2008-12-14

Una lliura de carn? D'on?

Ara feia força dies que no endreçava cap escrit en el bloc. Però ja és això, es tractava i es tracta que no és una obligació, sinó un intent de mantenir un seguit d'entre sistemàtic i asistemàtic espai on anar fent més precisos els viaranys on ens movem. On em moc.

En el sentit més vague del terme, em preguntava si fou raonable (racional) que les caixes anunciessin un increment de beneficis ["un increment de beneficis més petit que el de l'any anterior"] el dia que vam saber que l'Euribor baixava, ja, per sota de leuribor del mateix del mes que l'any passat. Baixava..., però els beneficiaris només serien les caixes fins el mes dels trífids, atès que les revisions a la baixa dels INTERESSOS HAMBURGUESOS (jo en diria usuraris) no es produirien fins que fossin escanyades totes les economies domèstiques. Això no és un furt, ni tant sols maquinació per alterar el preu de les coses, ni cap tipus de falta administrativa atès que tot està especificat en la mare dels ous, un contracte de préstec signat davant notari ( que el pobre ja s'esforça a fer llegir als ingenus ja però vès, que hi farem, ..., seguim ).

També es trist que fos un Shilock i no un Fugar el protagonista teatral dels horrors dels manlleus, quan el cert és que van ser altres banquers, els hamburguesos, els inventors del ganivet amb el que els bancs i caixes delmen dia a dia, en ple segle vint-i-u, les rendes obreres.

Tots en seríem culpables, que diria un tertulià, si no fos que no, que no en són gens de culpables aquells que acceptaven i donaven una certa " confiança" als bancs i sobre tot a les caixes, que tal i com no reparteixen beneficis entre els seus accionistes les que no en tenen, no en voldrien treure de petits enganys o petits malsentesos sempre a favor de la confiança que per descomptat cal tenir envers els preservadors del sistema.

Resulta doncs que el sistema sembla que posa en valor el petit engany en la transacció a canvi d'un preu, i el sistema posa en valor al petit enganyador en el canvi de preu entre el que es compra i el que es ven. I, sobre tot, el sistema dóna valor al garant del sistema que posa un preu molt alt a cedir poc diner a un assalariat i posa un preu molt baix a rebre cada mes als seus dipòsits el salari d'aquest assalariat.

Tinc la sensació que d'aquesta crisi en sortirà molt més mal parat el sistema del que a primer cop d'ull i de talonari sembla. Conec molts treballadors ( els que ho són per compte d'altri i els que s'ho creuen això del treball i l'esforç ) que han acabat amb els bancs i sobre tot amb les caixes. Han decidit calladament abandonar-los, mica a mica sense que es noti, no fos cas que prenguessin mal. Abandonar el llast de la pueril confiança en el rostre amable del mostrador de les cases on els ordinadors preserven els esmolats arguments que prenen unça a unça, pessic a pessic el delme modern en forma de comissions i interessos.

No se si tindran èxit, no és ni tant sols és una revolta de vellut, s'assembla més al posat de les vaques que baixen el cap per menjar aprofitant que plou, però farà gràcia veure si d'aquí a tres o quatre anys aquestes cases de coleòpters apòcrifs tenen o no tenen increments de beneficis.

Un cantants melòdics

Loading...