2011-01-22

El camí. Què faig per la llengua a València?

En Ferran Suay que es dedica a la llengua feia una pregunta a la xarxa, alguns l'hem resposta tant bé com hem pogut i, en par, a mi m'ha provocat una derivada en forma d'escrit al bloc. Què es pot fer per aturar l'extermini de la llengua a València?
Es proposa una xarxa d'establiments, negocis, activitats que siguin amics i amigues de la llengua és a dir, en termes esnobs, #catalanfriendly o #llenguafriendly.
Doncs sí que és una bona iniciativa que com diuen suma a altres intents similars. Jo penso que no hi ha una sola acció que serveixi en aquesta lluita amb múltiples fronts i camps de batalla. Totes les estructures principatines no han estat prou per tenir la seguretat que la llengua prospera i està salvada, per tant al sud cal ser propositius, individualment propositius i col·lectivament agosarats.

Jo penso que manquen accions múltiples, la que proposa és encertada i penso que factible, però m'ho miro des del Principat. La nostra part, la part que pertoca als i les principatines fer és subscriure'ns al CAMACUC, fer turisme al País Valencià, i convidar escolars valencians a trobades al Principat perquè vegin l'ús normal de la llengua. I moltes altres activitats "normals", transmetre els noms de les comarques valencianes als nostres fills, visitar Morella, visitar Castelló, veure el mercat de València, escoltar la veu valenciana com a pròpia, en comprar al Consum a Barcelona llegir creïlles i clòtxines com el més normal del món. No parlar mai en castellà a ningú.
Ah, i trencar la impossibilitat de compartir la distribució de llibres valencians al Principat i viceversa. Tenim un mercat ampli que està fragmentat expressament pels defensors de la llengua espanyola i francesa.

2011-01-11

Repòs i neurones.

Encara hi ha espais per a la reflexió, tant per a la reflexió personal com per la reflexió col·lectiva. El que és difícil és aprofitar-los per tal com en el cas individual cal abstraure's del brogit vital i endinsar-nos en el silenci personal; pel cas de la reflexió en àmbits plurals el més important és establir regles implícites i explícites de comunicació i en aquest cas el que és difícil és comprendre, entendre i compartir les regles de comunicació i raonament de l'altrea. Ara bé la rendibilitat de les hores esmerçades a la reflexió és altíssima.

Un espai de reflexió singular és aquest, el blog/c, és un indret real que utilitza la dimensió virtual per reflectir les síntesi dels raonaments individuals. Cal aprofitar que el nou món ha obert universos en els que no hi ha un interlocutor concret i un mateix se'l pot triar per dedicar uns espais i uns temps a la reflexió.