2008-03-20

Referencia per a qualcú que ha tramès un comentari

Anònim segle XXI rep una forta abraçada i sigues feliç. És totalment gratuït, això sí no desgrava. Però allibera molt.

2008-03-17

He trobat el primer referent de la nostra maduresa com a poble.

Ridiculisme: DAVID DURAN, insigne escriptor garrafenc, va proposar el 1996, al seu llibre CATACONYA, LA VIA RIDICULISTA D'ACCÉS A LA INDEPENDÈNCIA (ed. La Magrana) aquesta teoria. Bàsicament, el ridiculisme proposa que els catalans es posin a fer tota mena d'accions tan estrambòtiques i ridícules que les potències colonials decideixin retirar-se dels territoris ocupats de pura vergonya aliena. Seguint les seves petjades, va néixer durant el 2003 el MOVIMENT RIDICULISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL (PROVISIONAL), més conegut com MRAN-P . Diversos col.lectius han realitzat accions ridiculistes més o menys ortodoxes (Comando Avellana, L'Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets...)

2008-03-13

Malgrat tot avancem.

En aquests dies es fa estrany no parlar de nosaltres. Es fa necessari regirar diaris i visitar webs a la recerca d'opinions i notícies del que passa al si d'Esquerra. Ja n'he llegit i visitat un munt. En tots els casos, aquesta vegada, hi veig més moderació, opinions més contingudes ( a banda dels típics insults sense contingut ) i centrades en el que passa i en que hom vol que passi. Els espantaocells de sempre també diuen que esgaripem però veig molta més profunditat en els que no atien l'odi i la rancúnia. Suposo que deu ser que veig el que vull veure.

Tanmateix cal seguir. Després de més de mitja vida esmerçada en millorar i millorar-nos sembla que ho aconseguirem ( millorar, lo de la independència també però a mig termini ). Uns per necessitat i altres per elecció ens proposen que fem coses i que les fem seriosament i constant, serà que pensen que si ens ho proposem podrem fer-ho.

Seguir la Via Ridiculista ( cornuts i pagar el beure ) ha fet avançar tot el moviment atès que el qui pot fer el ridícul amb convicció també pot esdevenir seriós si s'ho proposa. Fixem-nos en l'estupidesa de donar un premi (vot) a qui t'ha fet gastar centenars d'euros per anar a treballar. Fixem-nos en el patetisme de donar vots als que et diuen que ets un aprofitat que manlleves i no tornes. Fixeu-vos que cada vegada que hi ha eleccions podem rectificar, o poden rectificar, i deixar d'escopir de cara al vent i provar de remar-hi a favor. Ja se sap que els independentistes no sóm perfectes ( hi es publica cada dia ) però faria il·lusió que de tant en quant poguéssim arrossegar els amics coneguts i saludats a l'aventura de la llibertat.

2008-03-09

Independentistes?

Avui, després de votar he pensat que mentre uns donem suport a tots els fronts de lluita, des del Moviment Ridiculsta d'Alliberament Nacional fins a la forma més institucional de l'independentisme ERC, passant per totes les organitzacions.Altres no.

Pensem en la nostra força.

2008-03-07

Imparables, així cal que ens tornem.

Cal tornar al manifest dels imparables per enfonsar dins un forn encès les excrecències que dia a dia produeixen les nostres mediocres elits.

No ens cal que patètics opinadors ens intentin convèncer que no opinen.
No ens cal escoltar enginyers amagats sota la tècnica per saber que són responsables de la seves mancances intel·lectuals.
No ens cal que els metges facin experiments per saber que un dia o altre morirem encara que no ens agradi saber quan.
No volem artistes que usen la nostra ignorància per vendre no res.
Qui llença una pedra ha de saber que en rebrà i fer-ho és la seva obligació. Fem-ho.

Qui escriu és responsable, opina, fereix, crea o destrueix.

Val més saber-ho i dir-ho. Amb cada mot podem finir. Siguem-ne responsables i que no ens pari res.

Uns poetes " imparables"

CONTRA LA INSIGNIFICANÇA
‘‘La moderació i la prevenció contra la desmesura
són les larves més nocives que ataquen
l’esperit artístic. La literatura amplia la vida:
l’allibera de les capitulacions, la porta al límit, juga
al tot o res. Tot escriptor ha de pretendre la
transformació del món: cada poema és l’art, la
política, la moral i la societat que han de venir.
Aquest és el nostre projecte literari.
”Som el present. Som antics. Som premoderns.
Som romàntics. Sense poesia no hi ha literatura
que valgui, i no concebem la poesia sense una
actitud d’heretgia, dissidència i vessament. Tota
escriptura ha de ser promíscua i lasciva, ha de
posseir i ser posseïda. Creiem en el desig com a
impuls de les veritats i de la vida. Som l’endemà de
l’ara.
”Abominem d’estètiques mel·líflues i cofoies
que malbaraten els valors de la tradició i cultiven
l’enveja, la rancúnia i l’humor dels impotents.
Abominem de l’escriptor gandul, de l’obra modesta
i banal, del vers entès com a equació a resoldre.
No som artesans: la permanència només és
fruit de la màxima ambició. Que s’apartin els taxidermistes
de la llengua i de l’estil: nosaltres fecundem
allò que ells volen mort.
”Qualsevol dogma, qualsevol apologia de les
pors i les febleses de l’individu, qualsevol sacralització
del victimisme, són obscens i mereixen el
nostre menyspreu. Estimem, en canvi, el risc que
ens porta a l’inaudit, a l’emoció, al gaudi estètic.
Estimem els poemes que desemboquen en l’impacte,
que ens fan veure l’invisible, que ens fan
sentir com mulla el foc i que trenquen la mediocritat
expressada en paraules fades, estantisses i
incolores.
”Defensem una cultura que recuperi els autors
oblidats per la insolvència de la crítica, el silenci de
l’acadèmia i la mandra mental de la nostra societat.
L’anivellament a la baixa promogut per la perversió
de la indústria i l’excrescència del consum ens
porta a la niciesa, a la infantilització col·lectiva i a
l’autodestrucció. Reclamem que la poesia torni a
dignificar la cultura, i volem que l’esplendor creativa
i l’intercanvi d’idees refundin el nostre món.
Som els qui obrim les portes del mil·lenni:
brindem davant el ventre obert de l’enemic.”

2008-03-04

Encara resta espai al plaer

Estava fent proves a la xarxa i la companya I ara què? m'ha fet afegir una nova possibilitat al bloc. Espero que no sigui il·legal o similar.



powered by ODEO

powered by ODEO

Un cantants melòdics

Loading...