2007-04-23

Que passeu un bon dia Sant Jordi

Sigui per la bellesa del matí atrafegat de roses aimades.
Sigui per les taules plenes de llibres nous i joiosos.

Sigui per que si.

M'agrada el meu sant.

Que us agradi i us faci profit. Regaleu un bes i una paraula, us serà tornat.

2007-04-18

Veiem l'Estat?, independència ( 2.1)

Una manera de veure el país és com si ja fos un estat. Com si visquéssim en una confederació de quatre o cinc estats que comparteixen una llengua i una cultura comunes. Aquesta manera de mirar i mirar-nos ens pot ajudar a avaluar si la nostra activitat individual i social es corresponen a aquesta manera tant estatocèntrica que els Estats tenen de veure's i veure el món.

No ho plantejo com una acció excloent sinó com una de les perspectives d'anàlisi que cal tenir i que cal accionar. Per ser cal voler ser i tenir coneixement d'allò que volem ser. Penso que manca aquesta mena d'actituts individuals i col·lectives en totes les activitats de la nostra comunitat. Actuar i pensar com si ja fóssim un estat estalvia als nostres interlocutors l'esforç d'haver-nos de situar en una categoria entre un "Estat" i una " província"; aquestes subtileses només les entenem aquelles persones que vivim en aquestes realitats, i en coneixem les subtils diferències, que no sóm una gran majoria de la humanitat.

Igualment, a nosaltres la visió estatalista ens pot ajudar a comparar els resultats del que fem en una visió regionalista o autonomista o etceterista, en relació als resultats que voldríem que tingués la mateixa feta emmarcada en una realitat estatal.

En un altre marc cal avaluar els efectes en la prospectiva del camí cap a l'estat. La construcció de la visió com a estat ens donarà fites i objectius a abastar i la relació que les nostres accions tenen envers aquestes preconstruccions de l'encaix nacional.

2007-04-16

Qui en sabés el nom.

Sense llàgrimes s'ofega la vida dels sentiments.
Boques badades en el no res aturen la sang.
A tu no te'n calen d'emocions,
ets erm i eixorc en acte,
eixorc i estèril res no fas.

2007-04-12

La sensació d'una imatge

Cal que plogui, però un cop ha plogut prou dies comença la pesantor de les celles i les parpelles i ja em comença a molestar la humitat i la llum esmorteïda del matí al vespre. A algunes persones aquest temps els és revivificant però a mi m'esgota de seguida, em cal llum i claredat.

Com a les plantes de secà, d'aigua ni poca ni molta.

Un abril típic i que fa honor a que cada gota val per mil.

2007-04-03

Dos dies després un gest sobrer, la llum.

En aixecar la vista dels tolls recuperaràs el gaudi de la realitat.
Els brots pugen als estels per ser-ne part.
Si vols, pots créixer com ells, si no, romandre com altres.
Les arrels creixen endins essenciant-se.
Cal ser ple per aprofitar-ho.