Retorn a la feina.

Avui veient que feia un mes que no havia escrit res al bloc pensava en els motius.

Una de les raons és que aquesta vegada ni tant sols la meva militància dins el ridiculisme em donava cobertura. No és que no es pugin dir coses és que no em venia de gust escriure res. En això defenso el dret a ser amo dels silencis. Un cop escrites, les paraules són de tothom menys del qui ja les ha escrit. Qui les ha escrit n'és el responsable no pas l'amo.

Bé, penso que, per simplificar, cal votar a en Joan Ridao, jo ho faré.

Si més no, s'ho mereix. No només com a membre honorari del MRAN que ha contribuit a enaltir, sinó perqué si.