Baixant Rambla avall.

Un dia d'aquests algú hauria de pensar a treure totes les "estàtues", vejam
com queda sense aquests "pidolaires" turístics. Una altre cosa que caldria
fora una sobredosi de neteja. Quin efecte faria el nostre carrer Major
impol·lut?
Quan veníem a Barcelona, els que érem de fora, a veure "el cul de la mona"
sempre pujàvem o baixàvem la Rambla, tenia coses però sobre tot tenia
barcelonins I barcelonines. Ara ja nomes hi resten els que hi treballen
pels turistes, i les floristes ( que per molts anys durin!).

És la capital i ens cal que sigui la millor ciutat del món...pels que hi vivim!

lloança

Els teus ulls són el món

Europa.

Desitjo que n'Oriol Junqueras sigui el millor eurodiputat de tota la història de la Cambra europea. Ho desitjo perquè ens cal ser els millors i les millors. Tot i que soc un fervent teòric del dret a la mediocritat en l'àmbit dels drets personals, no penso el mateix en el dels drets col·lectius i en el procés d'alliberament.
Tot i que hipotèticament tinguem dret a ser tant mediocres com totes les altres nacions del món, això no ens faria surar per sobre de les altres i SER en el món. En el combat per la llibertat cal ser singulars, úniques, especials, excepcionals, els primers en algunes coses i si pot ser en moltes.
Cal perseguir el nostre objectiu amb les millors eines i amb les millors persones.

Repassar la genial lliçó d'excel·lència comunicativa que fou la roda de premsa d'en Pep Guardiola després de guanyar la Champions ens ajudarà a veure com cal ser: aquest geni brillant va entendre pràcticament totes les preguntes en quatre idiomes (català, italià, espanyol i anglès) i va respondre a cada periodista en el seu idioma (català, italià, espanyol i anglès). Cal voler ser tant eficients i eficaços com aquest home, que sense dir-ho expressament va ensenyar què pot ser la nostra llengua en el concert de les nacions.

Potser no tots i totes arribarem a ser competents en quatre llengües però ens cal ser extremadament competents en les nostres feines i en la nostra activitat, i aquells que ens representen han de voler ser el millor exemple de la nostra perseverança per la llibertat. N'Oriol ho farà bé, però ho hem de fer bé també els altres els que sumem peces potser no tant visibles en la construcció del demà.

Alegres dies.

Segueixo en el món de les emocions. Agradables. En eixir del cau sembla que per fi la primavera ha entrat de ple als nostres cels. El bon humor m'acosta a ser més suau amb el proïsme, o si més no a veure'l amb raons diferents. Cercar explicacions per conviure i compartir és millor que analitzar les paraules buides de persones agres.

Així que, de visita al món virtual, percebo acords i semblança entre els nostres raonaments, percebo interessos comuns, percebo ganes de ser lliures en tots els que tenen inquietuds a la xarxa.

Un gavadal de persones conegudes xerra on line, es a dir escriu i llegeix allò que li plau. La boira baixa emblanquina Barcelona, l'embolica com un llençol acabat de despenjar de l'estenedor.

Artefactes no aptes per a cecs.

Vaig fer una malifeta però necessitava demostrar que els rètols dels menús dels bars són un malson per a les persones cegues. A la foto s'hi veu una noia asseguda un primer cartell de menú i un segon cartell ambdós dels que alguns bars i restaurants posen al mig del pas per tal que ens entrebanquem amb el menú del dia. Però es que resulta que el carrer és de tots i no dels amos dels restaurants i també, que és el que és més fotut, se suposa que el carrer és per caminar tranquils, i els cecs, ni veuen ni veuran el menú només toparan amb un artefacte del tot innecessari pels vianants. Al de la foto, que veureu tot petit a punt de topar el vaig avisar, no vaig gosar filmar la topada. Però si no l'aviso jo... la noia asseguda només mirava l'escena igual que els que eren a la terrassa del davant. En fi que algú faci complir les normes, que hi són, que prohibeixen usar privadament lo públic.

Soc antipixapins, i sòmines és clar, digué un il·luminat.

Fa ja alguns dies que començo a pensar en pujar un article sobre els darrers moviments que afecten a ERC, i fa dies que dubto i dubto. Posat que la meva versió dels fets d'unes coses i altres tenen uninterès molt relatiu per a tots i totes, se m'acut insistir en l'estupidesa del plantejament dels de "fora" de Barcelona contra "els" de Barcelona.

Aquesta simplificació obtusa i pròpia d'analfabets caldria allunyar-la de qualsevol anàlisi mínimament racional de la realitat catalana, i sobre tot, ingorar-ne autors i arguments atès que aquesta simplificació sorgeix (que taxatiu!) de fòbies personals diverses. Si tinc un desamor de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si m'ha menystingut un habitant de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si l'ecologisme triomfa però m'obliga a actituts ecologistes a casa "meva" la culpa és dels de Barcelona. Si algun dia un policia m'ha posat una multa per saltar-me un semàfor la culpa és dels de Barcelona. Si tinc embús a les meves pistes d'esquí la "culpa!!!!¿¿" és dels de Barcelona. Si les meves botigues són més cares que a Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si he de pagar l'àrea verda de Barcelona per un cop que baixo la culpa és dels de Barcelona. I així fins a l'infinit. Podeu posar qualsevol cosa i acabar la frase amb una la culpa és dels de Barcelona, encara que l'origen sigui mundial o americà o propi (els veïns també existeixen...).

No, els que vivim a Barcelona o els que sóm de Barcelona potser no sóm sants,... o si, perquè mira que vivim en un lloc llòbreg i funest i tot i així persistim en viure-hi i visitar (si és que no ens ho
prohibeixen) els altres llocs on si que hi viuen a gust els éssers més nobles de la creació: "els de fora de Barcelona". Ben mirat tant uns com altres sóm iguals, amb les nostres pors i alegries, i amb les nostres misèries i triomfs.

Ja és temps de tenir URC DE SER DE BARCELONA. o de fora que també és
igual de bo.

USB sempre!