Un mapa dels Països Catalans.

Amics i amigues, ara que els germans del sud (versió partit popular del País Valencià) han exigit que els anomenin Comunitat i que no expliquin l'oratge que hi fa o hi farà, els germans del nord ens regalen la nació sencera. Un dels autors, https://www.facebook.com/Jeroni66 . Llarga vida als que teixeixen amistat entre tots nosaltres

Feliç Sant Jordi 2013.

Som imbècils! bé, SÓN imbècils!

Estic fent un post per explicar-me com es pot ser tant imbècil i no tenir la vergonya de saber-ho. Amb la crisi que hi ha, amb el pressupost que té la Generalitat i la resta de les administracions catalanes l'Institut Ramon Llull i la ciutat de Barcelona promouen al saló del llibre de París la "literatura feta a Barcelona".

Mira la ciutat és la que és i si vol pagar les mises hauria de ser plural i no només promoure el català i l'espanyol però vaja que faci el que li sembli, però el Llull!

El Llull ha decidit que demà farà sol i bon temps ( revuelta en el frenopático). Com que alguns autors en llengua espanyola no estan prou promocionats els hem de promocionar no fos cas que perdéssim alguna oportunitat cultural i econòmica, barrejar a un premi d'Honor de les lletres catalanes Jaume Cabré i a la Mercè Ibars amb el JCercas i amb el E Mendoza com si estiguessin al mateix nivell i negligir tants d'altres escriptors Barcelonins que fan literatura catalana en català (és clar) hauria de fer-los "caure la cara de vergonya" als inductors del crim.

Primer unes notes del que paguem amb els nostres impostos:

"Instituto Cervantes las cifras del 2012. (http://www.cervantes.es/memoria_ic_web_2011-2012/CERVANTES_SITE/index.html)

Recursos financieros

En el ejercicio económico correspondiente a 2012, el presupuesto del Instituto Cervantes asciende a 97.233,07 miles de euros, lo que supone una disminución del 5,4 % respecto al ejercicio anterior. Su distribución porcentual es la siguiente: personal, 63 %; funcionamiento, 32 %; e inversiones, 4 %.

El presupuesto de gastos de 2012 se financia en un 83 % con transferencias del Estado y el resto con los ingresos que el organismo genera gracias a las actividades docentes y culturales."

Total que el tal Instituto Cervantes va tenir 97.233.070 euros de pressupost el 2012 (97 miliona) dels quals va destinar a portar pel món NOMÉS escriptors en llengua espanyola i en concret que a més siguin catalans: JAVIER CERCAS, EDUARDO MENDOZA, Jordi Doce i Jordi Carrion, ni que sigui en espanyol tampoc exagerem. Ara bé n'han convidat un i només UN que aparentment fa literatura en català (o sigui catalana) ILDEFONSO FALCONES. Fantàstic i el Llul i Barcelona han tingut la bona pensada de convidar a París, no en Joan-Lluís Lluís que hauria explicat motes coses de Barcelona com a cap i casal de la llengua, sinó en Javier Cercas i n'Eduardo Mendoza, ... que són un clar exponent del la variant dialiectal barcelonina de la literatura i la llengua espanyola.

Molt equànim el tal instituto: o sigui 0 (zero) euros per promocionar escriptors catalans en llengua catalana... això no deu ser racisme deu ser la "missió" de l'instituto.

Segon una reflexió sobre l'Institut Ramon Llull, que també paguem amb els nostres impostos.

Ara el Llull (pobre Amic...) 11.954.000 euros de pressupost el 2011 (http://www.llull.cat/rec_doc_mem/memoria_IRL_2011.pdf)  i resulta que una part serveix per promoure autors catalans en llengua espanyola, en concret els dos JCercas i EMendoza entre d'altres.

Jo no ho entenc i no hi veig la lògica a l'actuació del Llull. Si la seva missió és entre d'altres" la traducció de literatura i pensament escrits en català", (http://www.llull.cat/catala/quisom/quisom.cfm) què està fent promovent la traducció de lietratura i pensaments escrits en espanyol? Però més enllà d'això està alimentant la bota que esclafa la llengua catalana. És una bota simpàtica i nostrada, però no per això deixa de ser part de la bota que esclafa la llengua catalana. Una literatura en una llengua en la que els seus lectors han d'esperar setmanes o mesos o anys a tenir la versió indígena de bestsellers mundials no es pot permetre fomentar la llengua que provoca aquesta desigual guerra comercial que sempre beneficia la llengua espanyola i perjudica la catalana.

Llumbcn 2013

Ara que ja és dilluns us faré una mica d'enveja. Ahir vaig robar temps al temps del vespre de diumenge per gaudir de les activitats del festival de llum de Barcelona. El #Llumbcn ens va regalar a la porta del Baluard de les Drassanes una meravella pels ulls i els sentits. Que Na Laia ens il·lumini el camí de la llibertat respectant el nostre passat.

Compte amb el BOE! d'aquests dies, que no fan broma.

La sorpresa d'una llei : " Ley 12/2012, de 26 de diciembre, de medidas urgentes de liberalización del comercio y de determinados servicios", no és la llei en si sinó que conté els "determinados servicios". Resulta que els determinados servicios és la liberalització del comreç d'armes per part del ministerio de defensa... Barregen amb certa gràcia, tot s'ha de dir, la liberalització de la instal·lació de noves botigues de comerç minorista amb la liberalització del comerç d'armes. Una cosa és positiva (també en preveuen el cobrament de taxes i impost per part dels ajuntaments) si no fos per la intromissió en la competència autonòmica per la regulació del comerç minorista (exclusiva i plena a Catalunya) i l'altra és estranya al comerç minorista i sobre tot a la desregulació i impediments administratius municipals, oi? que jo recordi ni els ajuntaments ni les diputacions són competents en matèria de tràfic internacional d'armes.

Una altra perla de la llei és la liberalització de la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil. Ja se sap militars, multinacionals de la comunicació i tintorers, tots al mateix sac.Boe del 27 de desembre de 2012

Bon Nadal i feliç i lliure 2013

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
...deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m'aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M'obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m'acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s'han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.

Montserrat Abelló-1918