Per la llibertat

Què faig per la llibertat?

Sense amagar-te res: creus de veritat que no estàs fent res? Jo (per mi) vaig analitzar què feia, què podia fer, on ho podia fer, i tot allò que, amb la meva informació, podia racionalitzar del que em semblava que calia fer.

Descartat allò que duu a la confrontació física. Descartat allò que és fora del meu abast personal o de l'abast dels grups i col·lectius als quals pertanyo o vull pertànyer.

Vaig posar en una llista les meves possibles activitats:

acció personal al carrer (assistir a manifestacions, posar llaços grocs), acció personal a les organitzacions on sóc (seguir les convocatòries, seguir les campanyes proposades, associar-me a ANC i Òmnium, militar i participar a Erc),

acció de lideratge en organitzacions on sóc (convidar a l'afiliació, comunicar als meus entorns les campanyes i convocatòries, proposar campanyes, fer microxarxes),

accions de direcció en organitzacions on sóc (desplegar la desconnexió a la sectorial de justícia),

acció professional individual (prestigiar-me professionalment),

acció professional organitzada (associació de professionals pels drets civils),

acció professional col·lectiva,

acció professional al lloc de treball,

acció professional a l'empresa on treballo,

acció sindical personal (afiliació a la Intersindical),

acció sindical col·lectiva (crear secció sindical, negociar condicions laborals),

acció política individual (votar i fer proselitisme),

acció política a les organitzacions on sóc (...),

lideratge polític coordinat,

propaganda individual,

propaganda col·lectiva,

acció econòmica individual (consum responsable, austeritat, consum estratègic, desconnexió Ibex),

acció econòmica col·lectiva (reciclatge, consum Km0, inversió responsable).

Aleshores vaig traçar diverses planificacions en cadascuna de les activitats en les quals actuo i, finalment, vaig establir uns objectius i uns indicadors de compliment d'objectius. Fet això aplico el meu pla personal amb respecte per les meves necessitats de felicitat personal i econòmiques. Cada dia fins la llibertat acompliré passes implacables i persistents cap on vull anar.

Any nou.

Fa uns quants anys que el meu any comença per Sant Joan, de fet comença quan torno a la feina acabades les vacances. És una manera real d'iniciar un temps repetir i nou, per cap d'any només fem una festa entre dies de feina a l'estiu la collita ens marca de veritat el temps a la gent que hem aixafat alguna vegada terrossos, que hem ensumat la magnitud de la vida en la collita. La festa major esquinça l'any entre abans i després de descansar uns dies de la feina. Avui la nostra feina s'atura només a l'estiu. Si més no per mi a l'estiu esdevinc un altre, un ésser sense pla, sense programa, sense obligacions reals, sense compromisos socials (potser un parell de visites a la família i un aniversari o dos). 

Ixo de l'agost com si sortís de l'úter de bell nou. Més vell, menys bell, més net de cap que un dia clar de primavera. 

Endavant que el món és meu.

Pensar, escriure, dir, fer.

Potser fer un seguit de reflexions al blog em serveixin per donar sortida a coses que a twitter, i a facebook no tenen espai ni en són el marc. El canal sí però no el marc

Aquest blog ja avisa que no és un dietari taxat ni exacte. I també avisa, no al títol però sí en la cadència de posts, que és intermitent. Va néixer amb la febre bloguera i ha perdut pes pel paper (escric en paper... quines coses) i pels altres miniblogs.

Us avanço, m'avanço perquè hores d'ara tinc clar que el principal lector del meu blog sóc jo mateix, que estic en cadència d'escriure força. Ho estic fent d'uns mesos ençà i ho estic fent per moltes coses i amb motius ben diversos i de temes ben diversos. Dret sobretot, però també pensament i capteniment personal i social, independentisme segurament també però aquest tema el duc més estabilitzat i em requeria fins fa poc poc diàleg interior.
Endavant doncs amb l'estiu del Blog.

Pilar Vallugera defensa del dret de vaga i de les obligacions públiques de les empreses públiques front a la frivolitat.

El "diezmo de horca" el "delme de forca" un article que manca a la viquipèdia.

La repressió Borbànica (espanyola) a la guerra de successió fou orientada amb la mateixa focalització de la realitat en els mateixos termes que el presidente del gobierno espanyol ens il·lustrava fa uns dies: Catalunya és espanya i els catalans són súbdits espanyols, per tant si se subleven no són un exèrcit regular d'un país sinó malfactors que cal extirpar de la societat espanyola.

Durant la guerra i la repressió es van utilitzar dues eines específiques el "diezmo de horca" i la ´"ejecución sin estrépito de justícia" la primera consistí en executar la desena part dels presoners (Catalans, valencians i aragonesos) i la resta enviar-los a gal·leres amb la prevenció de no deixar rastres escrits per tal de fer impossible l'intent de petició d'alliberament pels familiars; la segona consistia en executar tots els presoners (Sant Hipòlit de Voltregà) sense cap tipus d'acte judicial.

Penso que els amics viquipedistes bé que en podrien extreure un article del fantàstic llibre de Josep M. Torres Ribé. O de l'article que us enllaço http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101622/167470

Per la resta poca cosa, res no ha canviat en la seva mentalitat: seguim essent rebèls, per sort ja no ens poden delmar amb sang.

 

Sí i Sí. Cap a la Indpendència.

La veritat és que el meu dietari inexacte és potser l'únic lloc on puc tenir la tranquil·litat d'escriure alguna cosa que no siguin els 2Sí que em venen al cap a cada moment.
No seré el primer però també ho dic:
-Hem arribat tant lluny que ja ningú ens podrà fer tornar enrera!
-Hem arribat tant lluny que ens ja no patim pel passat sinó que tenim només il·lusió en el futur perquè el futur l'estem fent a cada moment.

Els nostres representants polítics ho fan bé. Els nostres representants polítics ho són, ens representen. Suposo que els hem apretat tant i tantes persones alhora i des de tots els llocs alhora que els queden poques opcions però podrien,..., cedir, plegar, arronsar-se, exabruptar, fer-se els xulos, però no, ..., ens representen.

Jo avui estic agraït als meus polítics.

Ah i votaré Sí i Sí.

La cadena humana per la independència. Ens necessita a tots.

La Via Catalana fa camí amb les nostres mans.

En un moment important per la nostra llibertat, tots som part de la cadena. Ens mereixem saber-nos amics, ens mereixem saber-nos units, ens mereixem saber-nos estimats i part d'un poble que es capaç de donar-nes les mans de dalt a baix del país per la nostra llibertat i per la dels nostres fills. També pels qui seran els catalans de la següent generació, quin immens goig d'esperit saber que, si ens en sortim que segur que sí, més enllà de les nostres vides es parlarà de la germanor de tots. Segur que encara caldran altres coses però (tal i com fou el dia 11 de setembre de 2012 a Barcelona) per tots nosaltres la llibertat ja estarà guanyada, la del cor i la del cap, la de les emocions i la de la raó. En acabat seguirem treballant i jugant i rient i plorant la vida tota. Perquè nosaltres som la victòria de la vida.

El concert per la Llibertat.

Poques paraules, independència, i moltes llàgrimes d'emoció galtes avall. Algunes de les millors veus de dona de la Mediterrània: Bonet, Masu, Beth, Pujol i una veu gallega que arriba a l'ànima Mercedes Peón. Reescoltar-ho serà necessari.

Un cop provat els botons de compartir he après una cosa nova ;-)

Un mapa dels Països Catalans.

Amics i amigues, ara que els germans del sud (versió partit popular del País Valencià) han exigit que els anomenin Comunitat i que no expliquin l'oratge que hi fa o hi farà, els germans del nord ens regalen la nació sencera. Un dels autors, https://www.facebook.com/Jeroni66 . Llarga vida als que teixeixen amistat entre tots nosaltres

Feliç Sant Jordi 2013.

Som imbècils! bé, SÓN imbècils!

Estic fent un post per explicar-me com es pot ser tant imbècil i no tenir la vergonya de saber-ho. Amb la crisi que hi ha, amb el pressupost que té la Generalitat i la resta de les administracions catalanes l'Institut Ramon Llull i la ciutat de Barcelona promouen al saló del llibre de París la "literatura feta a Barcelona".

Mira la ciutat és la que és i si vol pagar les mises hauria de ser plural i no només promoure el català i l'espanyol però vaja que faci el que li sembli, però el Llull!

El Llull ha decidit que demà farà sol i bon temps ( revuelta en el frenopático). Com que alguns autors en llengua espanyola no estan prou promocionats els hem de promocionar no fos cas que perdéssim alguna oportunitat cultural i econòmica, barrejar a un premi d'Honor de les lletres catalanes Jaume Cabré i a la Mercè Ibars amb el JCercas i amb el E Mendoza com si estiguessin al mateix nivell i negligir tants d'altres escriptors Barcelonins que fan literatura catalana en català (és clar) hauria de fer-los "caure la cara de vergonya" als inductors del crim.

Primer unes notes del que paguem amb els nostres impostos:

"Instituto Cervantes las cifras del 2012. (http://www.cervantes.es/memoria_ic_web_2011-2012/CERVANTES_SITE/index.html)

Recursos financieros

En el ejercicio económico correspondiente a 2012, el presupuesto del Instituto Cervantes asciende a 97.233,07 miles de euros, lo que supone una disminución del 5,4 % respecto al ejercicio anterior. Su distribución porcentual es la siguiente: personal, 63 %; funcionamiento, 32 %; e inversiones, 4 %.

El presupuesto de gastos de 2012 se financia en un 83 % con transferencias del Estado y el resto con los ingresos que el organismo genera gracias a las actividades docentes y culturales."

Total que el tal Instituto Cervantes va tenir 97.233.070 euros de pressupost el 2012 (97 miliona) dels quals va destinar a portar pel món NOMÉS escriptors en llengua espanyola i en concret que a més siguin catalans: JAVIER CERCAS, EDUARDO MENDOZA, Jordi Doce i Jordi Carrion, ni que sigui en espanyol tampoc exagerem. Ara bé n'han convidat un i només UN que aparentment fa literatura en català (o sigui catalana) ILDEFONSO FALCONES. Fantàstic i el Llul i Barcelona han tingut la bona pensada de convidar a París, no en Joan-Lluís Lluís que hauria explicat motes coses de Barcelona com a cap i casal de la llengua, sinó en Javier Cercas i n'Eduardo Mendoza, ... que són un clar exponent del la variant dialiectal barcelonina de la literatura i la llengua espanyola.

Molt equànim el tal instituto: o sigui 0 (zero) euros per promocionar escriptors catalans en llengua catalana... això no deu ser racisme deu ser la "missió" de l'instituto.

Segon una reflexió sobre l'Institut Ramon Llull, que també paguem amb els nostres impostos.

Ara el Llull (pobre Amic...) 11.954.000 euros de pressupost el 2011 (http://www.llull.cat/rec_doc_mem/memoria_IRL_2011.pdf)  i resulta que una part serveix per promoure autors catalans en llengua espanyola, en concret els dos JCercas i EMendoza entre d'altres.

Jo no ho entenc i no hi veig la lògica a l'actuació del Llull. Si la seva missió és entre d'altres" la traducció de literatura i pensament escrits en català", (http://www.llull.cat/catala/quisom/quisom.cfm) què està fent promovent la traducció de lietratura i pensaments escrits en espanyol? Però més enllà d'això està alimentant la bota que esclafa la llengua catalana. És una bota simpàtica i nostrada, però no per això deixa de ser part de la bota que esclafa la llengua catalana. Una literatura en una llengua en la que els seus lectors han d'esperar setmanes o mesos o anys a tenir la versió indígena de bestsellers mundials no es pot permetre fomentar la llengua que provoca aquesta desigual guerra comercial que sempre beneficia la llengua espanyola i perjudica la catalana.

Llumbcn 2013

Ara que ja és dilluns us faré una mica d'enveja. Ahir vaig robar temps al temps del vespre de diumenge per gaudir de les activitats del festival de llum de Barcelona. El #Llumbcn ens va regalar a la porta del Baluard de les Drassanes una meravella pels ulls i els sentits. Que Na Laia ens il·lumini el camí de la llibertat respectant el nostre passat.

Compte amb el BOE! d'aquests dies, que no fan broma.

La sorpresa d'una llei : " Ley 12/2012, de 26 de diciembre, de medidas urgentes de liberalización del comercio y de determinados servicios", no és la llei en si sinó que conté els "determinados servicios". Resulta que els determinados servicios és la liberalització del comreç d'armes per part del ministerio de defensa... Barregen amb certa gràcia, tot s'ha de dir, la liberalització de la instal·lació de noves botigues de comerç minorista amb la liberalització del comerç d'armes. Una cosa és positiva (també en preveuen el cobrament de taxes i impost per part dels ajuntaments) si no fos per la intromissió en la competència autonòmica per la regulació del comerç minorista (exclusiva i plena a Catalunya) i l'altra és estranya al comerç minorista i sobre tot a la desregulació i impediments administratius municipals, oi? que jo recordi ni els ajuntaments ni les diputacions són competents en matèria de tràfic internacional d'armes.

Una altra perla de la llei és la liberalització de la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil. Ja se sap militars, multinacionals de la comunicació i tintorers, tots al mateix sac.Boe del 27 de desembre de 2012

Bon Nadal i feliç i lliure 2013

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
...deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m'aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M'obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m'acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s'han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.

Montserrat Abelló-1918

El 25N, #votapermi. Cap a la independència amb democràcia.

11 de setembre de 2012 Independència!

Mica a mica hem arribat a una manifestació netament independentista unitària a Barcelona i amb tot el país.
Jo ja veig que serem molts. Ens sabem majoria. Ho hem votat informalment, ho hem opinat formalment, només tenim un dubte.

Si a la manifestació fóssim la majoria dels catalans ja està? Ja estarà declarada i proclamada la independència?

Doncs sí, als ulls del món i de nosaltres mateixos sí. Els nostres representants no tindran opcions. Això no és un desig, és una constatació.

És clar que per ser la majoria hi hem d'anar no només els que ja hi anirem, heu de convèncer als avis i als cunyats, i als amics i als coneguts que hi vagin.

Ibers

El nostre substrat guerrer del temps de Pèricles.

La Rambla, anònim S. XXI

Netejant fanals de fosa amb eines del nou segle XXI

Primavera encara.

 

 

Flor de romaní del blau del cel del capvespre.