2009-05-25

Alegres dies.


Segueixo en el món de les emocions. Agradables. En eixir del cau sembla que per fi la primavera ha entrat de ple als nostres cels. El bon humor m'acosta a ser més suau amb el proïsme, o si més no a veure'l amb raons diferents. Cercar explicacions per conviure i compartir és millor que analitzar les paraules buides de persones agres.

Així que, de visita al món virtual, percebo acords i semblança entre els nostres raonaments, percebo interessos comuns, percebo ganes de ser lliures en tots els que tenen inquietuds a la xarxa.


Un gavadal de persones conegudes xerra on line, es a dir escriu i llegeix allò que li plau. La boira baixa emblanquina Barcelona, l'embolica com un llençol acabat de despenjar de l'estenedor.

2009-05-20

Artefactes no aptes per a cecs.


Vaig fer una malifeta però necessitava demostrar que els rètols dels menús dels bars són un malson per a les persones cegues. A la foto s'hi veu una noia asseguda un primer cartell de menú i un segon cartell ambdós dels que alguns bars i restaurants posen al mig del pas per tal que ens entrebanquem amb el menú del dia. Però es que resulta que el carrer és de tots i no dels amos dels restaurants i també, que és el que és més fotut, se suposa que el carrer és per caminar tranquils, i els cecs, ni veuen ni veuran el menú només toparan amb un artefacte del tot innecessari pels vianants. Al de la foto, que veureu tot petit a punt de topar el vaig avisar, no vaig gosar filmar la topada. Però si no l'aviso jo... la noia asseguda només mirava l'escena igual que els que eren a la terrassa del davant. En fi que algú faci complir les normes, que hi són, que prohibeixen usar privadament lo públic.