http://www.youtube.com/watch?v=pghLG6oOSxw

Les vegueries. Una necessitat de país. Independència. 5.1.

Els que estan treballant al Govern fan la feina que els toca. Una gran feina i cal felicitar-los i felicitar-les. Aquesta és una afirmació que es basa en les iniciatives legislatives estructurals que han endegat al llarg d'aquesta legislatura.

Vegueries: Fa anys i panys, des de 1833 l'any que la reina d'Espanya i Javier de Burgos ens espolià la franja de ponent i establí unes fronteres interiors alienes a la  nostra milenària manera de relacionar-nos. Avui aquesta manera de realcionar-nos ha canviat però mai hem adaptat les nostres relacions i connexions a les "provincias" per la senzilla raó que no son naturals. La proposta de vegueries que fa N'Ausàs és una proposta actual i natural, podria tenir altres formes però és una bona proposta. Avui la nostra particular i conservadora línia intelectual espanyolista i autoodiista ja ha parlat del que toca, del que interessa a la gent, del que cal i de qualsevol altra excusa per no liquidar les "modernes províncies" o "eficients províncies" o "constitucionals províncies". Li podem donar el nom que volguem i hi podem posar totes les excuses que ens semblin, reals o imaginàries, realistes o surrealistes, però les províncies son un focus permanent d'espanyolització i d'enquistament i enquilosament administratiu.

Les províncies tenen molts més ingressos legals que competències, just al contrari que municipis i generalitat. les províncies són protegides per tots els òrgans centrals i centralistes com a pobres i desvalgudes però ni son pobres ni son immanents a una administració supramunicipal eficient i organitzada amb criteris catalans.

La queixa més important és la duplicitat administrativa, però aleshores perquè cal mantenir les províncies?

La realitat és que cal una organització de cooperació i coordinació intermunicipal que se situi entre els governs locals i el govern nacional, aquesta organització ha de ser la vegueria i ha de ser un govern "regional" per tal de dur a terme competències que raonablement cal gestionar de forma supramunicipal però no en l'àmbit nacional.
Aquestà és la racionalitat de les vegueries, una racionalitat a la que obliga la progressió legislativa necessària en el marc que imposa la Constitució espanyola del 1978, mantenir la figura de la "província" sense que, a Catalunya, n'hi haguem de dir província i tingui els límits geogràfics que creiem que ha de tenir des de la nostra concepció del nostre territori un cop demostrat, dos cents anys després, que Javier de Burgos no creia en la democràcia ni en els drets del poble català.

Si ! Ja hem guanyat.

Un debat eixorc demana que no ens deixem entelar la vista amb el moviment independentista. És que no ens l'entelem el que fem és esbargir la boira mirar el vent de cara i caminar cap a la llibertat deixant enrera les cadenes i els grillons que fa molts anys ens van posar al cervell els vencedors d'una guerra. Aquest cop guanyarem la raó i exercim la llibertat de dir-ho i fer-ho i ja aixecarem després les persianes de les nostres botigues i dels nostres tallers per seguir treballant, com sempre hem fet. Però aquest cop després de guanyar, després de guanyar sense cap violència, després de guanyar net, perquè només el fet de votar ja és la victòria i cal saber-ho i dir-ho. Hem guanyat. Passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, als nostres ulls i per nosaltres mateixos i mateixes ja hem guanyat. I certament pel món (ells inclosos) també haurem guanyat.

La victòria és en el vot mateix.

Un feixista té un carrer a Barcelona!!! Ramiro de Maeztu.

Qui fou Ramiro de Maeztu?



Perquè encara té un carrer a Barcelona?

http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Desde los días previos a la proclamación de la República colaboró en el movimiento y la revista Acción Española (que él propuso denominar Hispanidad), escribiendo también la presentación de la misma, que se publicó sin firma, y mereció el Premio Luca de Tena otorgado por el diario ABC. Desde el número 28 de la revista, Maeztu figuró formalmente como su director, y lo fue hasta el último número, el de junio de 1936.
En esta última fase su pensamiento intensifica su relación con el viejo tronco de pensamiento tradicionalista español (Donoso Cortés, Menéndez Pelayo, etc.), y mantiene afinidades con los teóricos del Integralismo Lusitano. Este ideario en pro de la civilización hispánica y católica, desarrollado en sus artículos en Acción Española, fue recogido en su libro Defensa de la Hispanidad, que se convirtió en su obra más influyente y en exponente de doctrina universalista. Terminó militando en Renovación Española, desde el que se significó por su oposición al régimen de la Segunda República, del que fue diputado en las Cortes por Guipúzcoa (1933–1935).
Al inicio de la Guerra Civil Española, fue detenido por fuerzas

La revista Acción Española fue una publicación editada en Madrid desde diciembre de 1931. Se publicó hasta junio de 1936, salvo tres meses de suspensión gubernativa, de agosto a noviembre de 1932, con un total de 88 números. De ideología ultra católica y monárquica, aunó en sus páginas a los intelectuales y políticos contrarios a las ideas republicanas y se convirtió en el órgano doctrinal de la sublevación franquista.
Desde sus páginas se llevó a cabo un ataque sistemático contra las proclamas republicanas y contra los mismos intelectuales y políticos ligados a ésta. Fueron habituales también las arengas antisemitas, de inspiración francesa, que eran utilizadas como armas arrojadizas contra sus contrincantes ideológicos, a quienes acusaban de estar vinculados, además de a la masonería, al llamado "judaísmo internacional".

La meva impressió del MAC. Museu d'Arquelogia de Catalunya

Diumenge passat al matí vam anar al MAC amb el meu fill. Ens ho vam passar molt bé,..., sobre tot jo que feia molt temps que volia fer-hi una passejada.

Com que una persona em va comentar que li interessaven les percepcions dels visitants i els motius pels quals no hi havia anat encara, he pensat que si no s'ho pren malament ningú intentaré fer un exercici d'avaluació, espero que propositiu.

1 L'aspecte general del museu és bo. Fa goig entrar-hi i passejar per les sales.

2 Les peces estan molt ben exposades,...per a persones de metre setanta..., vaig haver d'aixecar manta vegades el meu fill. Tot i que encara no hem provat les activitats per nens i nenes penso que el museu ha de ser visible des de més avall, si més no per les persones amb cadira de rodes.

3 Les explicacions de les peces són prou explicatives... però crec que una autovisita requereix algun element més que aquestes explicacions en plaques (que per cert estan molt ben posades).

4 Una altra cosa, potser producte del meu desconeixement, penso que el que és verament original de les nostres terres és la cultura autòctona, i per tant el que poden cercar suposats visitants d'altres països al nostre museu és probablement veure-hi coses que no poden veure enlloc del món. Tot i la importància autojustificativa del nostre passat romà i de les influències gregues i fenícies, el que singularitza el nostre museu és el nostre paleolític, neolític, bronze i sobre tot el període en el qual els nostres avantpassats van crear el nivell definitiu de civilització, l'escriptura. Els Ibers, els nostres ancestres culturals, hi són òbviament però no hi són centre sinó perifèria de Roma.

5 Hi ha altres coses que em feren pensar en perquè no hi vaig sovint: com s'hi arriba? amb el 50 o amb el 55 o amb metro o ...? la veritat és que jo hi vaig pujar amb cotxe i aparquí a l'hotel de la fira, però em costà més l'aparcament que el tiquet d'entrada.

Crec que tinc més arguments per ajudar a conèixer el MAC però en faré un altre post.

Perquè la humiliació extrema davant d'Espanya?

Ahir vaig veure les imatges dels detinguts del psc de Santa Coloma i de cdc. No recordo haver vist mai uns detinguts emmanillats recollint bosses d'escombraries blau elèctric on hi tenien les "pertinences", tot això davant de les càmeres de televisió,abans d'entrar a l'Audiència a declarar davant d'un jutge. Als terroristes els amaguen la cara amb les jaquetes. En el supòsit, plausible, que dos alts càrrecs del psc i dos ex-alts càrrecs de convergència siguin de veritat delinqüents. Penso que se'ls hauria de tractar com a delinqüents comuns o com a mínim com a assassins execrables, però penso que el racisme anticatalà s'ha instal·lat en totes les esferes del poder estatal.