Un palau bell i vell, però casa.

Què diem i què llegeixen. Independència 3.4

Els del rotllo ( paraula eufemística que van incorporar a l'argot uns joves independentistes ) tenim l'inconvenient que fem servir un llenguatge molt senzill però aspre per les persones que ens escolten o llegeixen. És un llenguatge ple d'arestes cantelludes ( molt argot, sovint massa ). Expressions simples, que resumeixen moltes hores de discusions ( a vegades anys de discusions ) en una espècie d'eslògans que, als ulls i orelles dels oients o lectors enlluernen i eixorden com si fossin bombes. Ens costa tornar-nos a explicar perquè estem tips d'explicar-nos i ho tanquem amb frases del tipus: "estic contra això", o " aquest és un espanyol ", o " és un ocupant ", o " és una actitut feixista ", o tantes i tantes altres que arriba un punt que les incorporem en brut en els nostres raonaments sense parar-nos a repensar-les per a altres oïdes.




Si emprem una sentència tipus " València és Catalunya" s'organitza una baralla de tres tipus: la dels del rotllo sobre què és què; la dels no iniciats ciutadans de Catalunya que entenen que no, que València és València, Oi?; la dels valencians sobre l'imperialisme dels catalans, els quals (els catalans del Principat ( alies Catalunya ) en un 80% per cent no entén res, i l'altre 20% es passen hores intentant explicar què vol dir aquesta expressió de solidaritat amb els germans valencians a qui no volem ni ocupar ni imposar la nostra manera de veure com ells han d'alliberar-se, si ho volen, cas que ho vulguin... Tot plegat molta complexitat derivada de simplificacions de l'argot.




El contingut i el to del llenguatge que emprem esdevé, també, una part del que sóm. El nostre urc de ser independentistes ens fa cantelluts front a persones que, essent-ho, no estan contaminades de les nostres hores i dies de discusions sobre el nom del país o sobre el color de l'estel de la bandera o sobre si tenim dret o no a parlar en català o sobre tants i tants debats que em fet per fabricar l'instrument ( alguns pensem que ho és ) polític que ens ha de servir per l'alliberament ( paraula també amb més contingut/s per als xops de política independentista que per a d'altres ).




El cas és que, fins i tot volguent-nos explicar, la complexitat se'm menja.




És per això que en la cerca de la senzillesa tothom fa servir els mots amb el significat que han anat adquirint per a cadascú, i igualment fa servir les expressions i les conceptuacions tal i com han anat essent emprades en la seva formació. Finalment si una persona ha de ser tan precisa en els seus continguts o formes triga molt a construir un missatge.



Hem de ser els millors, imparables, concisos, suaus, i precisos perquè altrament ens menystindran per inútils, pocapenes, radicals, violents i sectaritzats.

Independentista en acció.

Ara sí que em trec el barret.