2011-05-30

Què passa a Andorra? ...i les llengües del facebook! 495.140 persones saben català al facebook??

Un país curiós Andorra. Sembla ser que hi ha 23.300 persones registrades a Facebook que diuen que viuen a Andorra.

S'estima arribar a
23.300 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
 De les quals 2.980 diuen que saben català.
S'estima arribar a
2.980 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • who speak català
 En canvi d'aquelles 23.300 fins a 16.920 diuen que saben espanyol !!!
S'estima arribar a
16.920 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • que parlen Castellà o Espanyol (Espanya)
I encara més estrany només 1.140 diuen que parlen francès.
S'estima arribar a
1.140 persones
  • que viuen al país: Andorra
  • age 18 and older
  • que parlen Francès (França) o Francès (Canadà)
Ara per nota: que diuen que saben o unes o altres 21.000, la resta es completa amb l'anglès... 

i per alegrar el post:

S'estima arribar a
495.140 persones
  • que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
 En tot cas, altre cop a pujat espectacularment els/les qui diuen que saben català al facebook o... el robot de targets dels anuncis de facebook ens enganya. Jo com que crec que les màquines no pensen sinó que ofereixen dades i prou m'atreveixo a fer una afirmació: tenim un mercat emergent de consumidors en llengua catalana, que encara té molt camí per créixer i al qual ofereixo poca oferta de consum cultural. De manera que poso a treballar les meves habilitats per tal d'aprofitar el més aviat possible el seu potencial econòmic.

2011-05-27

Indignació (posts per anar fent) 1

Després de recollir ma filla hem anat a comprar una mica de patates a la "fruiteria del barri" aquella on el botiguer tan solidari amb els "clients" i consumidors finals només afegeix un 300% de recàrrec a cada producte no fos cas que perdés diners. Bé, hem agafat unes quantes patates i com que no duc mai diners a sobre per poder pagar amb tarja he afegit mig meló, fes la cua..., i  a pagar 6,44 € (1.000 i escaig de les antigues peles).
-Ai si que ho sento però amb targeta no es pot pagar si no és més de 10 € ...diu l'amable dependenta.
Jo que ja m'havia passat un altre cop al principi li dic a ma filla -va mirem a veure que més comprem.
Però, després de mirar les pomes (ja en tinc) els uruguaios (comprar òs de préssec sense gust quin absurd!) les síndries (en menjàrem ahir) ... la meva consciència #catalanrevolution va i em diu -vols dir que no estàs fent el préssec? vols dir que no pots deixar el que ja has comprat anar a buscar diners a casa i reflexionar-ho tot en una assemblea unihòmica?
I sí, deixo les patates i el meló, vaig a casa, deixo ma filla que comença a patir per la meva actitud força determinada, i buido el dipòsit de monedes de 5cèntims i de 2 cèntims i torno a la "fruiteria del barri" (aquella del 300% de recàrrec, com totes les botigues per cert) per comprar PATATES.
N'agafo un quilo i mig o sigui 1,49€ i em poso a la cua de nou.
Primer li comunico a l'amable dependenta que el que havia reservat abans ja no ho vull.
A l'hora de pagar trec vint monedes de 5 cèntims i vint-i-cinc monedes de 2 cèntims, i ara és la dependenta (la pobra no en té cap culpa, ho juro, és l'amo el tossut) la que es vol estalviar problemes i diu que ja em cobra amb tarja la compra anterior, jo inflexible (i una mica capullo) li dic que no només no vull la compra anterior sinó que a més no duc cap tarja (cosa que és estrictament certa) i alternativament diu que em perdona 1 cèntim. Però l'organització "fruiteria del barri" ja ha fet tard, em nego a acceptar un descompte, jo només vull que em tornin el canvi d'un cèntim que és el que em correspon, un cop acabat un estúpid tràngol per una norma estúpida els comento que, que en una fruiteria no es pugui pagar amb tarja si no passa de 10 € és una cosa força estranya però és el seu criteri com a venedors.
Anàlisi:
1-estàs molt cardat nano, emprenyar-te per això és reflex una manca de contenció social impròpia d'un adult.
2-en el tema econòmic com és que un "amo" creu que el client és prou sòmines per no haver detectat que ens pren el pel amb els preus i que el rotllo del límit mínim de la tarja és per pura avarícia.
3-els dependents en botigues amb amos així ho passen malament amb energúmens com jo, però els amos obliguen a respondre.
4- respectar-se un mateix fa que hagi de canviar de "fruiteria de barri" en concret m'hagi de passar al "super del barri" que està en mans d'uns explotadors que cobren el mateix 250% en els preus (ah és més petit el %) i que, a vegades, et tracten com un client normal i corrent.
Conclusió: ens indignem contra els polítics i contra els bancs (noteu la diferència persona i cosa) i no ens indignem contra els que, a més de cobrar-nos el 300% del que val la cosa (d'alguna cosa han de viure), ens prenen per burros i no per clients.

Que els amos dels bars i els botiguers en general comencin a repensar-se els beneficis que treuen dels treballadors, aviat ells també patiran la nostra crisi de sous.

2011-05-26

Plegar és poc per uns/es quants/es, potser haurien de demanar perdó.

Em pregunto de quina magnitud hauria d'haver estat la catàstrofe electoral d'ERC per tal que tu, tots, tothom hagués entès la necessitat de: 1 retirar-se (o sigui dimitir de les seves responsabilitats polítiques i de gestió: totes, totes,... totes), 2 callar (som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules), 3 convocar un congrés de tres dies (com abans) per fer-ho tot (triar representants i línies del partit) i callar, 4 no pensar que els responsables i culpables són "els altres, no jo que soc el que he salvat la nau" i callar, 5 reconèixer que a més dels executius i caps i capes de llista hi ha molts/es militants/es que se'ns cau la cara de vergonya cada dia des de ja fa uns quants a cada declaració pública de tu, tots, tothom...i callar 6 la derrota ho ha estat en tots i cadascun dels fronts polítics en els que combatíem, eleccions, gestió, ideològic, carrer, i tots els responsables polítics des de les presidències de seccions locals fins al càrrec electe que més ha triomfat en són (noteu que no dic "som") culpables i tocaria ...callar. 7 reconèixer que son culpables significa que ho han fet malament, o sigui, de pena i de posar-se a plorar, d'acotar el cap cada cop que pensem en aquella parcel·la que cadascú del militants sabem i coneixem que ho han i ara ja m'hi fico ho hem fet malament.

De quina magnitud hauria de ser la derrota per:  Reconèixer la necessitat de saber que hi ha la possibilitat, no remota, que persones assenyades, i ja del tot decebudes, facin un memorial de greuges en cadascuna de les àrees polítiques i de gestió política que ERC des de les institucions, des del parlament, des dels ajuntaments tant a govern com a la oposició, ha desenvolupat els darrers quatre anys i que posin noms i cognoms a les pífies, incompetències, decisions arbitràries, aliances estrambòtiques i estupideses que per ignorància, incapacitat, incompetència o mala llet aquests noms i cognoms han carregat a les esquenes del partit i en molts casos a les esquenes de l'independentisme i, per vergonya col·lectiva, a les espatlles del país.

A qui aprofita la pena que hem fet? Fins quant haurem de suportar aquest sistema de fer política?

2011-05-23

Reflexió per agafar son.

Un cop i un altre molts de nosaltres posem esperances en les nostres pròpies il·lusions i, ai las, resulta que les nostres il·lusions formes part de l'eteri. Únicament la realitat esdevé present a cada passa i amb ella o contra ella viuen les nostres il·lusions.
Avui he vist riure i patir un munt de persones a la televisió alguns companys, alguns coneguts, alguns amics, alguns enemics, molts anònims, tots amb les esperances posades en el vot personal i intransferible dels nostres veïns i veïnes, que uns cops els ajuda a complir les il·lusions i altres els ajuda a entristir-se en veure esvaïdes les il·lusions.
De tantes vegades que ho he vist em penso que sembla mentida que n'hi ha que encara s'entesten a pensar que les persones que voten (i les que no ho fan) s'equivoquen, que no han entès el missatge transmès, que no han respost a l'alta crida amb racionalitat o amb esperit excels. Doncs, sense humilitat perquè això és el meu bloc, us dic que sou uns perfectes ignorants, les persones són totes, sense excepció, intel·ligents, totes elles ho son perquè son persones i els sòmines sou els que us penseu que no ho són. Totes les persones que tenen dret a vot, que són TOTES, han estat tota la seva vida (ara ja quasi totes les vives) escoltant els missatges que els heu fet arribar, els missatges directes i els indirectes, els missatges verbals i els no verbals, els missatges en forma d'acció política, en forma d'acció de govern, en forma d'atenció o desatenció personalitzada o en forma d'eficàcia o ineficàcia, en forma de respecte o de menysteniment, en totes, totes i totes les formes en les que la política de cada partit s'expressa diàriament, setmanalment, mensualment, anualment. Les persones acumulen coneixements sobre tots els partits i sobre tots els polítics en totes aquestes fases i períodes, algunes persones ho fan a diari, altres només quan les activitats comunicatives dels dits partits els afecten més personalment, però acumulen al llarg del temps...i en una campanya de 15 dies no hi ha res a fer. De fet, per desgràcia d'alguns innocents, només afecta a aquelles persones que prenen la decisió de a qui votar en aquests 15 dies i tot això en competència amb els altres contendents a la mateixa absurda campanya de 15 dies.
És a dir busqueu el que està ben fet o mal fet, en un espai temporal més llarg, més a mida del que tots (no una aproximació demoscòpica) els potencials votants/es utilitzen com a referent temporal per fabricar el seu sentit del vot, allí hi trobareu la victòria i la derrota en una jornada electoral concreta.
I que bé que ho han fet uns, i que malament ho han fet els altres!

2011-05-21

456.060 persones saben català al facebook. Un increment del 7% en 3 mesos.

456.060 persones
  • que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
 Ja s'ha passat de 422.940 a 456.060 persones que saben català al facebook. En molts pocs dies, només des del 24 de febrer fins avui. En tres mesos s'ha incrementat en 33.120 persones. Trenta-tres mil potencials consumidors de productes en català: llibres, música, audiovisuals. #catalanfriendly i ho poso en anglès perquè és el nou llatí.
La realitat ens demostra que la xarxa s'eixample i que cada cop tenim millor presència a la quarta dimensió, que és un reflex de les altres tres. Tenim un mercat molt potent i fidel per la nostra cultura i això hauria de permetre aixecar el vol a moltes empreses.

2011-05-04

Perquè no escolto ni llegeixo el que fan els meus possibles botxins?

Aquesta és una reflexió de 2008 però la recupero perquè està de moda donar audiència (share) als qui volen mal a catalans i catalanes.

Primer. Perquè em faria corresponsable de la meva dissort.

Segon. Perquè en l'economia de mercat no donaré diners als meus botxins ni en efectiu ni indirectament en quota d'audiència o de pantalla o de lectors o de badocs. Comprarien una forca massa gran.

Tercer. Si ocupo una part del meu temps en escoltar-los o llegir-los no l'ocupo en escoltar als meus amics i amigues i als meus conciutadans. Escoltar males persones faria que la meva salut mental patís veient o escoltant amenaces a la meva persona a la meva família o a la meva comunitat. És molt més sa escoltar paraules i gent aimada.

Quart. El que poden dir ja ho sentiré, si cal, indirectament a través dels mitjans de comunicació de la meva comunitat o del meu gust que m'acaronen i ja m'informen de les possibles amenaces a la meva persona si els sembla que paga la pena esmerçar-hi temps ( que a això es dediquen ).

Cinquè. Quan em diuen que un cop de martell al dit fa un mal inaguantable no faig la prova física nostrosenyor ens va permetre evolucionar per tenir un cervell que evita sacrificis humans.

Sisè. Sóc feliç essent qui sóc.

Setè. Tots els punts es resumeixen en un de sol: perquè NO.