Malgrat tot avancem.

En aquests dies es fa estrany no parlar de nosaltres. Es fa necessari regirar diaris i visitar webs a la recerca d'opinions i notícies del que passa al si d'Esquerra. Ja n'he llegit i visitat un munt. En tots els casos, aquesta vegada, hi veig més moderació, opinions més contingudes ( a banda dels típics insults sense contingut ) i centrades en el que passa i en que hom vol que passi. Els espantaocells de sempre també diuen que esgaripem però veig molta més profunditat en els que no atien l'odi i la rancúnia. Suposo que deu ser que veig el que vull veure.

Tanmateix cal seguir. Després de més de mitja vida esmerçada en millorar i millorar-nos sembla que ho aconseguirem ( millorar, lo de la independència també però a mig termini ). Uns per necessitat i altres per elecció ens proposen que fem coses i que les fem seriosament i constant, serà que pensen que si ens ho proposem podrem fer-ho.

Seguir la Via Ridiculista ( cornuts i pagar el beure ) ha fet avançar tot el moviment atès que el qui pot fer el ridícul amb convicció també pot esdevenir seriós si s'ho proposa. Fixem-nos en l'estupidesa de donar un premi (vot) a qui t'ha fet gastar centenars d'euros per anar a treballar. Fixem-nos en el patetisme de donar vots als que et diuen que ets un aprofitat que manlleves i no tornes. Fixeu-vos que cada vegada que hi ha eleccions podem rectificar, o poden rectificar, i deixar d'escopir de cara al vent i provar de remar-hi a favor. Ja se sap que els independentistes no sóm perfectes ( hi es publica cada dia ) però faria il·lusió que de tant en quant poguéssim arrossegar els amics coneguts i saludats a l'aventura de la llibertat.