2007-07-22

Perquè han d'empresonar els ciclistes?

Aquesta pregunta és el final de la sensació que causava una ordre de la propaganda nazi que comminava a detenir als jueus i als ciclistes. Avui les propagandes de les noves formes d'imperi són semblants, l'altre dia un cap d'estat deia que la unitat és més democràtica. Igualment hauria pogut dir que la lluna és més democràtica. Tot val contra els petits ( ser més gran és més democràtic ) contra els pobres ( tenir més recursos entre tots és més demòcrata ), contra els diferents ( és mejor hablar la lengua en que nos entendamos todos ), contra els singulars ( no hi ha mercat per una cosa tant especial).
Es tracta que els que són multitud encara siguin més i que l'ús d'una llengua que no sigui l'anglès o l'espanyol sigui impedida per ser considerat empobridor. Diuen els que no tenen altre llengua que l'espanyola i l'anglesa que les altres llengües empetiteixen el món, impedeixen la comunicació universal. Són llengües nacionalistes, meliqueres, tribals, indígenes, petites, això no obstant cal empresonar-les no fos cas que impedissin que les llengües veritables, els autèntics motors de la comunicació, fomentin la convivència en la unitat de destí universal.

Cal actuar i denunciar que els directors de festivals de música que prohibeixen els músics que canten en català són nazis, tant nazis com els que els anys trenta predicaven l'imperi d'una llengua única i una cultura única per sobre de les altres. Ah i per cert, com diu el director del FIB no es tracta de boicotejar el festival sinó de fomentar la llengua que parlen els indígenes de Benicassim, la nostra.

2007-07-20

Enriqueta Gallinat



Una gran lluitadora per Catalunya i per la llibertat.
Mestra de lluitadors.
Independentista de pedra picada.
Ahir va fer un any que ens va deixar cap a altres mons.


















2007-07-18

El temps ens fa comunitat, independència ( 3.2 )


Fa l'efecte que durant molts anys els qui no són independentistes, o millor els anti independentistes han tancat els ulls com si els motius que porten els independentistes a ser-ho no existissin. Talment com si la realitat fos una altra els independentistes han dit, escrit i han hagut de demostrar la realitat. I, és clar, qui no vol veure encara menys acceptarà tocar les ferides sagnants.
Avui tots els i les catalanes compartim el coneixement de la realitat per tant cada dia sóm més independentistes tots, fins i tot els del PP.

2007-07-02

Escenes d'una organització.

Dissabte es va presentar en format presencial Reagrupament.cat. Sembla que el projecte està prou madur per induir als seus promotors a pensar que podran competir per una parcela de poder en la nova Esquerra Republicana de Catalunya. Si no fos que ens coneixem amb pocs des de fa molts anys i amb alguns des de fa massa poc, potser m'hi hauria acostat. Com en totes les bellugadisses de caràcter polític, s'hi ha de ser quan toca. Igualment però, si a una persona no li toca de ser-hi, doncs no hi és. Ara fa vint-i-dos anys mentre quasi tothom treballaba i estudiava i es comportava dins de la correcció política de la transició, alguns i algunes esmerçaven temps i diners i projecció professional en militar i preparar un autèntic instrument polític d'alliberament. Benvinguts i així sia. Als que aquests dies ens plau més la pau familiar que l'esveramenta dialèctica, les repeticions de pràctiques polítiques democràtiques no ens aporten nous aires sinó aires acondicionats a diferents temperatures amb una aparença de novetat que s'esgota quan arriba a la temperatura ambient.

Com que tanmateix és necessari aquest nou pas per enfortir l'instrument i per avaluar de nou les aliances i les sinèrgies, i també per distingir entre idees; ens felicito perquè en temps de canícula i de calendes de juliol ens veiem en cor de seguir en totes les vies d'alliberament.

Com dèia més o menys en Martí i Pol que cadascú faci el que li toca fer i via fora.