Un cop i un altre molts de nosaltres posem esperances en les nostres pròpies il·lusions i, ai las, resulta que les nostres il·lusions formes part de l'eteri. Únicament la realitat esdevé present a cada passa i amb ella o contra ella viuen les nostres il·lusions.
Avui he vist riure i patir un munt de persones a la televisió alguns companys, alguns coneguts, alguns amics, alguns enemics, molts anònims, tots amb les esperances posades en el vot personal i intransferible dels nostres veïns i veïnes, que uns cops els ajuda a complir les il·lusions i altres els ajuda a entristir-se en veure esvaïdes les il·lusions.
De tantes vegades que ho he vist em penso que sembla mentida que n'hi ha que encara s'entesten a pensar que les persones que voten (i les que no ho fan) s'equivoquen, que no han entès el missatge transmès, que no han respost a l'alta crida amb racionalitat o amb esperit excels. Doncs, sense humilitat perquè això és el meu bloc, us dic que sou uns perfectes ignorants, les persones són totes, sense excepció, intel·ligents, totes elles ho son perquè son persones i els sòmines sou els que us penseu que no ho són. Totes les persones que tenen dret a vot, que són TOTES, han estat tota la seva vida (ara ja quasi totes les vives) escoltant els missatges que els heu fet arribar, els missatges directes i els indirectes, els missatges verbals i els no verbals, els missatges en forma d'acció política, en forma d'acció de govern, en forma d'atenció o desatenció personalitzada o en forma d'eficàcia o ineficàcia, en forma de respecte o de menysteniment, en totes, totes i totes les formes en les que la política de cada partit s'expressa diàriament, setmanalment, mensualment, anualment. Les persones acumulen coneixements sobre tots els partits i sobre tots els polítics en totes aquestes fases i períodes, algunes persones ho fan a diari, altres només quan les activitats comunicatives dels dits partits els afecten més personalment, però acumulen al llarg del temps...i en una campanya de 15 dies no hi ha res a fer. De fet, per desgràcia d'alguns innocents, només afecta a aquelles persones que prenen la decisió de a qui votar en aquests 15 dies i tot això en competència amb els altres contendents a la mateixa absurda campanya de 15 dies.
És a dir busqueu el que està ben fet o mal fet, en un espai temporal més llarg, més a mida del que tots (no una aproximació demoscòpica) els potencials votants/es utilitzen com a referent temporal per fabricar el seu sentit del vot, allí hi trobareu la victòria i la derrota en una jornada electoral concreta.
I que bé que ho han fet uns, i que malament ho han fet els altres!
2011-05-23
2011-05-21
456.060 persones saben català al facebook. Un increment del 7% en 3 mesos.
456.060 persones
- que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
- age 18 and older
- who speak català
La realitat ens demostra que la xarxa s'eixample i que cada cop tenim millor presència a la quarta dimensió, que és un reflex de les altres tres. Tenim un mercat molt potent i fidel per la nostra cultura i això hauria de permetre aixecar el vol a moltes empreses.
2011-05-04
Perquè no escolto ni llegeixo el que fan els meus possibles botxins?
Aquesta és una reflexió de 2008 però la recupero perquè està de moda donar audiència (share) als qui volen mal a catalans i catalanes.
Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.
Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.
Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.
Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).
Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.
Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.
Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.
Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.
Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.
Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.
Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).
Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.
Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.
Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.
2011-03-25
Ups! aquests són els neocon o els neolib?
Llegiu el document dels "experts" potser mai més tindrem una explicació tan clara del que pensa la patronal sobre qui ha de patir la crisi i els beneficis empresarials i com s'ha de repercutir en els empleats públics i en l'administració la socialització dels costos productius. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/23/12/22/d2ff48f5-6cfc-48ef-be85-f5e756b9be7c.pdf
2011-03-10
El camí. Què faig per la llengua a Barcelona?
Avui i ahir un telèfon amb prefix 95 em trucava al mòbil així que, finalment, després de deixar la meva filla al casal esportiu he agafat la trucada.
Un senyor prou amable em demanava unes coses, en espanyol, dels rebuts de la llum. Jo li he respost el que em demanava amb tota delicadesa en català. Aquí, després de deixar-me parlar una mica, el senyor m'ha indicat que si li podia parlar en espanyol. Jo, que no tenia ganes de discutir ni poc ni molt car feia just a una reunió, he tingut una idea "especial":
- li he dit que jo no sabia espanyol, que havia nascut a Perpinyà i feia poc que era a Barcelona (cosa sabuda d'antuvi pel senyor) i que m'explicaria amb claredat en català i que l'escoltaria amb atenció.
- No ha posat cap problema.
Mica a mica ens em entès ell en espanyol i jo en català, suaument jo client amb les meves limitacions lingüístiques i ell empresa amb el seu tracte envers un client no espanyol.
Ser client és un dret, no una càrrega.
p.d. dedicat a en F. Suay.
http://hortaestant.blogspot.com/2011/03/alcaldes-sense-dignitat.html
Un senyor prou amable em demanava unes coses, en espanyol, dels rebuts de la llum. Jo li he respost el que em demanava amb tota delicadesa en català. Aquí, després de deixar-me parlar una mica, el senyor m'ha indicat que si li podia parlar en espanyol. Jo, que no tenia ganes de discutir ni poc ni molt car feia just a una reunió, he tingut una idea "especial":
- li he dit que jo no sabia espanyol, que havia nascut a Perpinyà i feia poc que era a Barcelona (cosa sabuda d'antuvi pel senyor) i que m'explicaria amb claredat en català i que l'escoltaria amb atenció.
- No ha posat cap problema.
Mica a mica ens em entès ell en espanyol i jo en català, suaument jo client amb les meves limitacions lingüístiques i ell empresa amb el seu tracte envers un client no espanyol.
Ser client és un dret, no una càrrega.
p.d. dedicat a en F. Suay.
http://hortaestant.blogspot.com/2011/03/alcaldes-sense-dignitat.html
2011-02-24
422.940 saben català al facebook!
422.940 persones
- who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
- age 18 and older
- who speak català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons