2009-10-31

Perquè la humiliació extrema davant d'Espanya?

Ahir vaig veure les imatges dels detinguts del psc de Santa Coloma i de cdc. No recordo haver vist mai uns detinguts emmanillats recollint bosses d'escombraries blau elèctric on hi tenien les "pertinences", tot això davant de les càmeres de televisió,abans d'entrar a l'Audiència a declarar davant d'un jutge. Als terroristes els amaguen la cara amb les jaquetes. En el supòsit, plausible, que dos alts càrrecs del psc i dos ex-alts càrrecs de convergència siguin de veritat delinqüents. Penso que se'ls hauria de tractar com a delinqüents comuns o com a mínim com a assassins execrables, però penso que el racisme anticatalà s'ha instal·lat en totes les esferes del poder estatal.

2009-10-24

Com arribem a la Independència. 3.5

Conreem individualment el procés. Primera part.

Una manera de ser molt curosos amb el resultat final del procés independentista de Catalunya serà l'ús dels mitjans adequats per arribar-hi, la finalitat esdevé definida pels mitjans emprats en dirigir-nos-hi. La suma, la cooperació, la solidaritat, l'agermanament, la inclusió, la democratització del procés, l'excel·lència en la gestió del procés, compartir i explicar el procés en l'entorn internacional, el respecte als estats que ens acomboiaran en el procés, la col·laboració amb les institucions que ens acolliran al final del procés, la formació dels i les nostres representants nacionals i internacionals, la persistència, l'amabilitat en la forma i la contundència i fortalesa en el fons. Cal afegir a aquests elements molts d'altres que coadjuvaran el procés, faran de catalitzadors o de multiplicadors. Cal excloure elements desacceleradors, divisors, ofensius, inics, en fi tots aquells elements que endarreriran el procés.
El resultat final serà el de la fòrmula que acabi a la pissarra del procés.

En els temps que ens ha tocat viure caminem cap a l'alliberament,o més ben dit, cavalquem cap a l'alliberament amb velocitat i fermesa però a més de pujar al cavall cal que totes les persones que participen o que volen participar en el procés tinguin clar que cal afegir elements que sumin, multipliquin o facin créixer els resultats generals. Potser és més positiu pel procés global conèixer tres idiomes que no pas participar a totes les manifestacions que es convoquin; potser és més positiu sacrificar les ganes d'engegar a dida algú i en comptes d'això afavorir un intercanvi en català. Cal afegir raó i coneixement al cor i a l'estómac.

2009-10-22

Cercant, buscant paraules boniques.

Ja tinc una edat i recordo, no només "la" Norma que fou una noieta de la post transició, sinó que recordo perfectament que jo li deia sellos als segells i busson a la bústia. A cap de nosaltres, en aquell temps nens, ens va afectar el més mínim canviar el nom de les coses i tornar-los el seu nom veritable. Ni ens afectaven els pericais o toutains ni ens treia la son cap collonada de si érem o no érem purs o lletraferits o el que sigui perquè simplement ho apreníem tot. I quan dic tot vull dir tot. Si un hom es posa a aprendre anglès no li ensenyen el fantàstic llenguatge dels barris obrers de manchester perquè no és un llenguatge, és una manera de parlar un llenguatge, i a cap mestre d'anglès se li acudiria basar la seva professió en negligir els mots anglesos i afegir-hi gal·licismes i llatinismes. Per tant ja comença a ser hora que els "MESTRES" de la nostra llengua ens tornin a dir els veritables noms de cada cosa.

Us poso un exemple bonic: el bedoll, que és un arbre de pell blanca de la que s'extreu l'àcid acetil salicílic, a casa meva en diem beç, ja d'adolescent en no veure'l mai escrit així vaig consultar l'Alcover-Moll i resulta que si que n'hi diuen (n'hi deien als temps de mossèn Alcover) així en molts altres llocs, curiosament a la major part de territori oriental on n'hi ha d'aquest arbres de forma natural. Recentment, fa un any, a l'alt pirineu un guia ens explicà que els pastors es feien uns gots amb l'escorça dels bedolls, i d'aquests gots en diuen besulles...!!!?? i, dic jo, no serà que a cops d'imposició del castellà i retorn al català ligth allí dalt han perdut el beç per passar al bedoll que sembla que els castellans i els que no saben prou català entenen més?

Cal que quedi clar que els monolingües castellanoparlants no entenen cap altra llengua que la seva. Per tant, a què treu cap usar mots manllevats dels que s'assemblen més al castellà per dir coses que al capdavall "ellos no entenderán"?

Us proposo tornar al criteri simple de fer servir els mots que siguin més diferents del castellà. Això per dos motius, el primer enriquir el llenguatge oral estàndard i el segon perquè si, perquè posats a tenir català és més bonic que sigui ben variat. I com diu algun poeta: digues de tant en tant cargol o, si no plou, sargantana, potser d'aquí dos o tres-cents anys encara existiran aquestes paraules.

Un cantants melòdics

Loading...