2008-04-20

Independència i llengua. 3.3

Fa uns dies que un pes indefinit m'impedia escriure res però avui he llegit un article al directe.cat que m'ha tornat a la militància.

Per mi i per la major part dels independentistes s'ha acabat la fase de la queixa i estem en la era de l'acció. Cal exercir els drets que tenim, que tinc si més no jo. Cal exercir tots els drets, el darrer que cal exercir és el dret de queixa. Cal autodefinir-nos cada dia. Com a consumidors, un dels drets més importants en el nostres sistema econòmic és el dret a consumir, o no fer-ho, un determinat producte. Igual que els empresaris/es tenen el dret a intentar-nos vendre el que vulguen, nosaltres tenim dret a no comprar-ho. Així que, si jo no compro cap llibre en castellà, simplement estic exercint un dret com a consumidor. No cal que entrem a l'esfera político-social dels drets. Cal que ens mantinguem a l'esfera bàsica de drets econòmics del sistema de "lliure mercat" ( tu vens el que vulguis, jo compro el que vull ).

Que ningú no ens enganyi. Si en una llibreria el 90% de l'aparador són llibres en castellà el llibreter està adreçant un missatge concret, vol que el 90% dels seus compradors comprin llibres en castellà. Si en una llibreria el 90% de l'aparador són llibres en català el llibreter adreça el missatge de mercat als potencials consumidors que ell vol és a dir, vol que el 90% dels seus clients/es comprin llibres en català.

Tots vulguem o no estem adreçant missatges amb continguts de mercat concrets. O sigui que els editors també n'emeten de missatges de mercat i els caldria evitar posar-hi capes d'excuses político-socials.

És a dir i parlant d'un antic llibre, alguns consumidors (jo ) vam esperar ANYS a que en Parcerisas i l'editorial Vicens Vives publiques la segona part d' El senyor dels anells i més ANYS per tal de poder llegir en català la tercera part. Però quan un hom és un consumidor, ho és, si un vol roses, vol roses i no clavellines.

En l'era de l'acciò l'ús i exercici de drets per part de la meitat de la població farà que per si sol el mercat defineixi un espai independent.


http://in.directe.cat/roc-casagran/bloc/llibres-llengues-propia-i-forana-i-altres-girs-de-llegenda

2008-04-08

A qui aprofita?

Quan vaig començar aquest bloc em vaig trobar que la xarxa ( la informàtica ) em començava a solucionar problemes que, de petit, em donaven les escasses biblioteques que vaig visitar i avorrir. En primer lloc diaris ( ddiiaarriiss ) de tot el món que em proveeixen de notícies fresques sense intermediaris autòctons o colonials ( i, on no m'hi arriben els meus escassos coneixements de llengües, amb traductors automàtics ). En segon lloc espais on la ubicuïtat és quasi existent i per tant puc assitir a converses que en el passat requerien la meva presència física. En tercer lloc la quasi obligació d'escriure que implica el bloc fa també que les converses siguin menys etèries i redundants que les estrictament orals, i també que siguin més meditades i incloguin ( normalment ) retalls, resums, versions posteriors i tots els elements més característics de l'escriptura.

Un altre component, ja deixant l'enumeració principal, és el tema dels comentaris, que són la conversa dins la conversa. El que aporta la xarxa no és la creació de l'excursus o del circumloqui sinó del registre d'ambdós inscrits en uns determinats entorns discursius.

A conseqüència de generar un bloc ( gratuït ) se'm generí la necessitat de crear-ne un altre d'enllaços rss per estar al dia de les notícies internacionals http://monnou.blogspot.com/ i del col·lapse d'aquest un de nou amb una secció per a Europa que encara està en formació http://noticieseuropa.blogspot.com.

En el bloc principal, pensat com a dipòsit d'escrits, es començaren a produir situacions de dubte entre la llibertat personal i la publicitat del mitjà. Tot i l'escassetat de lectors no deixa de ser d'abast públic i per tant cal actuar com si hom estengués la roba al balcó, balcó que per cert és a l'abast de tothom.

Finalment un fet importantíssim ( per a mi ) es pot escriure fins a l'infinit o fins a la següent línia, i el principal amb cançó de capçalera de la meva àvia Teresa al cel sia " que diguin el que vulguin que jo ja estic content ".

2008-04-03

La constatació de la condició d'esclaus.

En tota l'estupidesa de la gestió de la set... ningú ha pensat de qui són propietat les instal·lacions de captació i distribució de l'aigua? Algú ha pensat en la submissió que implica que una ministra espanyola ens digui que l'aigua que surt de les muntanyes i va a l'Ebre no la pot gestionar el govern català.

Com deia fa uns dies ara ens faran pagar l'aire perquè com que el que respirem ha estat "millorat" per empreses supraautonòmiques la gestiona el ministro del aire i no la conselleria de la pudor.

Tal i com ens apunten observadors atents http://blocfpr.blogspot.com/2008/04/afirma-monz.html

Resar o no resar és essencial pels creients però pels afectats per les coses de l'ací seria millor desapuntar-se en massa de la via ridiculista i obrir la via patetista.