veiem i voldríem que el mirall ens oferís una millor imatge de nosaltres. Però som el que som i el que ens cal és veure-hi les coses bones i millorar les dolentes.

Als de Barcelona ens cal tenir urc de nosaltres mateixos i gaudir del país amb respecte i decisió, el País és de tots. Me n'estaré prou de dir què han de fer els altres, però si que diré què penso que no haurien de fer ni tampoc jo, no hauríem de confondre una persona amb totes o amb la majoria de les persones que li són veïnes.

Potser ja toca que cadascú faci la seva feina.

2009-01-11T03:25:00.002+01:00

Un dia i un altre dia, van sorgint temes de debat entre els suposats independentistes. Ara el finançament, ara el suport a palestins o a israelians, ara el suport a obama, ara el de les seleccions, l'abastament d'aigua, l'abastiment energètic, el quart cinturò, ara...Ara i adès sempre trobem causes que ens ajuden a situar-nos els uns/es front als/les altres de manera que sempre tenim dos bàndols, com a mínim, i en segons quins casos entre tres i cent. Cada cop em costa més no ser escèptic en els bàndols. Cada cop tinc menys ganes de campanyes i demostracions massives. Cada cop deixo als impulsors ser responsables de la seva campanya i jo individualitzo i personalitzo el meu posicionament.

Això no obstant, no cal que cap de nosaltres abdiqui de cap de les causes que il·luminen el nostre camí vital ( a mi em plauen extraordinàriament les de la defensa de la llengua ). Però, cal que facin de tanca envers els nostres companys i companyes? És necessari que enfrontin germans les causes " amigues"? Dies ha que em queixava de l'oblit d'en Martí Marcó als companys de la Comissió de la Dignitat, doncs ho esmenen i incorporen la causa i endavant. És un exemple a seguir i, per si fos poc, ja han arribat a casa els llibres d'en Rovira i Virgili, la tasca JA feta és immensa.

Tenim, tanmateix, una tendència malaltissa a matxucar els detalls que no ens plauen de les campanyes alienes ( com la meva queixa als de la Dignitat, dec ser força de la ceba ). Recentement un article deia que no volia "patir" com el nou anunci de les seleccions catalanes, en realitat li era més pràctic desplaçar la responsabilitat en els altres, i " castigar" pel suposat fracàs de les seleccions directament als qui no en són responsables sinó " patidors".

Vull dir que comença a ser temps de positivar el que fan els altres, i si no ens hi veiem en cor, doncs com a mínim no emprenyem. I sumem, sumem poc a poc i constant, que mica a mica s'omple la pica, persistir serà perviure i perviure serà el millor futur per les noves generacions. Un dia i un altre hi ha més catalans i catalanes que volen ser lliures i , cada dia que passa ho sóm una mica més amb ells. Una de les gràcies de ser català és que no se'n neix sinó que se n'exerceix. I d'això es tracta.

Feinejar i fer la nostra part petita part de la casa és el futur.

Una lliura de carn? D'on?

2008-12-14T01:28:00.007+01:00

Ara feia força dies que no endreçava cap escrit en el bloc. Però ja és això, es tractava i es tracta que no és una obligació, sinó un intent de mantenir un seguit d'entre sistemàtic i asistemàtic espai on anar fent més precisos els viaranys on ens movem. On em moc.

En el sentit més vague del terme, em preguntava si fou raonable (racional) que les caixes anunciessin un increment de beneficis ["un increment de beneficis més petit que el de l'any anterior"] el dia que vam saber que l'Euribor baixava, ja, per sota de leuribor del mateix del mes que l'any passat. Baixava..., però els beneficiaris només serien les caixes fins el mes dels trífids, atès que les revisions a la baixa dels INTERESSOS HAMBURGUESOS (jo en diria usuraris) no es produirien fins que fossin escanyades totes les economies domèstiques. Això no és un furt, ni tant sols maquinació per alterar el preu de les coses, ni cap tipus de falta administrativa atès que tot està especificat en la mare dels ous, un contracte de préstec signat davant notari ( que el pobre ja s'esforça a fer llegir als ingenus ja però vès, que hi farem, ..., seguim ).

També es trist que fos un Shilock i no un Fugar el protagonista teatral dels horrors dels manlleus, quan el cert és que van ser altres banquers, els hamburguesos, els inventors del ganivet amb el que els bancs i caixes delmen dia a dia, en ple segle vint-i-u, les rendes obreres.

Tots en seríem culpables, que diria un tertulià, si no fos que no, que no en són gens de culpables aquells que acceptaven i donaven una certa " confiança" als bancs i sobre tot a les caixes, que tal i com no reparteixen beneficis entre els seus accionistes les que no en tenen, no en voldrien treure de petits enganys o petits malsentesos sempre a favor de la confiança que per descomptat cal tenir envers els preservadors del sistema.

Resulta doncs que el sistema sembla que posa en valor el petit engany en la transacció a canvi d'un preu, i el sistema posa en valor al petit enganyador en el canvi de preu entre el que es compra i el que es ven. I, sobre tot, el sistema dóna valor al garant del sistema que posa un preu molt alt a cedir poc diner a un assalariat i posa un preu molt baix a rebre cada mes als seus dipòsits el salari d'aquest assalariat.

Tinc la sensació que d'aquesta crisi en sortirà molt més mal parat el sistema del que a primer cop d'ull i de talonari sembla. Conec molts treballadors ( els que ho són per compte d'altri i els que s'ho creuen això del treball i l'esforç ) que han acabat amb els bancs i sobre tot amb les caixes. Han decidit calladament abandonar-los, mica a mica sense que es noti, no fos cas que prenguessin mal. Abandonar el llast de la pueril confiança en el rostre amable del mostrador de les cases on els ordinadors preserven els esmolats arguments que prenen unça a unça, pessic a pessic el delme modern en forma de comissions i interessos.

No se si tindran èxit, no és ni tant sols és una revolta de vellut, s'assembla més al posat de les vaques que baixen el cap per menjar aprofitant que plou, però farà gràcia veure si d'aquí a tres o quatre anys aquestes cases de coleòpters apòcrifs tenen o no tenen increments de beneficis.

Una vergonya ICV miting en directe a 324

2008-11-21T20:01:00.002+01:00

Mai havia tingut la vergonya de la visió de tot el miting d'en Saura al seu congrés en comptes de les notícies del 324. Mai no ho havia fet tv3 espero que no es repetixi i que qui en sigui responsable sigui separat del servei.

Vergonya i discriminació.

La força del vot.

2008-11-03T09:56:00.003+01:00

Demà els nordamericans/es triaran el seu president. En un règim presidencialista com el seu, això implica triar al més poderós de la seva comunitat: entre altres coses serà el cap de l'exercit, el cap de les relacions internacionals, el cap de l'administració pública, etc. el cap de caps. Si pensem què significa en relació a la democràcia de seguida raonarem que és un sistema que, de fons, és un paradigma de democràcia. Si a més es va observant qui i com ha esdevingut president dels USA encara fa més patxoca democràtica ( estructural ). Qualsevol pot arribar a president dels USA, cal que la societat estigui mínimament preparada, calen contactes i diners, però qualsevol amb coneixement i treball pot ser-ho.

Ara tornant a casa, només els descendents d'una família poden ser presidents ( en la mesura dels presidents nordamericans ) d'Espanya, i el que és pitjor, mentre no canviin les coses, només aquest, a més, és de fet el President de Catalunya ( en els termes nordamericans ).

Això ho escric per tal com penso que cal tenir molta prudència alhora de blasmar el sistema electoral i polític nordamericà. Si bé guanyant tant un candidat com l'altre potser no canviarà la manera de tractar al món dels americans, el triat ho serà de veritat, hi haurà tria i la TRIA és el fonament de la llibertat i de la democràcia, que n'és l'expressió col·lectiva.

Jo no vull votar a les eleccions americanes, però m'agradaria que el meu vot a les eleccions catalanes tingués la profunditat i el pes estructural democràtics que té el vot a qualsevol poblet de cinc-cents habitants de Idaho.

Avancem en molts camps.

2008-10-24T01:03:00.002+02:00

El cas és que malgrat que anem en naus espacials de darrera generació en matèria de xarxes socials no podem, ni ens ho podem permetre, oblidar que una part important de la ciutadania no sap usar un ordinador ( una part ni en té ).

Ens cal compartir coneixement i crear tirabuixons de retrolimentació positius que facin que tota la nostra comunitat adquireixi aptituds per avançar junts cap al futur.

He posat l'enllaç amb una pàgina que m'ha ensenyat que no tinc més que una petita part de consciència del que fa tot de científic del nou univers xarxa. Teixim teranyines immenses però cal fer-les intercomunicatives. I sobre tot ser-ho nosaltres.

Una màquina digital digna de l'enginy català

2008-10-19T18:36:00.001+02:00

Un viatge a Roma

2008-10-14T19:47:00.004+02:00

Si mai feu un viatge a Roma feu-hi cap de la ma de http://www.romaqui.com/ una gent que són historiadors de l'art i que fan de la cultura la seva millor professió.

Hi vaig anar a finals d'estiu i visitar el vaticà i els museus vaticans fou una autèntica experiència cultural. Totes les complexitats de les nostres preguntes eren respostes amb eficiència per una guia que compartia amb nosaltres tant bagatge cultural que es feren interessants totes les sis hores ininterrompudes de visita.

No vam fer cap foto atès que els flaixos malmeten els frescos de les estances dels Borja però en penjo una del fòrum.

Desolació nacional.

2008-10-01T01:34:00.003+02:00

En Pere Izquierdo ja no és el director del MAC. Ara tots plorarem i a tots se'ns vendrà una explicació més o menys civilitzada dels motius.
Jo em penso que n'hi ha un de clar encara som una colònia i alguns encara es pensen que ens hem de mirar el país com si fos una colònia. En Pere veu el país com un país i així va plantejar el MAC com el museu del país tal i com anys ha van fer els fundadors. Ara en pro de la gestió i de no em entès què alguns dels no iniciats no hi ha doblers per l'arqueologia perquè n'hi ha d'haver per tot el que és cultura i a més això de l'arqueologia és una branca de les ciències no se què...

Diguem que jo hi entenc poc de museística, de fet gens, només soc un usuari escadusser, cada any uns quants cops, però el que vaig veure a Empúries fa anys i el que he vist enguany és com la foscor i la claror, el passat i el futur. I m'hauria plagut no sabeu com que continués la persona que va fer possible la millor idea de país que reflecteix l'Empúries d'avui.

Un tros de primavera.

2008-09-26T01:10:00.000+02:00

Inici de l'anàlisi de raonabilitat.

2008-09-24T20:53:00.003+02:00

Un cop o dos a la setmana em pregunto si això de ser independentista és racional o és irracional. Car si fos racional la tornada enrera fora impossible, és a dir, que si això de veure clar que o marxem de l'estat que ens volta o patirem fins a l'infinit et passa aleshores sumes per sempre més, així el resultat serà inevitablement favorable a la llibertat.

Avui no cal aprofundir-hi més, deixaré reposar el sil·logisme fins que pugui reveure-ho.

Esperança en el futur.

2008-09-10T12:08:00.003+02:00

He vist que hi ha poques persones que suportin el compromís de tenir idees, pròpies o manllevades, i defensar-les. Ens hi estan acostumant aquests tertulians que ens prenen per vegetals i ens diuen què és el que cal dir que hom pensa en cada moment. Sobre tot es regracien en pontificar sobre les idees que tenen els que mai expressen les idees que ( qui ho sap del cert? ) se suposa que tenen.
Així ens iluminen els matins o les nit o les tardes amb el que opina la majoria ( o sigui el 10% que diu el que pensa més el 80% que no diu el que pensa ) que sempre sol ser el contrari d'idees progressistes o d'esperança. Sempre saben que cal ser prudents, perquè la majoria dels catalans i catalanes pensen que cal ser prudents; sempre saben que les coses que se sap ( per vots ) que opinen el 25 o 30 % de la població són cosa d'una minoria ( del 25% ) perquè el 75% pensa el contrari; sempre ho saben tot i sempre consisteix en baixeses mesquines i insulses.

Com si no hi hagués hagut suport al progrés i a l'alliberament, com si les grans manifestacions fossin cosa d'un dia esbojarrat d'aquests que la resta de l'any són mesells i prudents com si els qui van signar pel reconeixement de les seleccions catalanes fossin sòmines que un cop signat pensin el contrari.

Qui són els que menteixen? els polítics o alguns polítics? els periodistes o alguns periodistes?

Com diu el gag: reflexionem-hi. Jo no dono per perduda cap batalla i penso que la majoria dels catalans i catalanes ( tots els qui viuen i treballen a Catalunya-principat ) volen la independència i que si se'ls planteja la pregunta diran que sí. I no he trobat cap argument sòlid en contra d'aquest "pensament" en cap estudi ni enquesta ni cosa similar ni en les actituds de la majoria de la gent.

Juliol del 1939

2008-09-01T23:40:00.002+02:00

L'orgull de ser català culmina, per a un escriptor, en l'orgull d'escriure en català. Tot escrivint el meu primer llibre d'exili, veig en l'arrenglerament dels mots catalans la prova que han fracassat els folls opressors de Catalunya. No reduiran al silenci la nostra llengua nacional. No la treuran de la ploma dels escriptors ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l'estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s'ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l'esperit.
La nostra esperança és invencible. Catalunya i el catalans mereixen temps millors. Aquests temps vindran. Hem vist l'èxode; veurem el retorn. I jo, que he viscut i descrit els darrers dies de la caiguda, voldria viure i descriure els primers dies del redreçament.

A. Rovira i Virgili

nota: manlleu per tornar abrandats a sembrar, segar i collir. Extret del pròleg de " Memòries sobre l'èxode català " dels llibres de l'Avui de 1989 que reprodueixen una edició de 1940 i reedició de 1976.

Un palau bell i vell, però casa.

2008-07-26T03:03:00.002+02:00

Què diem i què llegeixen. Independència 3.4

2008-07-11T04:30:00.001+02:00

Els del rotllo ( paraula eufemística que van incorporar a l'argot uns joves independentistes ) tenim l'inconvenient que fem servir un llenguatge molt senzill però aspre per les persones que ens escolten o llegeixen. És un llenguatge ple d'arestes cantelludes ( molt argot, sovint massa ). Expressions simples, que resumeixen moltes hores de discusions ( a vegades anys de discusions ) en una espècie d'eslògans que, als ulls i orelles dels oients o lectors enlluernen i eixorden com si fossin bombes. Ens costa tornar-nos a explicar perquè estem tips d'explicar-nos i ho tanquem amb frases del tipus: "estic contra això", o " aquest és un espanyol ", o " és un ocupant ", o " és una actitut feixista ", o tantes i tantes altres que arriba un punt que les incorporem en brut en els nostres raonaments sense parar-nos a repensar-les per a altres oïdes.

Si emprem una sentència tipus " València és Catalunya" s'organitza una baralla de tres tipus: la dels del rotllo sobre què és què; la dels no iniciats ciutadans de Catalunya que entenen que no, que València és València, Oi?; la dels valencians sobre l'imperialisme dels catalans, els quals (els catalans del Principat ( alies Catalunya ) en un 80% per cent no entén res, i l'altre 20% es passen hores intentant explicar què vol dir aquesta expressió de solidaritat amb els germans valencians a qui no volem ni ocupar ni imposar la nostra manera de veure com ells han d'alliberar-se, si ho volen, cas que ho vulguin... Tot plegat molta complexitat derivada de simplificacions de l'argot.

El contingut i el to del llenguatge que emprem esdevé, també, una part del que sóm. El nostre urc de ser independentistes ens fa cantelluts front a persones que, essent-ho, no estan contaminades de les nostres hores i dies de discusions sobre el nom del país o sobre el color de l'estel de la bandera o sobre si tenim dret o no a parlar en català o sobre tants i tants debats que em fet per fabricar l'instrument ( alguns pensem que ho és ) polític que ens ha de servir per l'alliberament ( paraula també amb més contingut/s per als xops de política independentista que per a d'altres ).

El cas és que, fins i tot volguent-nos explicar, la complexitat se'm menja.

És per això que en la cerca de la senzillesa tothom fa servir els mots amb el significat que han anat adquirint per a cadascú, i igualment fa servir les expressions i les conceptuacions tal i com han anat essent emprades en la seva formació. Finalment si una persona ha de ser tan precisa en els seus continguts o formes triga molt a construir un missatge.

Hem de ser els millors, imparables, concisos, suaus, i precisos perquè altrament ens menystindran per inútils, pocapenes, radicals, violents i sectaritzats.

Independentista en acció.

2008-07-04T15:44:00.000+02:00

Ara sí que em trec el barret.

Sort Joan.

2008-06-09T00:11:00.002+02:00

Un dia d'aquests ens farem vells. Mentre això no arribi alguns dels de la nostra generació tenen moltes responsabilitats ( a més de pujar la canalla ) en els afers comunitaris. Un d'ells, en Joan Puigcercós, té la sort i la responsabilitat de comandar els propers anys Esquerra, el partit dels independentistes catalans.
Ja feia sis o set anys que calia aclarir qui era responsable de què en el partit. Avui el responsable és ell. Li caldrà tot el suport possible perquè encara que hi ha algunes persones benintencionades però excessivament recargolades que pensen que pot ser dels altres, no cal que s'equivoquin ÉS DELS NOSTRES, un dels nostres, i caldrà que així ho fem saber als espanyols en tot moment, és dels nostres i ens representa a tots i cal dir-ho i fer-ho saber.

Via fora.

Espero que guanyi el més fort.

2008-05-26T00:45:00.002+02:00

Cal que un dels nostres es faci responsable de dirigir-nos. No interessen ara direccions col·legiades ni voluntats col·lectives. La bicefàlia o multicefàlia només ens ha servit per amagar els responsables de les decisions, i això ens ha anat malament. Els nostres votants no tenen clar de qui va ser la idea de donar validesa a assemblees no vinculants per votar que no a l'estatut o de qui va ser la idea de fer el nul polític o de qui va ser la idea d'amagar que alguns dirigents del partit volien el si o de qui va ser la idea de vagarejar per la indecisió o de qui va ser la idea de muntar embaixades sense embaixadors o de qui va ser la idea de tenir tantes idees i cap responsable ni de tenir-les ni de fer-les complir ni de ser responsable de les conseqüències fossin bones o dolentes ni de qui va ser la idea de salvar un polític que s'equivocà fent patir tot el partit.

Està clar que la solució és el 7 de juny però jo faré el que haig de fer.

Sobre banderes i llibertats.

2008-05-13T16:03:00.004+02:00

Enganxo en el cos del missatge un escrit d'un dels fòrums del la www.sempre.cat on en Lluís ens explica perquè la crema de símbols ( en aquest cas banderes) no és delicte als USA sinó un dret.

"No, no és punible ni considerat un crim als Estats Units fer res contra la bandera, almenys no en la legislació civil. Tant alguns estats com el govern federal ho han intentat en diverses ocasions, però la Cort Suprema dels EUA ha resolt sempre la inconstitucionalitat d'aquestes lleis perquè estarien en contradicció amb la Primera Esmena relativa al dret a la llibertat d'expressió. La Constitució, deia la Cort, té com a objectiu fonamental protegir els drets individuals, i fer alguna cosa contra una bandera no pot ser considerat un atac a cap dret individual, per la qual cosa el dret individual a la llibertat d'expressió ha de prevaldre. Un enfocament interessant a la llum de la insistència tossuda d'alguns polítics espanyolistes que les col·lectivitats no tenen drets, només els individus...però a Espanya té més drets un drap que representa una col·lectivitat que no un individu que expressa una opinió!
Hi ha, però, iniciatives que intenten introduir canvis per crear una figura, la "desecration of the flag", que podria ser en cert sentit equivalent a la "ofensa a la bandera" espanyola. La més sonada i recent és l'esmena a la Constitució presentada el 1995, que otorgaria poders al govern federal i els estats per legislar en aquest sentit, i que va rebre el suport de la Casa dels Representants del Congrés, tot i que encara li queda un llarg procés per fer per poder arribar a formar part de la Constitució.
Hi ha tot un seguit de normes, anomenades "flag etiquette", que se suposa que cal observar i segons les quals hi ha coses "no permeses" de fer amb la bandera. Però no hi ha un reglament punitiu o repressiu associat. Si fos així, les presons dels EUA estarien plenes de gent castigada per "flag desecration". Mireu si no una slecció d'aquestes normes:
- La bandera no pot ser cosida ni estampada en cap peça de roba - No es pot cobrir una taula amb una bandera - No es pot usar la bandera per a finalitats publicitàries ni comercials - Està prohibit incloure la bandera en cap uniforme esportiu o roba d'equip
Si voleu més informació: http://www.usflag.org
Lluís Gons Saga "

Maduresa independentista.

2008-05-10T02:27:00.002+02:00

Avui he dinat amb un amic. He trobat en els nostres diàlegs espais de coneixement que em mancaven.

Hem parlat de la maduresa com a societat, no de la de la via ridiculista de la qual sóc ferm partidari, sino de la de la via formal. Ens calen persones madures, adultes, ex-adolescents, grans, formades com a persones, amb personalitat, ens calen persones que ho siguin per si mateixes, que es vegin i es reconeixin a si mateixes com el que són.

Em deia en Lluís que cal que no ens analitzem com abans de deixar les nostres colles ( de joventut ) cal que ens mirem com ho vam fer quan vam deixar la colla. No pot ser la colla la qui ens digui si els nostres drets són nostres, o quins són els nostres drets.

Tot això venia a tomb del fet que molts/es catalans/es s'analitzen amb els ulls i amb les categories dels espanyols/es, com si fossin part de la colla dels espanyols i l'opinió de la colla fos la cana de la mesura dels seus drets, deures, il·lusions, emocions, gustos, en fi tot. Dèia ell i jo que ja no ens sabem amagar darrera la colla, quan vam deixar-la vam començar a triar els nostres amics com a individus i en funció de la nostra pròpia cana. La pròpia cana és el que ens cal per alliberar-nos.

En la maduresa es troba la llibertat individual i la llibertat col·lectiva. No cal un messies, calen persones lliures que inevitablement seran part d'una societat lliure.

http://www.llibertatfranki.org/

2008-05-05T14:35:00.002+02:00

http://www.llibertatfranki.org/

Despengem banderes. No visquem de genolls.Llibertat Frankie

2008-05-02T02:38:00.005+02:00

Llibertat Frankie. Llibertat. Llibertat.

Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat

El mapa és d'en Marc d'Estat Propi

Independència i llengua. 3.3

2008-04-20T13:09:00.004+02:00

Fa uns dies que un pes indefinit m'impedia escriure res però avui he llegit un article al directe.cat que m'ha tornat a la militància.

Per mi i per la major part dels independentistes s'ha acabat la fase de la queixa i estem en la era de l'acció. Cal exercir els drets que tenim, que tinc si més no jo. Cal exercir tots els drets, el darrer que cal exercir és el dret de queixa. Cal autodefinir-nos cada dia. Com a consumidors, un dels drets més importants en el nostres sistema econòmic és el dret a consumir, o no fer-ho, un determinat producte. Igual que els empresaris/es tenen el dret a intentar-nos vendre el que vulguen, nosaltres tenim dret a no comprar-ho. Així que, si jo no compro cap llibre en castellà, simplement estic exercint un dret com a consumidor. No cal que entrem a l'esfera político-social dels drets. Cal que ens mantinguem a l'esfera bàsica de drets econòmics del sistema de "lliure mercat" ( tu vens el que vulguis, jo compro el que vull ).

Que ningú no ens enganyi. Si en una llibreria el 90% de l'aparador són llibres en castellà el llibreter està adreçant un missatge concret, vol que el 90% dels seus compradors comprin llibres en castellà. Si en una llibreria el 90% de l'aparador són llibres en català el llibreter adreça el missatge de mercat als potencials consumidors que ell vol és a dir, vol que el 90% dels seus clients/es comprin llibres en català.

Tots vulguem o no estem adreçant missatges amb continguts de mercat concrets. O sigui que els editors també n'emeten de missatges de mercat i els caldria evitar posar-hi capes d'excuses político-socials.

És a dir i parlant d'un antic llibre, alguns consumidors (jo ) vam esperar ANYS a que en Parcerisas i l'editorial Vicens Vives publiques la segona part d' El senyor dels anells i més ANYS per tal de poder llegir en català la tercera part. Però quan un hom és un consumidor, ho és, si un vol roses, vol roses i no clavellines.

En l'era de l'acciò l'ús i exercici de drets per part de la meitat de la població farà que per si sol el mercat defineixi un espai independent.

http://in.directe.cat/roc-casagran/bloc/llibres-llengues-propia-i-forana-i-altres-girs-de-llegenda

A qui aprofita?

2008-04-08T13:22:00.004+02:00

Quan vaig començar aquest bloc em vaig trobar que la xarxa ( la informàtica ) em començava a solucionar problemes que, de petit, em donaven les escasses biblioteques que vaig visitar i avorrir. En primer lloc diaris ( ddiiaarriiss ) de tot el món que em proveeixen de notícies fresques sense intermediaris autòctons o colonials ( i, on no m'hi arriben els meus escassos coneixements de llengües, amb traductors automàtics ). En segon lloc espais on la ubicuïtat és quasi existent i per tant puc assitir a converses que en el passat requerien la meva presència física. En tercer lloc la quasi obligació d'escriure que implica el bloc fa també que les converses siguin menys etèries i redundants que les estrictament orals, i també que siguin més meditades i incloguin ( normalment ) retalls, resums, versions posteriors i tots els elements més característics de l'escriptura.

Un altre component, ja deixant l'enumeració principal, és el tema dels comentaris, que són la conversa dins la conversa. El que aporta la xarxa no és la creació de l'excursus o del circumloqui sinó del registre d'ambdós inscrits en uns determinats entorns discursius.

A conseqüència de generar un bloc ( gratuït ) se'm generí la necessitat de crear-ne un altre d'enllaços rss per estar al dia de les notícies internacionals http://monnou.blogspot.com/ i del col·lapse d'aquest un de nou amb una secció per a Europa que encara està en formació http://noticieseuropa.blogspot.com.

En el bloc principal, pensat com a dipòsit d'escrits, es començaren a produir situacions de dubte entre la llibertat personal i la publicitat del mitjà. Tot i l'escassetat de lectors no deixa de ser d'abast públic i per tant cal actuar com si hom estengués la roba al balcó, balcó que per cert és a l'abast de tothom.

Finalment un fet importantíssim ( per a mi ) es pot escriure fins a l'infinit o fins a la següent línia, i el principal amb cançó de capçalera de la meva àvia Teresa al cel sia " que diguin el que vulguin que jo ja estic content ".

La constatació de la condició d'esclaus.

2008-04-03T23:22:00.001+02:00

En tota l'estupidesa de la gestió de la set... ningú ha pensat de qui són propietat les instal·lacions de captació i distribució de l'aigua? Algú ha pensat en la submissió que implica que una ministra espanyola ens digui que l'aigua que surt de les muntanyes i va a l'Ebre no la pot gestionar el govern català.

Com deia fa uns dies ara ens faran pagar l'aire perquè com que el que respirem ha estat "millorat" per empreses supraautonòmiques la gestiona el ministro del aire i no la conselleria de la pudor.

Tal i com ens apunten observadors atents http://blocfpr.blogspot.com/2008/04/afirma-monz.html

Resar o no resar és essencial pels creients però pels afectats per les coses de l'ací seria millor desapuntar-se en massa de la via ridiculista i obrir la via patetista.

Referencia per a qualcú que ha tramès un comentari

2008-03-20T23:12:00.002+01:00

Anònim segle XXI rep una forta abraçada i sigues feliç. És totalment gratuït, això sí no desgrava. Però allibera molt.

He trobat el primer referent de la nostra maduresa com a poble.

2008-03-17T21:37:00.000+01:00

Ridiculisme: DAVID DURAN, insigne escriptor garrafenc, va proposar el 1996, al seu llibre CATACONYA, LA VIA RIDICULISTA D'ACCÉS A LA INDEPENDÈNCIA (ed. La Magrana) aquesta teoria. Bàsicament, el ridiculisme proposa que els catalans es posin a fer tota mena d'accions tan estrambòtiques i ridícules que les potències colonials decideixin retirar-se dels territoris ocupats de pura vergonya aliena. Seguint les seves petjades, va néixer durant el 2003 el MOVIMENT RIDICULISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL (PROVISIONAL), més conegut com MRAN-P . Diversos col.lectius han realitzat accions ridiculistes més o menys ortodoxes (Comando Avellana, L'Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets...)

Malgrat tot avancem.

2008-03-13T16:40:00.004+01:00

En aquests dies es fa estrany no parlar de nosaltres. Es fa necessari regirar diaris i visitar webs a la recerca d'opinions i notícies del que passa al si d'Esquerra. Ja n'he llegit i visitat un munt. En tots els casos, aquesta vegada, hi veig més moderació, opinions més contingudes ( a banda dels típics insults sense contingut ) i centrades en el que passa i en que hom vol que passi. Els espantaocells de sempre també diuen que esgaripem però veig molta més profunditat en els que no atien l'odi i la rancúnia. Suposo que deu ser que veig el que vull veure.

Tanmateix cal seguir. Després de més de mitja vida esmerçada en millorar i millorar-nos sembla que ho aconseguirem ( millorar, lo de la independència també però a mig termini ). Uns per necessitat i altres per elecció ens proposen que fem coses i que les fem seriosament i constant, serà que pensen que si ens ho proposem podrem fer-ho.

Seguir la Via Ridiculista ( cornuts i pagar el beure ) ha fet avançar tot el moviment atès que el qui pot fer el ridícul amb convicció també pot esdevenir seriós si s'ho proposa. Fixem-nos en l'estupidesa de donar un premi (vot) a qui t'ha fet gastar centenars d'euros per anar a treballar. Fixem-nos en el patetisme de donar vots als que et diuen que ets un aprofitat que manlleves i no tornes. Fixeu-vos que cada vegada que hi ha eleccions podem rectificar, o poden rectificar, i deixar d'escopir de cara al vent i provar de remar-hi a favor. Ja se sap que els independentistes no sóm perfectes ( hi es publica cada dia ) però faria il·lusió que de tant en quant poguéssim arrossegar els amics coneguts i saludats a l'aventura de la llibertat.

Independentistes?

2008-03-09T19:42:00.002+01:00

Avui, després de votar he pensat que mentre uns donem suport a tots els fronts de lluita, des del Moviment Ridiculsta d'Alliberament Nacional fins a la forma més institucional de l'independentisme ERC, passant per totes les organitzacions.Altres no.

Pensem en la nostra força.

Imparables, així cal que ens tornem.

2008-03-07T21:58:00.000+01:00

Cal tornar al manifest dels imparables per enfonsar dins un forn encès les excrecències que dia a dia produeixen les nostres mediocres elits.

No ens cal que patètics opinadors ens intentin convèncer que no opinen.
No ens cal escoltar enginyers amagats sota la tècnica per saber que són responsables de la seves mancances intel·lectuals.
No ens cal que els metges facin experiments per saber que un dia o altre morirem encara que no ens agradi saber quan.
No volem artistes que usen la nostra ignorància per vendre no res.
Qui llença una pedra ha de saber que en rebrà i fer-ho és la seva obligació. Fem-ho.

Qui escriu és responsable, opina, fereix, crea o destrueix.

Val més saber-ho i dir-ho. Amb cada mot podem finir. Siguem-ne responsables i que no ens pari res.

Uns poetes " imparables"

2008-03-07T17:21:00.001+01:00

CONTRA LA INSIGNIFICANÇA
‘‘La moderació i la prevenció contra la desmesura
són les larves més nocives que ataquen
l’esperit artístic. La literatura amplia la vida:
l’allibera de les capitulacions, la porta al límit, juga
al tot o res. Tot escriptor ha de pretendre la
transformació del món: cada poema és l’art, la
política, la moral i la societat que han de venir.
Aquest és el nostre projecte literari.
”Som el present. Som antics. Som premoderns.
Som romàntics. Sense poesia no hi ha literatura
que valgui, i no concebem la poesia sense una
actitud d’heretgia, dissidència i vessament. Tota
escriptura ha de ser promíscua i lasciva, ha de
posseir i ser posseïda. Creiem en el desig com a
impuls de les veritats i de la vida. Som l’endemà de
l’ara.
”Abominem d’estètiques mel·líflues i cofoies
que malbaraten els valors de la tradició i cultiven
l’enveja, la rancúnia i l’humor dels impotents.
Abominem de l’escriptor gandul, de l’obra modesta
i banal, del vers entès com a equació a resoldre.
No som artesans: la permanència només és
fruit de la màxima ambició. Que s’apartin els taxidermistes
de la llengua i de l’estil: nosaltres fecundem
allò que ells volen mort.
”Qualsevol dogma, qualsevol apologia de les
pors i les febleses de l’individu, qualsevol sacralització
del victimisme, són obscens i mereixen el
nostre menyspreu. Estimem, en canvi, el risc que
ens porta a l’inaudit, a l’emoció, al gaudi estètic.
Estimem els poemes que desemboquen en l’impacte,
que ens fan veure l’invisible, que ens fan
sentir com mulla el foc i que trenquen la mediocritat
expressada en paraules fades, estantisses i
incolores.
”Defensem una cultura que recuperi els autors
oblidats per la insolvència de la crítica, el silenci de
l’acadèmia i la mandra mental de la nostra societat.
L’anivellament a la baixa promogut per la perversió
de la indústria i l’excrescència del consum ens
porta a la niciesa, a la infantilització col·lectiva i a
l’autodestrucció. Reclamem que la poesia torni a
dignificar la cultura, i volem que l’esplendor creativa
i l’intercanvi d’idees refundin el nostre món.
Som els qui obrim les portes del mil·lenni:
brindem davant el ventre obert de l’enemic.”

Encara resta espai al plaer

2008-03-04T02:45:00.003+01:00

Estava fent proves a la xarxa i la companya I ara què? m'ha fet afegir una nova possibilitat al bloc. Espero que no sigui il·legal o similar.

powered by ODEO

2008-03-04T02:28:00.001+01:00

Les notícies de Còrsega no ens les hauríem de perdre

2008-02-27T14:05:00.002+01:00

La veu Corsa per excel·lència serà desterrada. Que pensaríem si li passes a na Maria del Mar Bonet?

Patrizia Gattaceca, la fierté corse
LE MONDE 25.02.08

Esgotament o relax.

2008-02-16T02:43:00.004+01:00

Vint-i-cinc dies després del darrer correu no queda molt clar si generar escrits com a obligació és rendible als ulls de ningú. Dies ha, vaig rebre un correu d'una Montanyà que em demanava qui érem i que hi feiem amb un domini.cat. Encara no li he respost però ho faré si més no per dir-li que venim del Montanyà de Seva o sigui del melic de nosaltres. Però el més important és dir-li que anem enllà vers els estels més llunyans. Sóm, i en això existim.

Ho comentava perquè tots els indicis ens fan creure que veurem l'alliberament de les nostres estructures de govern. Després ens tocarà a nosaltres.

Retorn a la feina.

2008-01-15T15:50:00.000+01:00

Avui veient que feia un mes que no havia escrit res al bloc pensava en els motius.

Una de les raons és que aquesta vegada ni tant sols la meva militància dins el ridiculisme em donava cobertura. No és que no es pugin dir coses és que no em venia de gust escriure res. En això defenso el dret a ser amo dels silencis. Un cop escrites, les paraules són de tothom menys del qui ja les ha escrit. Qui les ha escrit n'és el responsable no pas l'amo.

Bé, penso que, per simplificar, cal votar a en Joan Ridao, jo ho faré.

Si més no, s'ho mereix. No només com a membre honorari del MRAN que ha contribuit a enaltir, sinó perqué si.

2007-11-22T21:21:00.000+01:00

Avui no anem enlloc

2007-11-06T19:33:00.000+01:00

Avui he parlat amb un amic que m'ha recordat l'existència del gran Moviment Ridiculista d'Alliberament Nacional. Al principi només una minoria desacomplexada va seguir els ensenyaments de l'ideòleg ( que ara mateix no recordo però espero que algun lector internauta recordi i si us plau incorpori amb un comentari a aquest article ) de la via ridiculista alliberar les Medes, segrestar la samarreta del súbdit undargarín, en fí tòrcer fins a l'extenuació la nostra condició de persones perque en expulsin del seu estat ( l'espanyol és clar ). Després un grup de dirigents polítics abrandats es van afegir a aquella elit avançada i van iniciar patètics intents de ser els pitjors representants d'Espanya al món i al submón. Després totes les militàncies es van unir en flamant manifestació a humiliar-se parlant i potinejant els interessos comuns per tal que finalment se'ls unís tot el poble, i així ha estat.

Agermanats en una comunió espiritual desconeguda en la història de la humanitat, centenars de milers de persones acoten el cap mesells i ufanosos mentre els amos, inútils com tots els colonitzadors, espatllen totes les nostres infrastructures que construeixen amb els nostres diners i recapten el segon delme amb els bitllets de trens que no duen enlloc. El Moviment ha aconseguit amb poc esforç la sublimació de la via ridiculista, tots fem tanta pena que fins i tot la responsable política espanyola ens diu que no n'hi ha per tant !!!!!

Així enganyarem definitivament l'adversari: pugem la muntanya descalços i amb les mans lligades a l'esquena. Segur que no s'ho esperen. És impossible perdre.

Visca el MRAN.
Llarga vida al gran Espatllador.

Ja sóm a la casella de sortida.

2007-10-18T11:29:00.000+02:00

Abans d'ahir, més enllà de la bona intervenció d'en Carod, els psicòlegs haurien d'analitzar el comportament de l'empresari mallorquí i de l'empresari valencià i d'aquell senyor gros que demanava per la república. A mi em va semblar que tots tres van descobrir que els independentistes no portaves cua i banyes i el més important el que més ens preocupa és la democràcia, i a cadascú lo seu. En un procés democràtic desenvolupat en el marc només del Principat no es pot extendre directament cap conseqüència a la resta de països catalans; això, que tots els independentistes ho donem per explicat per tant obvi com és, no ha estat comprès pels germans valencians i balears que llegeixen la propaganda espanyola. Ahir cinc milions d'espectadors de la TV2 van escoltar directament que els valencians tindran el futur que vulguin els valencians i els balears idem de idem.

No es tracta de fer pedagogia de res, sinó de ser. Només cal que existim aquí i, sobretot, quan viatgem a Espanya; es tracta de no amagar el que sóm, parlar en català entre nosaltres a fora ja és prou perquè algú entengui coses.

Per celebrar que a més de la via ridiculista hi ha altres canals d'alliberament cal felicitar al company Carod. Hi hauran altres dies que bufe bon vent.

El foc allibera?

2007-09-27T10:25:00.000+02:00

Si teniu una revista vella segur que tindrà una o dues fotos de la família que aquests dies estan passant per una fase de purificació com si la comunitat celebrés un solstici.

El dia 13 d'octubre no cremeu fotos, i encara menys en públic i, sobre tot no ho feu a la Plaça Catalunya. Es podria pensar que hi ha una conspiració per contaminar encara més l'aire de la capital.

La situació creada per la desigualtat constitucionalitzada finalment ha esdevingut el motor d'esbravament de la comunitat que pensa que tots naixem, vivim i morim amb els mateixos drets; sembla que com ja preveia Orwell a l'Animals Farm alguns són "més" iguals que altres i, un cop conscienciats els que segons la constitució espanyola són "menys" iguals, tracten de tornar les coses al seu veritable curs natural. A la nostra comunitat tenim abundoses cançons populars que expressen el que els catalans pensen de la corona, els Segadors originals i El cant dels Maulets entre d'altres i es veu que tot i així alguns polítics s'entesten a voler que la ciutadania se sotmeti com ells al dictat de les obligacions pseudoprotocolàries. Les persones que no s'asseseuen en un escó no en tenen cap d'obligació protocolària, és més la seva obligació és expressar-se perque els asseguts escoltin i "representin" les seves opinions front als altres actors polítics. O sigui que el nostre President ha de representar-nos, i si pogués ser fent servir un català de nivell C que no és gaire, i ha de representar i defensar no només als uns sinó a tots i també als nois i noies que celebren el solstici d'estiu a la tardor car tenen tot el dret de fer-ho i de no ser perseguits per això.

El que deia que N'Uriel i n'Hèctor facin una foguereta a la Plaça Catalunya el dia 13 no hauria de ser un delicte més gran que el fet que s'autoinculpin sense proves.

p.s. Glòria als membres del MRAN, el seu exemple il·lumina el nostre camí en aquesta Vall tan bonica i tant eixerida.

Els Guarans també ens ajudaran a ser lliures.

2007-09-21T15:27:00.000+02:00

S'està congriant la tempesta.

Vells i nous independentistes despleguen tot el material disponible i, des de Frankfurt, ens arriba l'èxit total del MRAN secció animal. El ruc ha estat triat pels alemanys com a símbol dels catalans.

Un èxit imprevisible però contundent, i encara més si llegim que es tracta de la seva força i la seva tossuderia i capacitat de treball la que ens simbolitza. Obviament ni els espanyols ni els ocupants no entenen res i els enerva que el guarà sigui o pugui ser un símbol.

Cal seguir i perseverar.

p.s. : A mi m'agradava més el gat ( pel cat ) però els camins de la ment són normalment surrealistes.