2009-04-29

Soc antipixapins, i sòmines és clar, digué un il·luminat.


Fa ja alguns dies que començo a pensar en pujar un article sobre els darrers moviments que afecten a ERC, i fa dies que dubto i dubto. Posat que la meva versió dels fets d'unes coses i altres tenen uninterès molt relatiu per a tots i totes, se m'acut insistir en l'estupidesa del plantejament dels de "fora" de Barcelona contra "els" de Barcelona.

Aquesta simplificació obtusa i pròpia d'analfabets caldria allunyar-la de qualsevol anàlisi mínimament racional de la realitat catalana, i sobre tot, ingorar-ne autors i arguments atès que aquesta simplificació sorgeix (que taxatiu!) de fòbies personals diverses. Si tinc un desamor de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si m'ha menystingut un habitant de Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si l'ecologisme triomfa però m'obliga a actituts ecologistes a casa "meva" la culpa és dels de Barcelona. Si algun dia un policia m'ha posat una multa per saltar-me un semàfor la culpa és dels de Barcelona. Si tinc embús a les meves pistes d'esquí la "culpa!!!!¿¿" és dels de Barcelona. Si les meves botigues són més cares que a Barcelona la culpa és dels de Barcelona. Si he de pagar l'àrea verda de Barcelona per un cop que baixo la culpa és dels de Barcelona. I així fins a l'infinit. Podeu posar qualsevol cosa i acabar la frase amb una la culpa és dels de Barcelona, encara que l'origen sigui mundial o americà o propi (els veïns també existeixen...).

No, els que vivim a Barcelona o els que sóm de Barcelona potser no sóm sants,... o si, perquè mira que vivim en un lloc llòbreg i funest i tot i així persistim en viure-hi i visitar (si és que no ens ho
prohibeixen) els altres llocs on si que hi viuen a gust els éssers més nobles de la creació: "els de fora de Barcelona". Ben mirat tant uns com altres sóm iguals, amb les nostres pors i alegries, i amb les nostres misèries i triomfs.

Ja és temps de tenir URC DE SER DE BARCELONA. o de fora que també és
igual de bo.


USB sempre!