2007-11-22

2007-11-06

Avui no anem enlloc

Avui he parlat amb un amic que m'ha recordat l'existència del gran Moviment Ridiculista d'Alliberament Nacional. Al principi només una minoria desacomplexada va seguir els ensenyaments de l'ideòleg ( que ara mateix no recordo però espero que algun lector internauta recordi i si us plau incorpori amb un comentari a aquest article ) de la via ridiculista alliberar les Medes, segrestar la samarreta del súbdit undargarín, en fí tòrcer fins a l'extenuació la nostra condició de persones perque en expulsin del seu estat ( l'espanyol és clar ). Després un grup de dirigents polítics abrandats es van afegir a aquella elit avançada i van iniciar patètics intents de ser els pitjors representants d'Espanya al món i al submón. Després totes les militàncies es van unir en flamant manifestació a humiliar-se parlant i potinejant els interessos comuns per tal que finalment se'ls unís tot el poble, i així ha estat.

Agermanats en una comunió espiritual desconeguda en la història de la humanitat, centenars de milers de persones acoten el cap mesells i ufanosos mentre els amos, inútils com tots els colonitzadors, espatllen totes les nostres infrastructures que construeixen amb els nostres diners i recapten el segon delme amb els bitllets de trens que no duen enlloc. El Moviment ha aconseguit amb poc esforç la sublimació de la via ridiculista, tots fem tanta pena que fins i tot la responsable política espanyola ens diu que no n'hi ha per tant !!!!!

Així enganyarem definitivament l'adversari: pugem la muntanya descalços i amb les mans lligades a l'esquena. Segur que no s'ho esperen. És impossible perdre.

Visca el MRAN.
Llarga vida al gran Espatllador.

2007-10-18

Ja sóm a la casella de sortida.

Abans d'ahir, més enllà de la bona intervenció d'en Carod, els psicòlegs haurien d'analitzar el comportament de l'empresari mallorquí i de l'empresari valencià i d'aquell senyor gros que demanava per la república. A mi em va semblar que tots tres van descobrir que els independentistes no portaves cua i banyes i el més important el que més ens preocupa és la democràcia, i a cadascú lo seu. En un procés democràtic desenvolupat en el marc només del Principat no es pot extendre directament cap conseqüència a la resta de països catalans; això, que tots els independentistes ho donem per explicat per tant obvi com és, no ha estat comprès pels germans valencians i balears que llegeixen la propaganda espanyola. Ahir cinc milions d'espectadors de la TV2 van escoltar directament que els valencians tindran el futur que vulguin els valencians i els balears idem de idem.

No es tracta de fer pedagogia de res, sinó de ser. Només cal que existim aquí i, sobretot, quan viatgem a Espanya; es tracta de no amagar el que sóm, parlar en català entre nosaltres a fora ja és prou perquè algú entengui coses.

Per celebrar que a més de la via ridiculista hi ha altres canals d'alliberament cal felicitar al company Carod. Hi hauran altres dies que bufe bon vent.

2007-09-27

El foc allibera?

Si teniu una revista vella segur que tindrà una o dues fotos de la família que aquests dies estan passant per una fase de purificació com si la comunitat celebrés un solstici.

El dia 13 d'octubre no cremeu fotos, i encara menys en públic i, sobre tot no ho feu a la Plaça Catalunya. Es podria pensar que hi ha una conspiració per contaminar encara més l'aire de la capital.

La situació creada per la desigualtat constitucionalitzada finalment ha esdevingut el motor d'esbravament de la comunitat que pensa que tots naixem, vivim i morim amb els mateixos drets; sembla que com ja preveia Orwell a l'Animals Farm alguns són "més" iguals que altres i, un cop conscienciats els que segons la constitució espanyola són "menys" iguals, tracten de tornar les coses al seu veritable curs natural. A la nostra comunitat tenim abundoses cançons populars que expressen el que els catalans pensen de la corona, els Segadors originals i El cant dels Maulets entre d'altres i es veu que tot i així alguns polítics s'entesten a voler que la ciutadania se sotmeti com ells al dictat de les obligacions pseudoprotocolàries. Les persones que no s'asseseuen en un escó no en tenen cap d'obligació protocolària, és més la seva obligació és expressar-se perque els asseguts escoltin i "representin" les seves opinions front als altres actors polítics. O sigui que el nostre President ha de representar-nos, i si pogués ser fent servir un català de nivell C que no és gaire, i ha de representar i defensar no només als uns sinó a tots i també als nois i noies que celebren el solstici d'estiu a la tardor car tenen tot el dret de fer-ho i de no ser perseguits per això.

El que deia que N'Uriel i n'Hèctor facin una foguereta a la Plaça Catalunya el dia 13 no hauria de ser un delicte més gran que el fet que s'autoinculpin sense proves.

p.s. Glòria als membres del MRAN, el seu exemple il·lumina el nostre camí en aquesta Vall tan bonica i tant eixerida.

2007-09-21

Els Guarans també ens ajudaran a ser lliures.

S'està congriant la tempesta.

Vells i nous independentistes despleguen tot el material disponible i, des de Frankfurt, ens arriba l'èxit total del MRAN secció animal. El ruc ha estat triat pels alemanys com a símbol dels catalans.

Un èxit imprevisible però contundent, i encara més si llegim que es tracta de la seva força i la seva tossuderia i capacitat de treball la que ens simbolitza. Obviament ni els espanyols ni els ocupants no entenen res i els enerva que el guarà sigui o pugui ser un símbol.

Cal seguir i perseverar.

p.s. : A mi m'agradava més el gat ( pel cat ) però els camins de la ment són normalment surrealistes.

2007-09-14

Tornar a repassar Catalunya

És ben clar que arribat el setembre sempre passen coses al nostre país. Segons com l'any comença per molts al setembre. Per mi el cap d'any és Sant Joan els dies es fan més curts i es comencen les vacances per agafar forces i esperit positiu per treballar fins que torni el solstici d'estiu.

Les tardorals són dates fantàstiques per fer propostes i plans. I cal ser agosarat i prudent, valents i actius, és l'hora de fer per tal que siguem sempre.

Uns i altres dirigents polítics es pensen que la nostra comunitat és més immadura del que hauria de ser. No. Ans al contari, empenyem a tots cap a les nostres inquietuds i interessos i això és el que passarà aquesta tardor, per tots sants ja haurà quedat ben clar que una gran part de la nostra comunitat vol ser lliure.

2007-07-27

Ho sento és una prova de funcionament del blog

Es tracta d'una prova de publicació

2007-07-22

Perquè han d'empresonar els ciclistes?

Aquesta pregunta és el final de la sensació que causava una ordre de la propaganda nazi que comminava a detenir als jueus i als ciclistes. Avui les propagandes de les noves formes d'imperi són semblants, l'altre dia un cap d'estat deia que la unitat és més democràtica. Igualment hauria pogut dir que la lluna és més democràtica. Tot val contra els petits ( ser més gran és més democràtic ) contra els pobres ( tenir més recursos entre tots és més demòcrata ), contra els diferents ( és mejor hablar la lengua en que nos entendamos todos ), contra els singulars ( no hi ha mercat per una cosa tant especial).
Es tracta que els que són multitud encara siguin més i que l'ús d'una llengua que no sigui l'anglès o l'espanyol sigui impedida per ser considerat empobridor. Diuen els que no tenen altre llengua que l'espanyola i l'anglesa que les altres llengües empetiteixen el món, impedeixen la comunicació universal. Són llengües nacionalistes, meliqueres, tribals, indígenes, petites, això no obstant cal empresonar-les no fos cas que impedissin que les llengües veritables, els autèntics motors de la comunicació, fomentin la convivència en la unitat de destí universal.

Cal actuar i denunciar que els directors de festivals de música que prohibeixen els músics que canten en català són nazis, tant nazis com els que els anys trenta predicaven l'imperi d'una llengua única i una cultura única per sobre de les altres. Ah i per cert, com diu el director del FIB no es tracta de boicotejar el festival sinó de fomentar la llengua que parlen els indígenes de Benicassim, la nostra.

2007-07-20

Enriqueta Gallinat



Una gran lluitadora per Catalunya i per la llibertat.
Mestra de lluitadors.
Independentista de pedra picada.
Ahir va fer un any que ens va deixar cap a altres mons.


















2007-07-18

El temps ens fa comunitat, independència ( 3.2 )


Fa l'efecte que durant molts anys els qui no són independentistes, o millor els anti independentistes han tancat els ulls com si els motius que porten els independentistes a ser-ho no existissin. Talment com si la realitat fos una altra els independentistes han dit, escrit i han hagut de demostrar la realitat. I, és clar, qui no vol veure encara menys acceptarà tocar les ferides sagnants.
Avui tots els i les catalanes compartim el coneixement de la realitat per tant cada dia sóm més independentistes tots, fins i tot els del PP.

2007-07-02

Escenes d'una organització.

Dissabte es va presentar en format presencial Reagrupament.cat. Sembla que el projecte està prou madur per induir als seus promotors a pensar que podran competir per una parcela de poder en la nova Esquerra Republicana de Catalunya. Si no fos que ens coneixem amb pocs des de fa molts anys i amb alguns des de fa massa poc, potser m'hi hauria acostat. Com en totes les bellugadisses de caràcter polític, s'hi ha de ser quan toca. Igualment però, si a una persona no li toca de ser-hi, doncs no hi és. Ara fa vint-i-dos anys mentre quasi tothom treballaba i estudiava i es comportava dins de la correcció política de la transició, alguns i algunes esmerçaven temps i diners i projecció professional en militar i preparar un autèntic instrument polític d'alliberament. Benvinguts i així sia. Als que aquests dies ens plau més la pau familiar que l'esveramenta dialèctica, les repeticions de pràctiques polítiques democràtiques no ens aporten nous aires sinó aires acondicionats a diferents temperatures amb una aparença de novetat que s'esgota quan arriba a la temperatura ambient.

Com que tanmateix és necessari aquest nou pas per enfortir l'instrument i per avaluar de nou les aliances i les sinèrgies, i també per distingir entre idees; ens felicito perquè en temps de canícula i de calendes de juliol ens veiem en cor de seguir en totes les vies d'alliberament.

Com dèia més o menys en Martí i Pol que cadascú faci el que li toca fer i via fora.

2007-06-22

Referents, independència ( 2.5 )

Els referents simbòlics usats per la nostra comunitat ens han de connectar entre nosaltres. A més de la bandera i el territori hem de compartir el coneixement de tot allò que ens uneix. Conèixer-nos com a comunitat crea vincles immaterials. Cal que tots els mitjans de comunicació dels diversos territoris siguin presents en el nostre imaginari ordinari. Igual que els americans de les dues bandes del país veuen la final de la superbowl nosaltres hem de compartir un espai relacional en tot el territori. La principal feina s'ha de fer al Principat on es pateix una profunda principatitis.

2007-06-20

Perquè na Mercè Ibarz és.

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2448607

No ho dubteu, llegir a persones com na Mercè Ibarz allibera i no només l'ànima sinó la raó essencial. Cerqueu la seva poesia. Feu-ho.

2007-06-12

Referents d'ús comú, independència ( 2.4 )

Una manera de ser més lliures és tenir els referents acotats en un marc diferent de l'estricte marc de l'estat espanyol o de l'estat francès. Fer les vacances coneixent el país en sentit ampli i ensenyant i transmetent el país com un tot. No és només que el país té una mística territorial concreta sinó que des d'una òptica d'alliberament cal usar el territori com un element simbòlic i referencial que ens permeti compartir una determinada manera de veure'ns.


Cal usar els símbols i cal usar-los correctament, cal ser potrocolàriament correctes en relació al nostre país.
Usar l'estelada d'un o altre tipus i usar la senyera són significatius i és important que en cada cas tinguem molt clar que estem transmetent un o altre missatge.

2007-06-11

Records al Front

Per Corpus vam sopar amb els de l'APC 1640, està bé saber i recordar que la darrera vegada que l'exèrcit espanyol va perdre a Montjuïc va ser el 26 de gener de 1640.

També estaria bé que ens tornessin el nostre Castell el 26 de gener de 2008, ni abans ni després car nosaltres tampoc oblidem.

Als/les del Front, doncs el que els cal. Ser.

2007-06-05

Criticar ha de tenir un objectiu. Independència ( 1.2 )

En les anàlisi que fem de la situació creada per les votacions del dia 27 de maig ens estem tornant a instal·lar a la via ridiculista. Tots ens interpretem els uns als altres i ens diem el que hem de fer i el que no hem de fer. Obviament cap de nosaltres fa el que els altres esperen que fem especialment si el que s'espera de nosaltres és el més raonable.



Decididament aquests mesos estem assistint al gran triomf del MRAN facció institucional.



El camp independentista és farcit de persones que atorguen títols d'independentistitat, persones que curiosament sí que són independentistes però creuen que la seva és la única manera de ser-ho, o que el seu projecte personal o col·lectiu és la única manera d'explicar això de l'independentisme. Fa uns dies un gran patriota donava una lliço de maduresa personal i política i deia que la seva era una de les maneres de ser independentista. Apreneu-ne i deixeu passar l'os.



Totes les cojuntures passen atès que la seva essència és ser passatgeres. Cal treballar, avaluar i preparar les estratègies a mig i llarg termini puig que moltíssims i moltíssimes treballen i preparen les tàctiques i pràctiques a curt termini. Cal fer possible que fins i tot la via ridiculista sumi a llarg termini.

2007-05-30

Mitjans de comunicació i política

Després de les declaracions d'en Jordi Portabella, que per cert, són clares i absolutament raonades, molts mitjans i també moltes presones reinterpreten el que ha dit: Que ERC estarà a la oposició i no al govern. I intenten fer-li dir que ja en parlarem de com i quan entra al govern.

O són sords o sordegen o tenen altres problemes de percepció.

No és una tàctica no és una estratègia negociadora. És un fet, Esquerra no reeditarà el tripartit.

Tant costa a periodistes i escriptors de comentaris als mitjans digitals donar la raó als votants? Als votants d'ERC ( i als que havien votat ERC i no ho han fet ) és clar!

Cal que escolteu o llegiu: No hi haurà tripartit al cap i casal, que és el que han dit els votants i els militants d'Esquerra i el cap de llista d'ERC i tots els que tenen una mica de pesquis.

Barcelona fermesa i responsabilitat, independència ( 4.1 )

Hem fet el que s'havia de fer. Reconèixer que la gent ens demana que repensem la nostra gestió i relacióp amb altres formacions polítiques.

No entrarem al govern de la ciutat amb un pacte amb el PSC.

Segurament serem igualment criticats des de fora, però els ciutadans i ciutadanes independentistes i els que creuen en el projecte d'ERC des d'altres plantejaments agrairan l'exercici de responsabilitat i responsabilització.

Per avanaçar cap a la independència no n'hi ha prou amb la gestió tecnocràtica. Cal alguna cosa més.

No tots els polítics són iguals i no val tot.

2007-05-29

Anem endavant o no ?, independència ( 4.0 )

És prou clar que Esquerra no ha tingut un avanç electoral allí on alguns creiem que fa més falta. Ha retrocedit a l'àrea metropolitana, excepte en algunes poblacions.

Això hauria de fer reflexionar a tothom. No només als que sóm militants d'Esquerra. Nosaltres, els de dins, farem unes quantes setmanes de catarsi i psicodrames inclosos. Avui és molt aviat per assegurar què ha passat però d'aquí a uns dies caldrà repassar el que hem fet i el que no hem fet, el que ens han dit i el que han votat els nostres i els del costat. Només amb anàlisi i estudi el màxim d'objectiu i desacomplexat podrem trobar i esmenar el que cal per continuar avançant.

Aquests dies de post votacions hi ha més savis als mitjans de comunicació que sorra a la platja.

Diu crist que el que estigui lliure de pecat tiri la primera pedra. Jo no la puc pas tirar.

2007-05-21

Votem i després...independència ( 2.3 )

Queden uns dies per poder votar, aquesta vegada a tots els paisos menys Andorra i Catalunya Nord.

Voteu, votar ens farà lliures.

Potser no tant lliures com voldríem però cada dia un poc més lliures. Per cert, diumenge el Director de l'Avui ens demanava als d'Esquerra que no ens presentéssim al País Valencià. Trobo que, ni que sigui per n'Agustí Cerdà el director de l'Avui hauria de callar, i respectar els esforços que es fan des d'Esquerra per tenir SEMPRE tota la nació com a referent. És el que alguns voldrien, que es tornés a perdre a Almansa com si no fos cosa de Barcelona. Si fos avui tots hauríem de ser a Almansa on tot es va perdre. No Vicent els del Principat ja no ens tornarem a equivocar no deixarem a cap germà sol enlloc, encara que sembli que ens fiquem on no ens demanen.
Ja se sap, de la família se'n pot dir però no se'n pot sentir. Via fora!

2007-05-04

Nosaltres sols però en xarxa, independència ( 2.2 )

Fa un cert temps que s'està congriant una xarxa social que agrupa tots els independentistes. Tal i com fan les tempestes s'apleguen mica a mica nuvolets que esdevenen nuvolassos i finalment descarreguen, i sant tornem-hi. Durant molts anys les obligacions de la pertinència centrifugaven moltes persones que tenen vida personal més enllà de la militància.

Avui hi ha tantes maneres de fer independentisme com persones. Una d'aquestes és el web www.estatpropi.cat si encara no us hi heu afegit feu-ho si coneixeu xarxaires independentistes o simplement que votarien si a la independència aviseu-los de la iniciativa.

És un goig saber que sóm tants/es.

Si a més arribéssim als 3 milions no caldria ni referèndum ( en tot cas somniar és de franc ).

2007-04-23

Que passeu un bon dia Sant Jordi

Sigui per la bellesa del matí atrafegat de roses aimades.
Sigui per les taules plenes de llibres nous i joiosos.

Sigui per que si.

M'agrada el meu sant.

Que us agradi i us faci profit. Regaleu un bes i una paraula, us serà tornat.

2007-04-18

Veiem l'Estat?, independència ( 2.1)

Una manera de veure el país és com si ja fos un estat. Com si visquéssim en una confederació de quatre o cinc estats que comparteixen una llengua i una cultura comunes. Aquesta manera de mirar i mirar-nos ens pot ajudar a avaluar si la nostra activitat individual i social es corresponen a aquesta manera tant estatocèntrica que els Estats tenen de veure's i veure el món.

No ho plantejo com una acció excloent sinó com una de les perspectives d'anàlisi que cal tenir i que cal accionar. Per ser cal voler ser i tenir coneixement d'allò que volem ser. Penso que manca aquesta mena d'actituts individuals i col·lectives en totes les activitats de la nostra comunitat. Actuar i pensar com si ja fóssim un estat estalvia als nostres interlocutors l'esforç d'haver-nos de situar en una categoria entre un "Estat" i una " província"; aquestes subtileses només les entenem aquelles persones que vivim en aquestes realitats, i en coneixem les subtils diferències, que no sóm una gran majoria de la humanitat.

Igualment, a nosaltres la visió estatalista ens pot ajudar a comparar els resultats del que fem en una visió regionalista o autonomista o etceterista, en relació als resultats que voldríem que tingués la mateixa feta emmarcada en una realitat estatal.

En un altre marc cal avaluar els efectes en la prospectiva del camí cap a l'estat. La construcció de la visió com a estat ens donarà fites i objectius a abastar i la relació que les nostres accions tenen envers aquestes preconstruccions de l'encaix nacional.

2007-04-16

Qui en sabés el nom.

Sense llàgrimes s'ofega la vida dels sentiments.
Boques badades en el no res aturen la sang.
A tu no te'n calen d'emocions,
ets erm i eixorc en acte,
eixorc i estèril res no fas.

2007-04-12

La sensació d'una imatge

Cal que plogui, però un cop ha plogut prou dies comença la pesantor de les celles i les parpelles i ja em comença a molestar la humitat i la llum esmorteïda del matí al vespre. A algunes persones aquest temps els és revivificant però a mi m'esgota de seguida, em cal llum i claredat.

Com a les plantes de secà, d'aigua ni poca ni molta.

Un abril típic i que fa honor a que cada gota val per mil.

2007-04-03

Dos dies després un gest sobrer, la llum.

En aixecar la vista dels tolls recuperaràs el gaudi de la realitat.
Els brots pugen als estels per ser-ne part.
Si vols, pots créixer com ells, si no, romandre com altres.
Les arrels creixen endins essenciant-se.
Cal ser ple per aprofitar-ho.

2007-03-30

La sublimació de la via ridiculista, independència (1.1)

Un dia i un altre la Facció Institucional de la VRAN ens meravella amb les infinites possibilitats de la seva lluita diària per l'alliberament.

La propera versió d'acció ridiculista l'haurem de proposar pel llibre dels rècords. Res d'alliberar follets de jardí, res de segrestar pare noel, res d'alliberar les illes medes, res de segrestar samarretes de la família reial espanyola. Posem en contradicció el sistema ( vull dir en ridícul el sistema ) mitjançant mocions i proposicions a la seu del Parlament.

Segons la facció bloguera de la via tranquilista AN: tanmateix aquestes accions tan espectaculars no les hauríem pogut dur a terme ara fa 25 anys, així doncs hem avançat indiscutiblement i ara estem a dues o tres proposicions menys lluny de la independència dels Pallassos Catalans.

2007-03-26

Millor que mai, independència (1.0)

Fa l'efecte que tots els independentistes estan esverats. Uns demanen als altres proves de puresa ideològica. Els altres proves de puresa en la tàctica. Els de més enllà proves de compromís. Uns altres ens expliquen a tots el què i el com hauríem de fer per ser de " veritat" independentistes.

Mireu, seieu a la vora del vostre pròpi tràfec. Deixeu passar uns o molts moments de silenci i mediteu si el que mica a mica estem fent la generació dels 60's i 70's és o no és. I penseu tots i totes que la vostra pròpia experiència és intransmissible, només us serà profitosa a vosaltres mateixos/es.

Si feu una anàlisi objectiva individual i global estem molt més enllà que el que haurìem somniat mai.

Salut.

2007-03-23

Una prova d'imatge



Una vista de falcó de la capital

Quan passegen les boires

Un cop o dos veiem passejar les boires sobre els nostres caps. Les boires es mouen, nosaltres no. Estàtics cerquem referències per no marejar-nos en el vertígen del dia.

Si vols pots baixar la vista i complaure't en l'immòbil.

Jo de tu no ho faria.

Hola a tots/es

Cal recuperar l'escriptura en línia per ser-hi

69.988 mots de moment

Un cantants melòdics

Loading...