Avui no anem enlloc

Avui he parlat amb un amic que m'ha recordat l'existència del gran Moviment Ridiculista d'Alliberament Nacional. Al principi només una minoria desacomplexada va seguir els ensenyaments de l'ideòleg ( que ara mateix no recordo però espero que algun lector internauta recordi i si us plau incorpori amb un comentari a aquest article ) de la via ridiculista alliberar les Medes, segrestar la samarreta del súbdit undargarín, en fí tòrcer fins a l'extenuació la nostra condició de persones perque en expulsin del seu estat ( l'espanyol és clar ). Després un grup de dirigents polítics abrandats es van afegir a aquella elit avançada i van iniciar patètics intents de ser els pitjors representants d'Espanya al món i al submón. Després totes les militàncies es van unir en flamant manifestació a humiliar-se parlant i potinejant els interessos comuns per tal que finalment se'ls unís tot el poble, i així ha estat.

Agermanats en una comunió espiritual desconeguda en la història de la humanitat, centenars de milers de persones acoten el cap mesells i ufanosos mentre els amos, inútils com tots els colonitzadors, espatllen totes les nostres infrastructures que construeixen amb els nostres diners i recapten el segon delme amb els bitllets de trens que no duen enlloc. El Moviment ha aconseguit amb poc esforç la sublimació de la via ridiculista, tots fem tanta pena que fins i tot la responsable política espanyola ens diu que no n'hi ha per tant !!!!!

Així enganyarem definitivament l'adversari: pugem la muntanya descalços i amb les mans lligades a l'esquena. Segur que no s'ho esperen. És impossible perdre.

Visca el MRAN.
Llarga vida al gran Espatllador.

Ja sóm a la casella de sortida.

Abans d'ahir, més enllà de la bona intervenció d'en Carod, els psicòlegs haurien d'analitzar el comportament de l'empresari mallorquí i de l'empresari valencià i d'aquell senyor gros que demanava per la república. A mi em va semblar que tots tres van descobrir que els independentistes no portaves cua i banyes i el més important el que més ens preocupa és la democràcia, i a cadascú lo seu. En un procés democràtic desenvolupat en el marc només del Principat no es pot extendre directament cap conseqüència a la resta de països catalans; això, que tots els independentistes ho donem per explicat per tant obvi com és, no ha estat comprès pels germans valencians i balears que llegeixen la propaganda espanyola. Ahir cinc milions d'espectadors de la TV2 van escoltar directament que els valencians tindran el futur que vulguin els valencians i els balears idem de idem.

No es tracta de fer pedagogia de res, sinó de ser. Només cal que existim aquí i, sobretot, quan viatgem a Espanya; es tracta de no amagar el que sóm, parlar en català entre nosaltres a fora ja és prou perquè algú entengui coses.

Per celebrar que a més de la via ridiculista hi ha altres canals d'alliberament cal felicitar al company Carod. Hi hauran altres dies que bufe bon vent.

El foc allibera?

Si teniu una revista vella segur que tindrà una o dues fotos de la família que aquests dies estan passant per una fase de purificació com si la comunitat celebrés un solstici.

El dia 13 d'octubre no cremeu fotos, i encara menys en públic i, sobre tot no ho feu a la Plaça Catalunya. Es podria pensar que hi ha una conspiració per contaminar encara més l'aire de la capital.

La situació creada per la desigualtat constitucionalitzada finalment ha esdevingut el motor d'esbravament de la comunitat que pensa que tots naixem, vivim i morim amb els mateixos drets; sembla que com ja preveia Orwell a l'Animals Farm alguns són "més" iguals que altres i, un cop conscienciats els que segons la constitució espanyola són "menys" iguals, tracten de tornar les coses al seu veritable curs natural. A la nostra comunitat tenim abundoses cançons populars que expressen el que els catalans pensen de la corona, els Segadors originals i El cant dels Maulets entre d'altres i es veu que tot i així alguns polítics s'entesten a voler que la ciutadania se sotmeti com ells al dictat de les obligacions pseudoprotocolàries. Les persones que no s'asseseuen en un escó no en tenen cap d'obligació protocolària, és més la seva obligació és expressar-se perque els asseguts escoltin i "representin" les seves opinions front als altres actors polítics. O sigui que el nostre President ha de representar-nos, i si pogués ser fent servir un català de nivell C que no és gaire, i ha de representar i defensar no només als uns sinó a tots i també als nois i noies que celebren el solstici d'estiu a la tardor car tenen tot el dret de fer-ho i de no ser perseguits per això.

El que deia que N'Uriel i n'Hèctor facin una foguereta a la Plaça Catalunya el dia 13 no hauria de ser un delicte més gran que el fet que s'autoinculpin sense proves.

p.s. Glòria als membres del MRAN, el seu exemple il·lumina el nostre camí en aquesta Vall tan bonica i tant eixerida.

Els Guarans també ens ajudaran a ser lliures.

S'està congriant la tempesta.

Vells i nous independentistes despleguen tot el material disponible i, des de Frankfurt, ens arriba l'èxit total del MRAN secció animal. El ruc ha estat triat pels alemanys com a símbol dels catalans.

Un èxit imprevisible però contundent, i encara més si llegim que es tracta de la seva força i la seva tossuderia i capacitat de treball la que ens simbolitza. Obviament ni els espanyols ni els ocupants no entenen res i els enerva que el guarà sigui o pugui ser un símbol.

Cal seguir i perseverar.

p.s. : A mi m'agradava més el gat ( pel cat ) però els camins de la ment són normalment surrealistes.

Tornar a repassar Catalunya

És ben clar que arribat el setembre sempre passen coses al nostre país. Segons com l'any comença per molts al setembre. Per mi el cap d'any és Sant Joan els dies es fan més curts i es comencen les vacances per agafar forces i esperit positiu per treballar fins que torni el solstici d'estiu.

Les tardorals són dates fantàstiques per fer propostes i plans. I cal ser agosarat i prudent, valents i actius, és l'hora de fer per tal que siguem sempre.

Uns i altres dirigents polítics es pensen que la nostra comunitat és més immadura del que hauria de ser. No. Ans al contari, empenyem a tots cap a les nostres inquietuds i interessos i això és el que passarà aquesta tardor, per tots sants ja haurà quedat ben clar que una gran part de la nostra comunitat vol ser lliure.