Ja sóm a la casella de sortida.

Abans d'ahir, més enllà de la bona intervenció d'en Carod, els psicòlegs haurien d'analitzar el comportament de l'empresari mallorquí i de l'empresari valencià i d'aquell senyor gros que demanava per la república. A mi em va semblar que tots tres van descobrir que els independentistes no portaves cua i banyes i el més important el que més ens preocupa és la democràcia, i a cadascú lo seu. En un procés democràtic desenvolupat en el marc només del Principat no es pot extendre directament cap conseqüència a la resta de països catalans; això, que tots els independentistes ho donem per explicat per tant obvi com és, no ha estat comprès pels germans valencians i balears que llegeixen la propaganda espanyola. Ahir cinc milions d'espectadors de la TV2 van escoltar directament que els valencians tindran el futur que vulguin els valencians i els balears idem de idem.

No es tracta de fer pedagogia de res, sinó de ser. Només cal que existim aquí i, sobretot, quan viatgem a Espanya; es tracta de no amagar el que sóm, parlar en català entre nosaltres a fora ja és prou perquè algú entengui coses.

Per celebrar que a més de la via ridiculista hi ha altres canals d'alliberament cal felicitar al company Carod. Hi hauran altres dies que bufe bon vent.

El foc allibera?

Si teniu una revista vella segur que tindrà una o dues fotos de la família que aquests dies estan passant per una fase de purificació com si la comunitat celebrés un solstici.

El dia 13 d'octubre no cremeu fotos, i encara menys en públic i, sobre tot no ho feu a la Plaça Catalunya. Es podria pensar que hi ha una conspiració per contaminar encara més l'aire de la capital.

La situació creada per la desigualtat constitucionalitzada finalment ha esdevingut el motor d'esbravament de la comunitat que pensa que tots naixem, vivim i morim amb els mateixos drets; sembla que com ja preveia Orwell a l'Animals Farm alguns són "més" iguals que altres i, un cop conscienciats els que segons la constitució espanyola són "menys" iguals, tracten de tornar les coses al seu veritable curs natural. A la nostra comunitat tenim abundoses cançons populars que expressen el que els catalans pensen de la corona, els Segadors originals i El cant dels Maulets entre d'altres i es veu que tot i així alguns polítics s'entesten a voler que la ciutadania se sotmeti com ells al dictat de les obligacions pseudoprotocolàries. Les persones que no s'asseseuen en un escó no en tenen cap d'obligació protocolària, és més la seva obligació és expressar-se perque els asseguts escoltin i "representin" les seves opinions front als altres actors polítics. O sigui que el nostre President ha de representar-nos, i si pogués ser fent servir un català de nivell C que no és gaire, i ha de representar i defensar no només als uns sinó a tots i també als nois i noies que celebren el solstici d'estiu a la tardor car tenen tot el dret de fer-ho i de no ser perseguits per això.

El que deia que N'Uriel i n'Hèctor facin una foguereta a la Plaça Catalunya el dia 13 no hauria de ser un delicte més gran que el fet que s'autoinculpin sense proves.

p.s. Glòria als membres del MRAN, el seu exemple il·lumina el nostre camí en aquesta Vall tan bonica i tant eixerida.

Els Guarans també ens ajudaran a ser lliures.

S'està congriant la tempesta.

Vells i nous independentistes despleguen tot el material disponible i, des de Frankfurt, ens arriba l'èxit total del MRAN secció animal. El ruc ha estat triat pels alemanys com a símbol dels catalans.

Un èxit imprevisible però contundent, i encara més si llegim que es tracta de la seva força i la seva tossuderia i capacitat de treball la que ens simbolitza. Obviament ni els espanyols ni els ocupants no entenen res i els enerva que el guarà sigui o pugui ser un símbol.

Cal seguir i perseverar.

p.s. : A mi m'agradava més el gat ( pel cat ) però els camins de la ment són normalment surrealistes.

Tornar a repassar Catalunya

És ben clar que arribat el setembre sempre passen coses al nostre país. Segons com l'any comença per molts al setembre. Per mi el cap d'any és Sant Joan els dies es fan més curts i es comencen les vacances per agafar forces i esperit positiu per treballar fins que torni el solstici d'estiu.

Les tardorals són dates fantàstiques per fer propostes i plans. I cal ser agosarat i prudent, valents i actius, és l'hora de fer per tal que siguem sempre.

Uns i altres dirigents polítics es pensen que la nostra comunitat és més immadura del que hauria de ser. No. Ans al contari, empenyem a tots cap a les nostres inquietuds i interessos i això és el que passarà aquesta tardor, per tots sants ja haurà quedat ben clar que una gran part de la nostra comunitat vol ser lliure.

Ho sento és una prova de funcionament del blog

Es tracta d'una prova de publicació

Perquè han d'empresonar els ciclistes?

Aquesta pregunta és el final de la sensació que causava una ordre de la propaganda nazi que comminava a detenir als jueus i als ciclistes. Avui les propagandes de les noves formes d'imperi són semblants, l'altre dia un cap d'estat deia que la unitat és més democràtica. Igualment hauria pogut dir que la lluna és més democràtica. Tot val contra els petits ( ser més gran és més democràtic ) contra els pobres ( tenir més recursos entre tots és més demòcrata ), contra els diferents ( és mejor hablar la lengua en que nos entendamos todos ), contra els singulars ( no hi ha mercat per una cosa tant especial).
Es tracta que els que són multitud encara siguin més i que l'ús d'una llengua que no sigui l'anglès o l'espanyol sigui impedida per ser considerat empobridor. Diuen els que no tenen altre llengua que l'espanyola i l'anglesa que les altres llengües empetiteixen el món, impedeixen la comunicació universal. Són llengües nacionalistes, meliqueres, tribals, indígenes, petites, això no obstant cal empresonar-les no fos cas que impedissin que les llengües veritables, els autèntics motors de la comunicació, fomentin la convivència en la unitat de destí universal.

Cal actuar i denunciar que els directors de festivals de música que prohibeixen els músics que canten en català són nazis, tant nazis com els que els anys trenta predicaven l'imperi d'una llengua única i una cultura única per sobre de les altres. Ah i per cert, com diu el director del FIB no es tracta de boicotejar el festival sinó de fomentar la llengua que parlen els indígenes de Benicassim, la nostra.