2010-12-28

En català?

El Mir en català...quants malalts de parla catalana s'estan humiliant perquè els metges que exerceixen a Catalunya no saben ni què és una pruïja. Com a mínim no digueu mentides, a Catalunya es pot viure tranquilament NOMÉS en castellà i NO es pot viure en català. Quan això s'iguali i es respectin els drets de les catalanes i els catalans a ser entesos (no atesos) en català podrem parlar dels drets de 200.000.000 de parlants del castellà(espanyol) envers els drets de 10.000.000 de parlants del català (tots ells políglotes en espanyol i/o francès i italià.

2010-12-01

Prem reinici.

Jo començo l'autocrítica. Em desconectaré el twitter i del face i deixaré passar les meves opinions com núvols de primavera. Fins després.

2010-11-22

Què és la cultura.

En la cultura d'ara hi som si exercim. Altrament no existim com a cultura. Agradar i no consumir és igual a no agradar. Ja no dic ballar que és un pas massa enllà, però avui el consum bàsic és l'aliment de la cultura, la nostra o les dels altres. O en mengem o mor.

2010-10-25

El camí. Què passarà amb la negociació col·lectiva. Independència.2.2.n+1

Un cop iniciat el procés els sindicats existents prendran posició en relació a la possible proclamació de la independència. Avaluaran igual que ho faran els empresaris què hi guanyaran i què hi perdran i es confederaran amb els sindicats espanyols a través de les confederacions europees i mundials de sindicats.

En la primera fase i per tal de donar estabilitat al sistema simplement es mantindran les condicions laborals pre-independència. Però ja a partir de la caducitat dels convenis existents caldrà solidificar l'escenari de negociació col·lectiva autòcton.

Un afer interessant és que les condicions de la negociació col·lectiva esdevindran més ajustades que ara ja que no dependrem de l'ipc espanyol ni del seu nivell de vida, ni del seu nivell de pensions, ni del seu sistema de contractació laboral, ni de la seva seguretat social, ni ..., el cas és que per fi l'empresariat català podrà negociar amb els sindicats catalans sense les precondicions establertes pels sindicats i patronal espanyoles, i a preus d'aquí, i amb condicions d'aquí.

2010-10-23

2010-09-19

El camí. Una bona explicació de la situació. Independència 2.1.n-1

Empresaris per l’Estat Propi - primera part (Jaume Vallcorba)
Jaume Vallcorba (Sots-President del Cercle Català de Negocis) ens parla del dèficit fiscal i les limitacions del desenvolupament català.
http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

2010-09-13

El camí. Independència 2.0.

Prenc com a referència una part del títol del llibre d'en Daniel Camon"Un únic camí". Li manllevo el mot encara que de fet és un mot de tothom, però el seu títol i el seu llibre em van agradar molt, tant que encara el tinc al despatx per treure'l de tant en tant i resseguir-lo. La independència és un camí, en Daniel en deia "l'únic camí", jo ja en dic el camí, així senzill, en minúscules, sense escarafalls, sense additius, sense adjectius. I és que havent passat pocs anys d'ença de "l'únic camí" ara ja és una tautologia, independència és un sinónim de camí en el nostre català del segle XXI; dies a venir els de la secció filològica de l'IEC ho entraran com a sin. al diccionari de la llengua.

La independència serà un camí, el camí, un trànsit de l'avui al futur. Els que l'estem vivint no el veiem, no la veiem però hi som, estem avançant per un corriol fresat i eixamplat on cada cop hi ha més treballadors que caminen i hi fan les seves aportacions. Ara ja és una senda que han de poder petjar uns 7 millions, tot i que encara un terç prefereix esperar que altres el transformin en una autopista.

Aquesta sèrie està adreçada als qui els cal veure una autovia (els de l'autopista ja engegaran sols), un camí amb molta tecnologia, amb senyals clars, amb indicacions precises, amb respostes a cada cruïlla, amb companys que ajuden a passar guals i amb estris i artefactes avinents per fer més descansat el viatge. De màrtirs ja no en calen, tots els que hi havien de perir ja ho han fet i alguns de nosaltres els recordem quan cal (també ho faré quan toqui), això a fet menys feixuc el camí per tots els altres però algun sacrifici caldrà: mullar-se els peus, embrutir-se les mans, suar, votar,...qui sap?

Mica a mica ompliré els espais en blans del lllibre d'instruccions d'el camí en la part que jo puc aportar i demanarè als companys i companyes que hi afegeixin les seves instruccions on les meves no arribin.

[http://www.racocatala.cat/llibre/7402/unic-cami-mediterrania-daniel-camon-pastor]

2010-09-07

El camí. Canviaran els impostos?. Independència 2.1.n+1

En tots els estats els ingressos públics defineixen la relació socio econòmica que la ciutadania ha pactat amb si mateixa per pagar les despeses comunitàtries i, si és el cas, redistribuir la riquesa nacional.

En les fases inicials del CAMÍ el més estable probablement fora no modificar l'actual estructura estatal d'ingresssos públics i en especial de l'estructura tributària de l'estat que abandonarem. La variació serà que els comptes en els que es dipositen els impostos que en aquests moments són estatals espanyols es modificaran i passaran a la titularitat de la Generalitat de manera que es transferiran no només els diners sinó també la capacitat d'endeutament estatal. Aquesta operació comptable i de dipòsit ha d'afectar igualment a tots els ingressos de caràcter públic que abans del dia 0 es dirigeixen a les arques i a la comptabilitat estatal, per tant també a les assegurances públiques i a la previsió social pública i a tots aquells ingressos que a dia +1 ja hauran d'incorporar-se a la comptabilitat del nou estat.

Aquest trasllat immediat sense interrupció i sense modificacions dels impostos estatatls, ni dels objectes, ni dels fets imposables, ni del tipus impositiu ni dels altres elements s'haurà de mantenir un mínim de dos períodes tributaris  anuals per tal de donar estabilitat pressupostaria i garantir la seguretat i fiabilitat financera internacional del nou estat. En aquesta fase això garantirà l'establilitat necessària per a mantenir les més diverses activitats econòmiques.

Preguntes a les que cal respondre n'hi ha moltes jo me'n faig una en aquest apartat i us demano que m'ajudeu a respondre-la i que entre tots i totes en feu moltes més: Com hauré de declarar l'IVA el dia 0, i el dia +1?

2010-09-06

Una explicació del camí. Independència 2.1.

Una amiga m'ha convençut que tant important com alliberar-nos com a individus, és que per assolir la independència cal explicar als qui tenen dubtes que afecten al seu dia a dia i al seu modus vivendi què passarà el dia -1, el dia 0, el dia +1 i, com a mínim que passarà fins a la desconnexió definitiva (tot el definitiva que podrà ser una desconnexió estant a la UE i a la OTAN i a tants altres pactes europeus i internacionals de cooperació estatal).
M'ha semblat un bon repte perquè mentre m'ho preguntava m'he començat a adonar que explicar-li tot allò que al llarg dels darrers anys han anat escrivint tants i tants especialistes no era gens curt ni fàcil ni senzill. La part bàsica és senzilla però per explicar la part concreta cal saber-ne. A partir d'aquest post intentaré anar responent a totes les preguntes (totes!?) que es fan els qui dubten del trànsit de la dependència a la independència i dels costos. Sense demagògies,...espero.

p.s.: El dia 0 és el dia que es faci la declaració d'independència.

2010-07-21

La revolta dels cipais.

Potser ja és temps de parlar del fracàs del Psc al congrés dels diputats, si no han pogut aprovar ni el preàmbul (sense valor jurídic) què els queda? i deixar de fer demagògia amb el suposat fracàs de la "classe política catalana" . Qui és aquesta classe política catalana? na Carme Chacon ha triomfat o sigui que de fracàs res,...calla el que volen dir és que ha fracassar de nou l'intent d'alliberar els esclaus, no s'han deixat. Tots esperem la revolta dels cipais!!!!

2010-04-23

Bon Sant Jordi

Que gaudiu i xaleu amb els llibres i us plaguin les roses aimades.

2010-03-18

El bloc és molt llaminer.

Estava jo tot feliç d'haver descobert un nou cas d'opressió del sistema judicial espanyol però resulta que no. Després d'haver escampat als vents l'atac injustificable del Consell General del Poder Judicial resulta que donava la raó al jutge que diu que no cal traduir els actes judicials del català al castellà...En fi disculpes.

2010-02-11

Les vegueries. Una necessitat de país. Independència. 5.1.

Els que estan treballant al Govern fan la feina que els toca. Una gran feina i cal felicitar-los i felicitar-les. Aquesta és una afirmació que es basa en les iniciatives legislatives estructurals que han endegat al llarg d'aquesta legislatura.

Vegueries: Fa anys i panys, des de 1833 l'any que la reina d'Espanya i Javier de Burgos ens espolià la franja de ponent i establí unes fronteres interiors alienes a la  nostra milenària manera de relacionar-nos. Avui aquesta manera de realcionar-nos ha canviat però mai hem adaptat les nostres relacions i connexions a les "provincias" per la senzilla raó que no son naturals. La proposta de vegueries que fa N'Ausàs és una proposta actual i natural, podria tenir altres formes però és una bona proposta. Avui la nostra particular i conservadora línia intelectual espanyolista i autoodiista ja ha parlat del que toca, del que interessa a la gent, del que cal i de qualsevol altra excusa per no liquidar les "modernes províncies" o "eficients províncies" o "constitucionals províncies". Li podem donar el nom que volguem i hi podem posar totes les excuses que ens semblin, reals o imaginàries, realistes o surrealistes, però les províncies son un focus permanent d'espanyolització i d'enquistament i enquilosament administratiu.

Les províncies tenen molts més ingressos legals que competències, just al contrari que municipis i generalitat. les províncies són protegides per tots els òrgans centrals i centralistes com a pobres i desvalgudes però ni son pobres ni son immanents a una administració supramunicipal eficient i organitzada amb criteris catalans.

La queixa més important és la duplicitat administrativa, però aleshores perquè cal mantenir les províncies?

La realitat és que cal una organització de cooperació i coordinació intermunicipal que se situi entre els governs locals i el govern nacional, aquesta organització ha de ser la vegueria i ha de ser un govern "regional" per tal de dur a terme competències que raonablement cal gestionar de forma supramunicipal però no en l'àmbit nacional.
Aquestà és la racionalitat de les vegueries, una racionalitat a la que obliga la progressió legislativa necessària en el marc que imposa la Constitució espanyola del 1978, mantenir la figura de la "província" sense que, a Catalunya, n'hi haguem de dir província i tingui els límits geogràfics que creiem que ha de tenir des de la nostra concepció del nostre territori un cop demostrat, dos cents anys després, que Javier de Burgos no creia en la democràcia ni en els drets del poble català.

69.988 mots de moment