Ja sóm a la casella de sortida.

Abans d'ahir, més enllà de la bona intervenció d'en Carod, els psicòlegs haurien d'analitzar el comportament de l'empresari mallorquí i de l'empresari valencià i d'aquell senyor gros que demanava per la república. A mi em va semblar que tots tres van descobrir que els independentistes no portaves cua i banyes i el més important el que més ens preocupa és la democràcia, i a cadascú lo seu. En un procés democràtic desenvolupat en el marc només del Principat no es pot extendre directament cap conseqüència a la resta de països catalans; això, que tots els independentistes ho donem per explicat per tant obvi com és, no ha estat comprès pels germans valencians i balears que llegeixen la propaganda espanyola. Ahir cinc milions d'espectadors de la TV2 van escoltar directament que els valencians tindran el futur que vulguin els valencians i els balears idem de idem.

No es tracta de fer pedagogia de res, sinó de ser. Només cal que existim aquí i, sobretot, quan viatgem a Espanya; es tracta de no amagar el que sóm, parlar en català entre nosaltres a fora ja és prou perquè algú entengui coses.

Per celebrar que a més de la via ridiculista hi ha altres canals d'alliberament cal felicitar al company Carod. Hi hauran altres dies que bufe bon vent.