2018-09-03

Any nou.

Fa uns quants anys que el meu any comença per Sant Joan, de fet comença quan torno a la feina acabades les vacances. És una manera real d'iniciar un temps repetir i nou, per cap d'any només fem una festa entre dies de feina a l'estiu la collita ens marca de veritat el temps a la gent que hem aixafat alguna vegada terrossos, que hem ensumat la magnitud de la vida en la collita. La festa major esquinça l'any entre abans i després de descansar uns dies de la feina. Avui la nostra feina s'atura només a l'estiu. Si més no per mi a l'estiu esdevinc un altre, un ésser sense pla, sense programa, sense obligacions reals, sense compromisos socials (potser un parell de visites a la família i un aniversari o dos). 
Ixo de l'agost com si sortís de l'úter de bell nou. Més vell, menys bell, més net de cap que un dia clar de primavera. 
Endavant que el món és meu.

2018-08-14

Pensar, escriure, dir, fer.

Potser fer un seguit de reflexions al blog em serveixin per donar sortida a coses que a twitter, i a facebook no tenen espai ni en són el marc. El canal sí però no el marc

Aquest blog ja avisa que no és un dietari taxat ni exacte. I també avisa, no al títol però sí en la cadència de posts, que és intermitent. Va néixer amb la febre bloguera i ha perdut pes pel paper (escric en paper... quines coses) i pels altres miniblogs.

Us avanço, m'avanço perquè hores d'ara tinc clar que el principal lector del meu blog sóc jo mateix, que estic en cadència d'escriure força. Ho estic fent d'uns mesos ençà i ho estic fent per moltes coses i amb motius ben diversos i de temes ben diversos. Dret sobretot, però també pensament i capteniment personal i social, independentisme segurament també però aquest tema el duc més estabilitzat i em requeria fins fa poc poc diàleg interior.
Endavant doncs amb l'estiu del Blog.

2014-12-01

El "diezmo de horca" el "delme de forca" un article que manca a la viquipèdia.


La repressió Borbànica (espanyola) a la guerra de successió fou orientada amb la mateixa focalització de la realitat en els mateixos termes que el presidente del gobierno espanyol ens il·lustrava fa uns dies: Catalunya és espanya i els catalans són súbdits espanyols, per tant si se subleven no són un exèrcit regular d'un país sinó malfactors que cal extirpar de la societat espanyola.

Durant la guerra i la repressió es van utilitzar dues eines específiques el "diezmo de horca" i la ´"ejecución sin estrépito de justícia" la primera consistí en executar la desena part dels presoners (Catalans, valencians i aragonesos) i la resta enviar-los a gal·leres amb la prevenció de no deixar rastres escrits per tal de fer impossible l'intent de petició d'alliberament pels familiars; la segona consistia en executar tots els presoners (Sant Hipòlit de Voltregà) sense cap tipus d'acte judicial.

Penso que els amics viquipedistes bé que en podrien extreure un article del fantàstic llibre de Josep M. Torres Ribé. O de l'article que us enllaço http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101622/167470

Per la resta poca cosa, res no ha canviat en la seva mentalitat: seguim essent rebèls, per sort ja no ens poden delmar amb sang.

 

2013-12-12

Sí i Sí. Cap a la Indpendència.


La veritat és que el meu dietari inexacte és potser l'únic lloc on puc tenir la tranquil·litat d'escriure alguna cosa que no siguin els 2Sí que em venen al cap a cada moment.
No seré el primer però també ho dic:
-Hem arribat tant lluny que ja ningú ens podrà fer tornar enrera!
-Hem arribat tant lluny que ens ja no patim pel passat sinó que tenim només il·lusió en el futur perquè el futur l'estem fent a cada moment.

Els nostres representants polítics ho fan bé. Els nostres representants polítics ho són, ens representen. Suposo que els hem apretat tant i tantes persones alhora i des de tots els llocs alhora que els queden poques opcions però podrien,..., cedir, plegar, arronsar-se, exabruptar, fer-se els xulos, però no, ..., ens representen.

Jo avui estic agraït als meus polítics.

Ah i votaré Sí i Sí.

2013-07-21

La cadena humana per la independència. Ens necessita a tots.

La Via Catalana fa camí amb les nostres mans.

En un moment important per la nostra llibertat, tots som part de la cadena. Ens mereixem saber-nos amics, ens mereixem saber-nos units, ens mereixem saber-nos estimats i part d'un poble que es capaç de donar-nes les mans de dalt a baix del país per la nostra llibertat i per la dels nostres fills. També pels qui seran els catalans de la següent generació, quin immens goig d'esperit saber que, si ens en sortim que segur que sí, més enllà de les nostres vides es parlarà de la germanor de tots. Segur que encara caldran altres coses però (tal i com fou el dia 11 de setembre de 2012 a Barcelona) per tots nosaltres la llibertat ja estarà guanyada, la del cor i la del cap, la de les emocions i la de la raó. En acabat seguirem treballant i jugant i rient i plorant la vida tota. Perquè nosaltres som la victòria de la vida.