Responsabilitat fiscal. El nostre futur és la nostra responsabilitat.

En el procés de fabricar un camí de conscienciació nacional cal construir-nos com a col·lectiu tal i com ho fem tots i totes com a persones. Ningú d'una certa edat s'imagina discutint amb els pares sobre els propis salaris. I qui diu amb els pares amb els veïns. Ningú accepta les indicacions del veí en relació a com hem de gastar la paga doble o els excedents del sou de març o quin vehicle haurem de comprar per traslladar la família. Un hom pot escoltar opinions, escoltar "consells", però mai mai de mai deixar la responsabilitat de compar carn o peix al veí o a la mama. La responsabilitat és intransferible, és una de les condicions de l'essencia de la persona, és una part essencial del que és ser un ésser humà. Mai mai esdevenir irresponsable atorga més drets sinó menys.

Ara ho passo a la nostra condició col·lectiva: com a comunitat, com a nació, nosaltres hem de fer-nos responsables no només del nostre sou, sinó de en què gastar-lo, en com invertir una part del sou protegir-nos(defensa) en formar-nos (ensenyament) en alimentar-nos, en establir aliances amb amics o en contractar professionals o en estalviar una part del sou pel futur (els nostres fills).

Per fer això igual que quan som persones que ens cal saber qui som, quan som un col·lectiu ens cal saber quan som nació i a quina comunitat pertanyem i també assumir que la responsabilitat no és només a gastar diners en lleure sinó i sobre tot en invertir en el nostre futur i en desar (recaptar impostos del nostre sou col·lectiu) diners per fer front a totes les despeses de la comunitat. Això no podem deixar-ho que ho facin altres comunitats, la responsabilitat ha de ser només nostra tal i com només és nostra la responsabilitat de la gestió del nostre sou.

Proposo abandonar pactes, concerts, solidaritats, percentatges de cessió, cessions, i centrar-nos en la nostra responsabilitat. La nostra responsabilitat és recaptar-nos els impostos i administrar-nos'els. Ja veurem si donem almoina al Domund o fem un fons de cooperació per ajudar als afamats de les diverses autonomies espanyoles o dels lands alemanys, però és de persones irracionals (de persones amb problemes cognitius seriosos) deixar els diners del nostre sou al president de la comunitat de veïns perquè els administri, de fet si ho fa una persona qualsevol jutge el declararà "incapaç" i li assignarà un tutor que li administri els béns.

Responsabilitat fiscal és el pas que cal per la responsabilitat col·lectiva. Recaptar tots els impostos perquè som majors d'edat i ja no tenim tutors i gestionar totes les nostres responsabilitats perquè son nostres i no les podem deixar a altres que no som nosaltres.

Els pactes i els concerts i els contractes entre nosaltres i altres només tenen sentit en un plànol d'igualtat, en un de desigualtat només serveixen per justificar la nostra incapacitació per governar-nos i per ser responsables de nosaltres mateixos.

Una tendència.#catalunyanewcountry

Hi som des de sempre.MAC

Érem de vacances i jugant jugant entre uns i altres, crec que iniciant-ho el @quimmasferrer i resta de la colla, el dia 3 de gener de 2012 tot (quasi tot) el dia el missatge (hastag) #CatalunyaNewCountry ha esdevingut tendència al twitter. Vol dir que "moltes" persones han fet servir aquesta referència en les seves comunicacions via twitter per parlar de coses que s'hi relacionen. Val a dir que ha començat i s'ha mantigut majoritàriament a favor que Catalunya sigui un nou estat/país (als Usa el teu país és el teu estat). El missatge polític del hastag l'han entès perfectament tant els promotors com els detractors, un missatge clarament independentista.

És simpàtic el nivell de preocupació pels veïns de ponent en relació al nostre coneixement de les llengües, que si no sabem anglès, que si no sabem català, que si ho hauríem d'haver escrit sencer en anglès, o sencer en català que si perquè no els ho dèiem en espanyol. Ells (la major part dels qui escriuen a la contra i en espanyol fan tantes faltes d'ortografia en una "lengua tan fácil i natural" que fa feredat) com és tradició en els amos ens expliquen a nosaltres, suposats "esclaus", com hem de parlar i què volen dir les coses que nosaltres diem, i quina llengua hem d'emprar. Com que som éssers inferiors hauríem d'acotar el cap i escriure només en castellà en els llocs on ells passen ("como es que le hablais catalan al niño?" barman espanyol en un bar espanyol es ficà en una conversa entre els pares del meu nebot i el meu nebot...!!!!) i ja no diguem a internet com que l'estat espanyol és seu (de la seva propietat) no toleren que nosaltres emprem català o encara pitjor anglès en un "territori" virtual que per ells és espanyol.#emdicKunta

La veritat és que molts de nosaltres em tornat uns trenta o quaranta anys enrera amb aquella frase brillant de l'analfabet adolfo suarez (les minúscules se les mereix) preguntant a una persona si es podia imaginar algun mestre ensenyant matemàtiques en català... quins temps! el franquisme i el postfranquisme i quin record del passat assassí l'actual espanyolisme (igual que el franquisme, falangismes i tots els racismes propis dels veïns de ponent).

Es tracta que la tendència és imparable si nosaltres volem, i volem, perquè  ja ho sabem que no és només una tendència. Ja s'hi ha sumat prou persones que no accepten l'esclavatge, que rebutgen el racisme anticatalà i que no s'agenollen sinó que caminen cap a la vida.

Si sumem maons farem una casa forta i indestructible. A la xarxa ja tenim la força de la raó i la del nombre, al carrer tenim la força de la raó i la del nombre, manca la força del nombre a les eleccions i la determinació dels nostres representants i serem lliures.

Perdoneu però ... ni espanyols, ni bascos.

Una de les preses de raó que vaig tenir de jove fou el gran engany de la solidaritat entre els pobles que cerquen la independència. Aquesta solidaritat, com algunes altres, es basa en la bona fe d'una de les parts i el teatre (gestual) del l'altre. Durant anys els bascos ens han pres per espanyols, no totes les persones individualment sinó la seva estructura organitzada per l'alliberament. Tant el EAJ com tots els altres han fet una política i una estratègia de Nosaltres Sols-però-sense-que-es-noti i aprofitant-nos de tothom, en la lògica de la seva raó d'Estat. Ells, que sí que volen un estat (a la seva manera d'entendre els estats), ens han usat i han usat la nostra gent i a les nostres organitzacions com a part de la seva estratègia d'alliberament. Ara fins i tot usen la nostra televisió per vendre'ns la fi de la seva violència armada, el que nosaltres vam solucionar amb la discreció catalana habitual. No dic que no admiri el País Basc i als bascos, però són i han estat un llast per l'alliberament del nostre poble i ens ha costat Déu i ajuda separar la nostra via pacífica de la seva espiral assassina.

Fins aquí un post d'urgència davant tanta elongació demagògica de la espanyolització dels mitjans de comunicació i polítics catalans a través de parlar d'un tercer país amb el qual només ens uneix el que jo vull que no ens uneixi, Espanya. Per tant d'Espanya no vull res, ni el conflicte entre el País Basc i ella. Em preocupa infinitament més l'estat de la Catalunya Nord, i sobre tot del País Valencià on la violència feixista no es persegueix per la forces de seguretat que encara són ocupants.

Meritocràcia???...? a ERC.

 

Uns resultats tant dolents com aquests haurien de fer responsables als militants que s'han quedat a casa, a les executives dels districtes i, opino, que hauria de fer responsable sobretot a l'executiva de la Federació de Barcelona, i en concret al seu màxim líder. No és només que els resultats de les darreres eleccions municipals hagin estat dolents ( que son catastròfics barri per barri ), és que els resultats de les eleccions catalanes va ser lamentable, els resultats de les eleccions espanyoles va ser lamentable i...els resultats de les anteriors eleccions municipals i autonòmiques ja iniciaven el cicle d'ensorrada amb l'inici dels resultats dolents.

Jo només he afegit a aquest post les dades que la nostra mateixa Federació ens ofereix (amb un efecte òptic positiu: sembla que pugem ... però el resultat de la dreta és el de 2007 en el que ja vam passar de 5 regidors a 4) ja que les dades les teniu a http://www.bcn.cat/estadistica/catala/pub/index1.htm#eleccions. 

Aquests dies, ara que alguns demanen la valoració de la meritocràcia, caldria demanar que, com a mínim, no donéssim un premi als que han pres totes les decisions "equivocades" des de que van accedir al "lloc" de presa de decisions. Donar el comandament a un equip directiu que ha demostrat públicament  i sense cap escletxa de dubte que no connecta amb el nostre electorat, que ha demostrat que no entén als ciutadans (en un sentit ampli) serà l'ensulsiada final del nostre partit. Jo, que només parlo per mi, reconec alguns encerts, però em nego a no veure la catàstrofe, em nego a acceptar que potser la culpa és de les famoses "circumstàncies". La culpa té noms i cognoms i els trobarem escrits a la cúpula directiva de les executives dels llocs on sistemàticament em perdut vots (seccions locals, federacions regionals i nacional). Vots i votants, simpatitzants, militants, tots ells mereixen que algú digui que han estat bandejats, ignorats, incompresos, desateses les seves il·lusions, inquietuts, desitjos, esperances, confiança, sobretot aquests dirigents han faltat a la confiança que votants, simpatitzants i militants els havien dipositat, defensant-los a tort i dret durant aquests anys i trobant, en el moment de la "dignitat" en l'assumpció de responsabilitats, la fugida endavant.  Explicar raonaments del tipus:- "Ens (no a mi sinó a nosaltres) ha anat malament, però no patiu hi tornarem...". fa que l'estupefacció transmuti les cares dels amics, almenys dels meus amics, aquestes expressions dites una vegada formen part del joc polític, dites dues vegades ofenen, dites fins a cinc vegades demostren la moral del qui les diu, o encara pitjor, de qui les escriu.

En dies a venir hi ha una elecció de líders i després congrés...altra cop precipitació. Si la direcció havia dimitit perquè no nomenava una gestora (com diuen els estatuts). Si no ha dimitit quina pressa hi ha? les eleccions estatals..? ha, ha, ha: en Joan Ridao ja ha fet els números... és que encara hi ha algú que es dediqui a la política i pensi que un vot (el 90%) es decideix en una campanya de 15 dies i que depèn del candidat? realment la cosa (el tema que diria en Monzó) demana pensar a llarg termini, actuar a llarg termini, decidir amb seny i, sobre tot no fer-nos trampes al solitari. Mèrits? decidiu quins mèrits i feu una obertura a la racionalitat i al seny. 

Com sempre els militants votaran, per desgràcia com han fet els ciutadans del Marroc, al tot o res amb poca possibilitat de raonament i acord ja que, per nassos, primer votarem dos líders (en tàndem...!!! una altra falla democràtica, però endavant) i després haurem d'escenificar que estem d'acord en un congrés ideològic, tant si volem com si no volem, per superar les ____es eleccions estatals.

No anem cap on hauríem d'anar sinó cap a la vella política.

Escric aquest post per deixar de formar part dels que ja ens estava bé el que feien, reconec que el silenci dels militants del bon rotllo també ha fet mal al partit.

Acuso als culpables i en demano responsabilitats.

Què passa a Andorra? ...i les llengües del facebook! 495.140 persones saben català al facebook??

Un país curiós Andorra. Sembla ser que hi ha 23.300 persones registrades a Facebook que diuen que viuen a Andorra.

S'estima arribar a

23.300 persones

• que viuen al país: Andorra
• age 18 and older

 De les quals 2.980 diuen que saben català.

S'estima arribar a

2.980 persones

• que viuen al país: Andorra
• age 18 and older
• who speak català

 En canvi d'aquelles 23.300 fins a 16.920 diuen que saben espanyol !!!

S'estima arribar a

16.920 persones

• que viuen al país: Andorra
• age 18 and older
• que parlen Castellà o Espanyol (Espanya)

I encara més estrany només 1.140 diuen que parlen francès.

S'estima arribar a

1.140 persones

• que viuen al país: Andorra
• age 18 and older
• que parlen Francès (França) o Francès (Canadà)

Ara per nota: que diuen que saben o unes o altres 21.000, la resta es completa amb l'anglès... 

i per alegrar el post:

S'estima arribar a

495.140 persones

• que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
• age 18 and older
• who speak català

 En tot cas, altre cop a pujat espectacularment els/les qui diuen que saben català al facebook o... el robot de targets dels anuncis de facebook ens enganya. Jo com que crec que les màquines no pensen sinó que ofereixen dades i prou m'atreveixo a fer una afirmació: tenim un mercat emergent de consumidors en llengua catalana, que encara té molt camí per créixer i al qual ofereixo poca oferta de consum cultural. De manera que poso a treballar les meves habilitats per tal d'aprofitar el més aviat possible el seu potencial econòmic.

Plegar és poc per uns/es quants/es, potser haurien de demanar perdó.

Em pregunto de quina magnitud hauria d'haver estat la catàstrofe electoral d'ERC per tal que tu, tots, tothom hagués entès la necessitat de: 1 retirar-se (o sigui dimitir de les seves responsabilitats polítiques i de gestió: totes, totes,... totes), 2 callar (som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules), 3 convocar un congrés de tres dies (com abans) per fer-ho tot (triar representants i línies del partit) i callar, 4 no pensar que els responsables i culpables són "els altres, no jo que soc el que he salvat la nau" i callar, 5 reconèixer que a més dels executius i caps i capes de llista hi ha molts/es militants/es que se'ns cau la cara de vergonya cada dia des de ja fa uns quants a cada declaració pública de tu, tots, tothom...i callar 6 la derrota ho ha estat en tots i cadascun dels fronts polítics en els que combatíem, eleccions, gestió, ideològic, carrer, i tots els responsables polítics des de les presidències de seccions locals fins al càrrec electe que més ha triomfat en són (noteu que no dic "som") culpables i tocaria ...callar. 7 reconèixer que son culpables significa que ho han fet malament, o sigui, de pena i de posar-se a plorar, d'acotar el cap cada cop que pensem en aquella parcel·la que cadascú del militants sabem i coneixem que ho han i ara ja m'hi fico ho hem fet malament.

De quina magnitud hauria de ser la derrota per:  Reconèixer la necessitat de saber que hi ha la possibilitat, no remota, que persones assenyades, i ja del tot decebudes, facin un memorial de greuges en cadascuna de les àrees polítiques i de gestió política que ERC des de les institucions, des del parlament, des dels ajuntaments tant a govern com a la oposició, ha desenvolupat els darrers quatre anys i que posin noms i cognoms a les pífies, incompetències, decisions arbitràries, aliances estrambòtiques i estupideses que per ignorància, incapacitat, incompetència o mala llet aquests noms i cognoms han carregat a les esquenes del partit i en molts casos a les esquenes de l'independentisme i, per vergonya col·lectiva, a les espatlles del país.

A qui aprofita la pena que hem fet? Fins quant haurem de suportar aquest sistema de fer política?

Reflexió per agafar son.

Un cop i un altre molts de nosaltres posem esperances en les nostres pròpies il·lusions i, ai las, resulta que les nostres il·lusions formes part de l'eteri. Únicament la realitat esdevé present a cada passa i amb ella o contra ella viuen les nostres il·lusions.
Avui he vist riure i patir un munt de persones a la televisió alguns companys, alguns coneguts, alguns amics, alguns enemics, molts anònims, tots amb les esperances posades en el vot personal i intransferible dels nostres veïns i veïnes, que uns cops els ajuda a complir les il·lusions i altres els ajuda a entristir-se en veure esvaïdes les il·lusions.
De tantes vegades que ho he vist em penso que sembla mentida que n'hi ha que encara s'entesten a pensar que les persones que voten (i les que no ho fan) s'equivoquen, que no han entès el missatge transmès, que no han respost a l'alta crida amb racionalitat o amb esperit excels. Doncs, sense humilitat perquè això és el meu bloc, us dic que sou uns perfectes ignorants, les persones són totes, sense excepció, intel·ligents, totes elles ho son perquè son persones i els sòmines sou els que us penseu que no ho són. Totes les persones que tenen dret a vot, que són TOTES, han estat tota la seva vida (ara ja quasi totes les vives) escoltant els missatges que els heu fet arribar, els missatges directes i els indirectes, els missatges verbals i els no verbals, els missatges en forma d'acció política, en forma d'acció de govern, en forma d'atenció o desatenció personalitzada o en forma d'eficàcia o ineficàcia, en forma de respecte o de menysteniment, en totes, totes i totes les formes en les que la política de cada partit s'expressa diàriament, setmanalment, mensualment, anualment. Les persones acumulen coneixements sobre tots els partits i sobre tots els polítics en totes aquestes fases i períodes, algunes persones ho fan a diari, altres només quan les activitats comunicatives dels dits partits els afecten més personalment, però acumulen al llarg del temps...i en una campanya de 15 dies no hi ha res a fer. De fet, per desgràcia d'alguns innocents, només afecta a aquelles persones que prenen la decisió de a qui votar en aquests 15 dies i tot això en competència amb els altres contendents a la mateixa absurda campanya de 15 dies.
És a dir busqueu el que està ben fet o mal fet, en un espai temporal més llarg, més a mida del que tots (no una aproximació demoscòpica) els potencials votants/es utilitzen com a referent temporal per fabricar el seu sentit del vot, allí hi trobareu la victòria i la derrota en una jornada electoral concreta.
I que bé que ho han fet uns, i que malament ho han fet els altres!

456.060 persones saben català al facebook. Un increment del 7% en 3 mesos.

456.060 persones

• que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
• age 18 and older
• who speak català

 Ja s'ha passat de 422.940 a 456.060 persones que saben català al facebook. En molts pocs dies, només des del 24 de febrer fins avui. En tres mesos s'ha incrementat en 33.120 persones. Trenta-tres mil potencials consumidors de productes en català: llibres, música, audiovisuals. #catalanfriendly i ho poso en anglès perquè és el nou llatí.

La realitat ens demostra que la xarxa s'eixample i que cada cop tenim millor presència a la quarta dimensió, que és un reflex de les altres tres. Tenim un mercat molt potent i fidel per la nostra cultura i això hauria de permetre aixecar el vol a moltes empreses.

Perquè no escolto ni llegeixo el que fan els meus possibles botxins?

Aquesta és una reflexió de 2008 però la recupero perquè està de moda donar audiència (share) als qui volen mal a catalans i catalanes.

Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.

Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.

Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.

Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).

Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.

Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.

Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.

El camí. Què faig per la llengua a Barcelona?

Avui i ahir un telèfon amb prefix 95 em trucava al mòbil així que, finalment, després de deixar la meva filla al casal esportiu he agafat la trucada.
Un senyor prou amable em demanava unes coses, en espanyol, dels rebuts de la llum. Jo li he respost el que em demanava amb tota delicadesa en català. Aquí, després de deixar-me parlar una mica, el senyor m'ha indicat que si li podia parlar en espanyol. Jo, que no tenia ganes de discutir ni poc ni molt car feia just a una reunió, he tingut una idea "especial":
- li he dit que jo no sabia espanyol, que havia nascut a Perpinyà i feia poc que era a Barcelona (cosa sabuda d'antuvi pel senyor) i que m'explicaria amb claredat en català i que l'escoltaria amb atenció.
- No ha posat cap problema.
Mica a mica ens em entès ell en espanyol i jo en català, suaument jo client amb les meves limitacions lingüístiques i ell empresa amb el seu tracte envers un client no espanyol.

Ser client és un dret, no una càrrega.

p.d. dedicat a en F. Suay.
http://hortaestant.blogspot.com/2011/03/alcaldes-sense-dignitat.html

422.940 saben català al facebook!

422.940 persones

• who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
• age 18 and older
• who speak català. 

 

El camí. Què faig per la llengua a València?

En Ferran Suay que es dedica a la llengua feia una pregunta a la xarxa, alguns l'hem resposta tant bé com hem pogut i, en par, a mi m'ha provocat una derivada en forma d'escrit al bloc. Què es pot fer per aturar l'extermini de la llengua a València?
Es proposa una xarxa d'establiments, negocis, activitats que siguin amics i amigues de la llengua és a dir, en termes esnobs, #catalanfriendly o #llenguafriendly.
Doncs sí que és una bona iniciativa que com diuen suma a altres intents similars. Jo penso que no hi ha una sola acció que serveixi en aquesta lluita amb múltiples fronts i camps de batalla. Totes les estructures principatines no han estat prou per tenir la seguretat que la llengua prospera i està salvada, per tant al sud cal ser propositius, individualment propositius i col·lectivament agosarats.

Jo penso que manquen accions múltiples, la que proposa és encertada i penso que factible, però m'ho miro des del Principat. La nostra part, la part que pertoca als i les principatines fer és subscriure'ns al CAMACUC, fer turisme al País Valencià, i convidar escolars valencians a trobades al Principat perquè vegin l'ús normal de la llengua. I moltes altres activitats "normals", transmetre els noms de les comarques valencianes als nostres fills, visitar Morella, visitar Castelló, veure el mercat de València, escoltar la veu valenciana com a pròpia, en comprar al Consum a Barcelona llegir creïlles i clòtxines com el més normal del món. No parlar mai en castellà a ningú.
Ah, i trencar la impossibilitat de compartir la distribució de llibres valencians al Principat i viceversa. Tenim un mercat ampli que està fragmentat expressament pels defensors de la llengua espanyola i francesa.

Per passar un dia de reflexió fent un nou rècord mundial de visionats.

Què és la cultura.

En la cultura d'ara hi som si exercim. Altrament no existim com a cultura. Agradar i no consumir és igual a no agradar. Ja no dic ballar que és un pas massa enllà, però avui el consum bàsic és l'aliment de la cultura, la nostra o les dels altres. O en mengem o mor.

El camí. Una bona explicació de la situació (tercera part). Independència 2.1.n-1

Empresaris per l’Estat Propi - tercera part (Jaume Vallcorba)

Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens respon algunes de les preguntes més freqüents. 

http://www.zeniting.com/player.php?id=230&textoBusqueda=Empresaris%20per%20l%E2%80

El camí. Què passarà amb la negociació col·lectiva. Independència.2.2.n+1

Un cop iniciat el procés els sindicats existents prendran posició en relació a la possible proclamació de la independència. Avaluaran igual que ho faran els empresaris què hi guanyaran i què hi perdran i es confederaran amb els sindicats espanyols a través de les confederacions europees i mundials de sindicats.

En la primera fase i per tal de donar estabilitat al sistema simplement es mantindran les condicions laborals pre-independència. Però ja a partir de la caducitat dels convenis existents caldrà solidificar l'escenari de negociació col·lectiva autòcton.

Un afer interessant és que les condicions de la negociació col·lectiva esdevindran més ajustades que ara ja que no dependrem de l'ipc espanyol ni del seu nivell de vida, ni del seu nivell de pensions, ni del seu sistema de contractació laboral, ni de la seva seguretat social, ni ..., el cas és que per fi l'empresariat català podrà negociar amb els sindicats catalans sense les precondicions establertes pels sindicats i patronal espanyoles, i a preus d'aquí, i amb condicions d'aquí.

El camí. Una bona explicació de la situació (segona part). Independència 2.1.n-1

Àlex Sànchez (Responsable de noves tecnologies del Cercle Català de Negocis) ens parla dels avantatges d'un estat propi i el seu full de ruta sobre el futur de Catalunya
http://www.zeniting.com/player.php?id=229&textoBusqueda=Empresaris%20per%20l%E2%80%99Estat%20Propi&app=1&lang=Cat

El camí. Una altra explicació. Independència 2.1.0

De part d'en Daniel Camon.

http://www.omnium.cat/ca/article/pais-petit-manual-il-lustrat-sobre-la-independencia-tot-allo-que-els-catalans-hem-de-saber-per-fer-pas-a-pas-un-proces-d-independencia-i-no-sabiem-a-qui-preguntar-3941.html

El camí. Una bona explicació de la situació. Independència 2.1.n-1

Empresaris per l’Estat Propi - primera part (Jaume Vallcorba)

Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens parla del dèficit fiscal i les limitacions del desenvolupament català.

http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

El camí. Independència 2.0.

Prenc com a referència una part del títol del llibre d'en Daniel Camon"Un únic camí". Li manllevo el mot encara que de fet és un mot de tothom, però el seu títol i el seu llibre em van agradar molt, tant que encara el tinc al despatx per treure'l de tant en tant i resseguir-lo. La independència és un camí, en Daniel en deia "l'únic camí", jo ja en dic el camí, així senzill, en minúscules, sense escarafalls, sense additius, sense adjectius. I és que havent passat pocs anys d'ença de "l'únic camí" ara ja és una tautologia, independència és un sinónim de camí en el nostre català del segle XXI; dies a venir els de la secció filològica de l'IEC ho entraran com a sin. al diccionari de la llengua.

La independència serà un camí, el camí, un trànsit de l'avui al futur. Els que l'estem vivint no el veiem, no la veiem però hi som, estem avançant per un corriol fresat i eixamplat on cada cop hi ha més treballadors que caminen i hi fan les seves aportacions. Ara ja és una senda que han de poder petjar uns 7 millions, tot i que encara un terç prefereix esperar que altres el transformin en una autopista.

Aquesta sèrie està adreçada als qui els cal veure una autovia (els de l'autopista ja engegaran sols), un camí amb molta tecnologia, amb senyals clars, amb indicacions precises, amb respostes a cada cruïlla, amb companys que ajuden a passar guals i amb estris i artefactes avinents per fer més descansat el viatge. De màrtirs ja no en calen, tots els que hi havien de perir ja ho han fet i alguns de nosaltres els recordem quan cal (també ho faré quan toqui), això a fet menys feixuc el camí per tots els altres però algun sacrifici caldrà: mullar-se els peus, embrutir-se les mans, suar, votar,...qui sap?

Mica a mica ompliré els espais en blans del lllibre d'instruccions d'el camí en la part que jo puc aportar i demanarè als companys i companyes que hi afegeixin les seves instruccions on les meves no arribin.

[http://www.racocatala.cat/llibre/7402/unic-cami-mediterrania-daniel-camon-pastor]