2011-12-15

Productivitat del sector públic (IMproductivitat). Com es mesura?

Productivitat del sector públic. Una ment "privilegiada" de la CEOE ha dit que el millor exemple de productivitat era el sector sanitari públic català que com que en comptes de donar feina al sector públic en dóna al privat és més productiu...Aaaaaaaaaaaaaah. No és un tema d'eficiència i de preu dels medicaments o dels serveis o de preu de les hores dels metges o infermeres o de costos de les infrastuctures sanitàries o del preu de les visites, és un tema simple i senzill la formula és : si el servei el fa i el cobra el sector privat és productiu (o més productiu) mentre que si el servei el fa i el cobra el sector públic és improductiu.
Ja fa dies (mesos) que faig una pregunta als meus amic i coneguts economistes "Com es valora la productivitat del sector públic?" de moment no tinc cap resposta seriosa, ni tècnica ni científica, també pot ser que no hagi escrit la pregunta en el lloc adequat, però COM ES VALORA? quoque tu brutus? que diria el meu heroi de les conselleries. Em faria il·lusió haver assistit a alguna de les seves classes per poder-li fer la pregunta i saber-ne la resposta per tal de, potser, raonar les possibles alternatives a la suposada improductivitat de la feina dels treballadors públics.
En Pep Castells proposa reduir un 10% els treballadors públics en comptes de reduir un 30% el sou dels interins. Potser sí que cal però,..., quina és la cana per mesurar la improductivitat del sector públic en relació a l'elevada productivitat del sector privat? Quan "hom" expliqui la mesura de la cana de la productivitat del sector públic aleshores podrem donar, raonadament, la raó o no donar-la a la patronal o a les esquerres o al Conseller Mas Colell, o a qui sigui.
El que m'empipa és que malgrat la crisi molta part del debat voleia arrepenjat en prejudicis i apriorismes.
I ara la bomba. Algú s'ha plantejat quin sistema de funció pública hi ha als USA, i quins sistemes hi ha als països menys suposadament intervencionistes? Cobren més o menys que a la privada?

* enllaç d'interés per la reflexió: Tugores Ques, Joan
* enllaç a l'estudi de la CEOE:  Estudi CEOE dels traspassos des del 1978

2011-10-22

Perdoneu però ... ni espanyols, ni bascos.

Una de les preses de raó que vaig tenir de jove fou el gran engany de la solidaritat entre els pobles que cerquen la independència. Aquesta solidaritat, com algunes altres, es basa en la bona fe d'una de les parts i el teatre (gestual) del l'altre. Durant anys els bascos ens han pres per espanyols, no totes les persones individualment sinó la seva estructura organitzada per l'alliberament. Tant el EAJ com tots els altres han fet una política i una estratègia de Nosaltres Sols-però-sense-que-es-noti i aprofitant-nos de tothom, en la lògica de la seva raó d'Estat. Ells, que sí que volen un estat (a la seva manera d'entendre els estats), ens han usat i han usat la nostra gent i a les nostres organitzacions com a part de la seva estratègia d'alliberament. Ara fins i tot usen la nostra televisió per vendre'ns la fi de la seva violència armada, el que nosaltres vam solucionar amb la discreció catalana habitual. No dic que no admiri el País Basc i als bascos, però són i han estat un llast per l'alliberament del nostre poble i ens ha costat Déu i ajuda separar la nostra via pacífica de la seva espiral assassina.

Fins aquí un post d'urgència davant tanta elongació demagògica de la espanyolització dels mitjans de comunicació i polítics catalans a través de parlar d'un tercer país amb el qual només ens uneix el que jo vull que no ens uneixi, Espanya. Per tant d'Espanya no vull res, ni el conflicte entre el País Basc i ella. Em preocupa infinitament més l'estat de la Catalunya Nord, i sobre tot del País Valencià on la violència feixista no es persegueix per la forces de seguretat que encara són ocupants.

2011-07-16

Esquerra Republicana de Catalunya. Una acció...

Ommmmmmmmmmmm.
Inspireu, expireu,
Ommmmmmmmmmmm.

Un cop fet això prepareu tota la neurona per la tasca extremadament pesant de comptar enrere des de un bilió fins a zero per tal que el que direu, o no, del que penseu sobre el procés en el que ens trobem no sigui lesiu i ofensiu a un nombre massa elevat de ... militants/es ...

Quan arribi a zero ja us explicaré les instruccions per posar crispetes al microones.

El director espanyol de "tràfico" el "Pere Navarro" discrepa del govern català

Trànsit desmenteix Homs pel CAT - Notícies Política - e-notícies

2011-07-02

Meritocràcia???...? a ERC.

 
Uns resultats tant dolents com aquests haurien de fer responsables als militants que s'han quedat a casa, a les executives dels districtes i, opino, que hauria de fer responsable sobretot a l'executiva de la Federació de Barcelona, i en concret al seu màxim líder. No és només que els resultats de les darreres eleccions municipals hagin estat dolents ( que son catastròfics barri per barri ), és que els resultats de les eleccions catalanes va ser lamentable, els resultats de les eleccions espanyoles va ser lamentable i...els resultats de les anteriors eleccions municipals i autonòmiques ja iniciaven el cicle d'ensorrada amb l'inici dels resultats dolents.
Jo només he afegit a aquest post les dades que la nostra mateixa Federació ens ofereix (amb un efecte òptic positiu: sembla que pugem ... però el resultat de la dreta és el de 2007 en el que ja vam passar de 5 regidors a 4) ja que les dades les teniu a http://www.bcn.cat/estadistica/catala/pub/index1.htm#eleccions

Aquests dies, ara que alguns demanen la valoració de la meritocràcia, caldria demanar que, com a mínim, no donéssim un premi als que han pres totes les decisions "equivocades" des de que van accedir al "lloc" de presa de decisions. Donar el comandament a un equip directiu que ha demostrat públicament  i sense cap escletxa de dubte que no connecta amb el nostre electorat, que ha demostrat que no entén als ciutadans (en un sentit ampli) serà l'ensulsiada final del nostre partit. Jo, que només parlo per mi, reconec alguns encerts, però em nego a no veure la catàstrofe, em nego a acceptar que potser la culpa és de les famoses "circumstàncies". La culpa té noms i cognoms i els trobarem escrits a la cúpula directiva de les executives dels llocs on sistemàticament em perdut vots (seccions locals, federacions regionals i nacional). Vots i votants, simpatitzants, militants, tots ells mereixen que algú digui que han estat bandejats, ignorats, incompresos, desateses les seves il·lusions, inquietuts, desitjos, esperances, confiança, sobretot aquests dirigents han faltat a la confiança que votants, simpatitzants i militants els havien dipositat, defensant-los a tort i dret durant aquests anys i trobant, en el moment de la "dignitat" en l'assumpció de responsabilitats, la fugida endavant.  Explicar raonaments del tipus:- "Ens (no a mi sinó a nosaltres) ha anat malament, però no patiu hi tornarem...". fa que l'estupefacció transmuti les cares dels amics, almenys dels meus amics, aquestes expressions dites una vegada formen part del joc polític, dites dues vegades ofenen, dites fins a cinc vegades demostren la moral del qui les diu, o encara pitjor, de qui les escriu.
En dies a venir hi ha una elecció de líders i després congrés...altra cop precipitació. Si la direcció havia dimitit perquè no nomenava una gestora (com diuen els estatuts). Si no ha dimitit quina pressa hi ha? les eleccions estatals..? ha, ha, ha: en Joan Ridao ja ha fet els números... és que encara hi ha algú que es dediqui a la política i pensi que un vot (el 90%) es decideix en una campanya de 15 dies i que depèn del candidat? realment la cosa (el tema que diria en Monzó) demana pensar a llarg termini, actuar a llarg termini, decidir amb seny i, sobre tot no fer-nos trampes al solitari. Mèrits? decidiu quins mèrits i feu una obertura a la racionalitat i al seny. 
Com sempre els militants votaran, per desgràcia com han fet els ciutadans del Marroc, al tot o res amb poca possibilitat de raonament i acord ja que, per nassos, primer votarem dos líders (en tàndem...!!! una altra falla democràtica, però endavant) i després haurem d'escenificar que estem d'acord en un congrés ideològic, tant si volem com si no volem, per superar les ____es eleccions estatals.
No anem cap on hauríem d'anar sinó cap a la vella política.
Escric aquest post per deixar de formar part dels que ja ens estava bé el que feien, reconec que el silenci dels militants del bon rotllo també ha fet mal al partit.
Acuso als culpables i en demano responsabilitats.






2011-05-30

Què passa a Andorra? ...i les llengües del facebook! 495.140 persones saben català al facebook??

Un país curiós Andorra. Sembla ser que hi ha 23.300 persones registrades a Facebook que diuen que viuen a Andorra.

S'estima arribar a
23.300 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
 De les quals 2.980 diuen que saben català.
S'estima arribar a
2.980 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • who speak català
 En canvi d'aquelles 23.300 fins a 16.920 diuen que saben espanyol !!!
S'estima arribar a
16.920 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • que parlen Castellà o Espanyol (Espanya)
I encara més estrany només 1.140 diuen que parlen francès.
S'estima arribar a
1.140 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • que parlen Francès (França) o Francès (Canadà)
Ara per nota: que diuen que saben o unes o altres 21.000, la resta es completa amb l'anglès... 

i per alegrar el post:

S'estima arribar a
495.140 persones
  • que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
 En tot cas, altre cop a pujat espectacularment els/les qui diuen que saben català al facebook o... el robot de targets dels anuncis de facebook ens enganya. Jo com que crec que les màquines no pensen sinó que ofereixen dades i prou m'atreveixo a fer una afirmació: tenim un mercat emergent de consumidors en llengua catalana, que encara té molt camí per créixer i al qual ofereixo poca oferta de consum cultural. De manera que poso a treballar les meves habilitats per tal d'aprofitar el més aviat possible el seu potencial econòmic.

2011-05-27

Indignació (posts per anar fent) 1

Després de recollir ma filla hem anat a comprar una mica de patates a la "fruiteria del barri" aquella on el botiguer tan solidari amb els "clients" i consumidors finals només afegeix un 300% de recàrrec a cada producte no fos cas que perdés diners. Bé, hem agafat unes quantes patates i com que no duc mai diners a sobre per poder pagar amb tarja he afegit mig meló, fes la cua..., i  a pagar 6,44 € (1.000 i escaig de les antigues peles).
-Ai si que ho sento però amb targeta no es pot pagar si no és més de 10 € ...diu l'amable dependenta.
Jo que ja m'havia passat un altre cop al principi li dic a ma filla -va mirem a veure que més comprem.
Però, després de mirar les pomes (ja en tinc) els uruguaios (comprar òs de préssec sense gust quin absurd!) les síndries (en menjàrem ahir) ... la meva consciència #catalanrevolution va i em diu -vols dir que no estàs fent el préssec? vols dir que no pots deixar el que ja has comprat anar a buscar diners a casa i reflexionar-ho tot en una assemblea unihòmica?
I sí, deixo les patates i el meló, vaig a casa, deixo ma filla que comença a patir per la meva actitud força determinada, i buido el dipòsit de monedes de 5cèntims i de 2 cèntims i torno a la "fruiteria del barri" (aquella del 300% de recàrrec, com totes les botigues per cert) per comprar PATATES.
N'agafo un quilo i mig o sigui 1,49€ i em poso a la cua de nou.
Primer li comunico a l'amable dependenta que el que havia reservat abans ja no ho vull.
A l'hora de pagar trec vint monedes de 5 cèntims i vint-i-cinc monedes de 2 cèntims, i ara és la dependenta (la pobra no en té cap culpa, ho juro, és l'amo el tossut) la que es vol estalviar problemes i diu que ja em cobra amb tarja la compra anterior, jo inflexible (i una mica capullo) li dic que no només no vull la compra anterior sinó que a més no duc cap tarja (cosa que és estrictament certa) i alternativament diu que em perdona 1 cèntim. Però l'organització "fruiteria del barri" ja ha fet tard, em nego a acceptar un descompte, jo només vull que em tornin el canvi d'un cèntim que és el que em correspon, un cop acabat un estúpid tràngol per una norma estúpida els comento que, que en una fruiteria no es pugui pagar amb tarja si no passa de 10 € és una cosa força estranya però és el seu criteri com a venedors.
Anàlisi:
1-estàs molt cardat nano, emprenyar-te per això és reflex una manca de contenció social impròpia d'un adult.
2-en el tema econòmic com és que un "amo" creu que el client és prou sòmines per no haver detectat que ens pren el pel amb els preus i que el rotllo del límit mínim de la tarja és per pura avarícia.
3-els dependents en botigues amb amos així ho passen malament amb energúmens com jo, però els amos obliguen a respondre.
4- respectar-se un mateix fa que hagi de canviar de "fruiteria de barri" en concret m'hagi de passar al "super del barri" que està en mans d'uns explotadors que cobren el mateix 250% en els preus (ah és més petit el %) i que, a vegades, et tracten com un client normal i corrent.
Conclusió: ens indignem contra els polítics i contra els bancs (noteu la diferència persona i cosa) i no ens indignem contra els que, a més de cobrar-nos el 300% del que val la cosa (d'alguna cosa han de viure), ens prenen per burros i no per clients.

Que els amos dels bars i els botiguers en general comencin a repensar-se els beneficis que treuen dels treballadors, aviat ells també patiran la nostra crisi de sous.

2011-05-26

Plegar és poc per uns/es quants/es, potser haurien de demanar perdó.

Em pregunto de quina magnitud hauria d'haver estat la catàstrofe electoral d'ERC per tal que tu, tots, tothom hagués entès la necessitat de: 1 retirar-se (o sigui dimitir de les seves responsabilitats polítiques i de gestió: totes, totes,... totes), 2 callar (som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules), 3 convocar un congrés de tres dies (com abans) per fer-ho tot (triar representants i línies del partit) i callar, 4 no pensar que els responsables i culpables són "els altres, no jo que soc el que he salvat la nau" i callar, 5 reconèixer que a més dels executius i caps i capes de llista hi ha molts/es militants/es que se'ns cau la cara de vergonya cada dia des de ja fa uns quants a cada declaració pública de tu, tots, tothom...i callar 6 la derrota ho ha estat en tots i cadascun dels fronts polítics en els que combatíem, eleccions, gestió, ideològic, carrer, i tots els responsables polítics des de les presidències de seccions locals fins al càrrec electe que més ha triomfat en són (noteu que no dic "som") culpables i tocaria ...callar. 7 reconèixer que son culpables significa que ho han fet malament, o sigui, de pena i de posar-se a plorar, d'acotar el cap cada cop que pensem en aquella parcel·la que cadascú del militants sabem i coneixem que ho han i ara ja m'hi fico ho hem fet malament.

De quina magnitud hauria de ser la derrota per:  Reconèixer la necessitat de saber que hi ha la possibilitat, no remota, que persones assenyades, i ja del tot decebudes, facin un memorial de greuges en cadascuna de les àrees polítiques i de gestió política que ERC des de les institucions, des del parlament, des dels ajuntaments tant a govern com a la oposició, ha desenvolupat els darrers quatre anys i que posin noms i cognoms a les pífies, incompetències, decisions arbitràries, aliances estrambòtiques i estupideses que per ignorància, incapacitat, incompetència o mala llet aquests noms i cognoms han carregat a les esquenes del partit i en molts casos a les esquenes de l'independentisme i, per vergonya col·lectiva, a les espatlles del país.

A qui aprofita la pena que hem fet? Fins quant haurem de suportar aquest sistema de fer política?

2011-05-23

Reflexió per agafar son.

Un cop i un altre molts de nosaltres posem esperances en les nostres pròpies il·lusions i, ai las, resulta que les nostres il·lusions formes part de l'eteri. Únicament la realitat esdevé present a cada passa i amb ella o contra ella viuen les nostres il·lusions.
Avui he vist riure i patir un munt de persones a la televisió alguns companys, alguns coneguts, alguns amics, alguns enemics, molts anònims, tots amb les esperances posades en el vot personal i intransferible dels nostres veïns i veïnes, que uns cops els ajuda a complir les il·lusions i altres els ajuda a entristir-se en veure esvaïdes les il·lusions.
De tantes vegades que ho he vist em penso que sembla mentida que n'hi ha que encara s'entesten a pensar que les persones que voten (i les que no ho fan) s'equivoquen, que no han entès el missatge transmès, que no han respost a l'alta crida amb racionalitat o amb esperit excels. Doncs, sense humilitat perquè això és el meu bloc, us dic que sou uns perfectes ignorants, les persones són totes, sense excepció, intel·ligents, totes elles ho son perquè son persones i els sòmines sou els que us penseu que no ho són. Totes les persones que tenen dret a vot, que són TOTES, han estat tota la seva vida (ara ja quasi totes les vives) escoltant els missatges que els heu fet arribar, els missatges directes i els indirectes, els missatges verbals i els no verbals, els missatges en forma d'acció política, en forma d'acció de govern, en forma d'atenció o desatenció personalitzada o en forma d'eficàcia o ineficàcia, en forma de respecte o de menysteniment, en totes, totes i totes les formes en les que la política de cada partit s'expressa diàriament, setmanalment, mensualment, anualment. Les persones acumulen coneixements sobre tots els partits i sobre tots els polítics en totes aquestes fases i períodes, algunes persones ho fan a diari, altres només quan les activitats comunicatives dels dits partits els afecten més personalment, però acumulen al llarg del temps...i en una campanya de 15 dies no hi ha res a fer. De fet, per desgràcia d'alguns innocents, només afecta a aquelles persones que prenen la decisió de a qui votar en aquests 15 dies i tot això en competència amb els altres contendents a la mateixa absurda campanya de 15 dies.
És a dir busqueu el que està ben fet o mal fet, en un espai temporal més llarg, més a mida del que tots (no una aproximació demoscòpica) els potencials votants/es utilitzen com a referent temporal per fabricar el seu sentit del vot, allí hi trobareu la victòria i la derrota en una jornada electoral concreta.
I que bé que ho han fet uns, i que malament ho han fet els altres!

2011-05-21

456.060 persones saben català al facebook. Un increment del 7% en 3 mesos.

456.060 persones
  • que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
 Ja s'ha passat de 422.940 a 456.060 persones que saben català al facebook. En molts pocs dies, només des del 24 de febrer fins avui. En tres mesos s'ha incrementat en 33.120 persones. Trenta-tres mil potencials consumidors de productes en català: llibres, música, audiovisuals. #catalanfriendly i ho poso en anglès perquè és el nou llatí.
La realitat ens demostra que la xarxa s'eixample i que cada cop tenim millor presència a la quarta dimensió, que és un reflex de les altres tres. Tenim un mercat molt potent i fidel per la nostra cultura i això hauria de permetre aixecar el vol a moltes empreses.

2011-05-04

Perquè no escolto ni llegeixo el que fan els meus possibles botxins?

Aquesta és una reflexió de 2008 però la recupero perquè està de moda donar audiència (share) als qui volen mal a catalans i catalanes.

Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.

Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.

Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.

Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).

Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.

Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.

Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.

2011-03-25

Ups! aquests són els neocon o els neolib?

Llegiu el document dels "experts" potser mai més tindrem una explicació tan clara del que pensa la patronal sobre qui ha de patir la crisi i els beneficis empresarials i com s'ha de repercutir en els empleats públics i en l'administració la socialització dels costos productius. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/23/12/22/d2ff48f5-6cfc-48ef-be85-f5e756b9be7c.pdf

2011-03-10

El camí. Què faig per la llengua a Barcelona?

Avui i ahir un telèfon amb prefix 95 em trucava al mòbil així que, finalment, després de deixar la meva filla al casal esportiu he agafat la trucada.
Un senyor prou amable em demanava unes coses, en espanyol, dels rebuts de la llum. Jo li he respost el que em demanava amb tota delicadesa en català. Aquí, després de deixar-me parlar una mica, el senyor m'ha indicat que si li podia parlar en espanyol. Jo, que no tenia ganes de discutir ni poc ni molt car feia just a una reunió, he tingut una idea "especial":
- li he dit que jo no sabia espanyol, que havia nascut a Perpinyà i feia poc que era a Barcelona (cosa sabuda d'antuvi pel senyor) i que m'explicaria amb claredat en català i que l'escoltaria amb atenció.
- No ha posat cap problema.
Mica a mica ens em entès ell en espanyol i jo en català, suaument jo client amb les meves limitacions lingüístiques i ell empresa amb el seu tracte envers un client no espanyol.

Ser client és un dret, no una càrrega.

p.d. dedicat a en F. Suay.
http://hortaestant.blogspot.com/2011/03/alcaldes-sense-dignitat.html

2011-02-24

422.940 saben català al facebook!

422.940 persones
  • who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
  • age 18 and older
  • who speak català. 
 

2011-01-22

El camí. Què faig per la llengua a València?

En Ferran Suay que es dedica a la llengua feia una pregunta a la xarxa, alguns l'hem resposta tant bé com hem pogut i, en par, a mi m'ha provocat una derivada en forma d'escrit al bloc. Què es pot fer per aturar l'extermini de la llengua a València?
Es proposa una xarxa d'establiments, negocis, activitats que siguin amics i amigues de la llengua és a dir, en termes esnobs, #catalanfriendly o #llenguafriendly.
Doncs sí que és una bona iniciativa que com diuen suma a altres intents similars. Jo penso que no hi ha una sola acció que serveixi en aquesta lluita amb múltiples fronts i camps de batalla. Totes les estructures principatines no han estat prou per tenir la seguretat que la llengua prospera i està salvada, per tant al sud cal ser propositius, individualment propositius i col·lectivament agosarats.

Jo penso que manquen accions múltiples, la que proposa és encertada i penso que factible, però m'ho miro des del Principat. La nostra part, la part que pertoca als i les principatines fer és subscriure'ns al CAMACUC, fer turisme al País Valencià, i convidar escolars valencians a trobades al Principat perquè vegin l'ús normal de la llengua. I moltes altres activitats "normals", transmetre els noms de les comarques valencianes als nostres fills, visitar Morella, visitar Castelló, veure el mercat de València, escoltar la veu valenciana com a pròpia, en comprar al Consum a Barcelona llegir creïlles i clòtxines com el més normal del món. No parlar mai en castellà a ningú.
Ah, i trencar la impossibilitat de compartir la distribució de llibres valencians al Principat i viceversa. Tenim un mercat ampli que està fragmentat expressament pels defensors de la llengua espanyola i francesa.

2011-01-11

Repòs i neurones.

Encara hi ha espais per a la reflexió, tant per a la reflexió personal com per la reflexió col·lectiva. El que és difícil és aprofitar-los per tal com en el cas individual cal abstraure's del brogit vital i endinsar-nos en el silenci personal; pel cas de la reflexió en àmbits plurals el més important és establir regles implícites i explícites de comunicació i en aquest cas el que és difícil és comprendre, entendre i compartir les regles de comunicació i raonament de l'altrea. Ara bé la rendibilitat de les hores esmerçades a la reflexió és altíssima.

Un espai de reflexió singular és aquest, el blog/c, és un indret real que utilitza la dimensió virtual per reflectir les síntesi dels raonaments individuals. Cal aprofitar que el nou món ha obert universos en els que no hi ha un interlocutor concret i un mateix se'l pot triar per dedicar uns espais i uns temps a la reflexió.

69.988 mots de moment