2012-12-28

Compte amb el BOE! d'aquests dies, que no fan broma.

La sorpresa d'una llei : " Ley 12/2012, de 26 de diciembre, de medidas urgentes de liberalización del comercio y de determinados servicios", no és la llei en si sinó que conté els "determinados servicios". Resulta que els determinados servicios és la liberalització del comreç d'armes per part del ministerio de defensa... Barregen amb certa gràcia, tot s'ha de dir, la liberalització de la instal·lació de noves botigues de comerç minorista amb la liberalització del comerç d'armes. Una cosa és positiva (també en preveuen el cobrament de taxes i impost per part dels ajuntaments) si no fos per la intromissió en la competència autonòmica per la regulació del comerç minorista (exclusiva i plena a Catalunya) i l'altra és estranya al comerç minorista i sobre tot a la desregulació i impediments administratius municipals, oi? que jo recordi ni els ajuntaments ni les diputacions són competents en matèria de tràfic internacional d'armes.

Una altra perla de la llei és la liberalització de la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil. Ja se sap militars, multinacionals de la comunicació i tintorers, tots al mateix sac.Boe del 27 de desembre de 2012


2012-12-21

Bon Nadal i feliç i lliure 2013

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
...deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m'aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M'obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m'acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s'han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.

Montserrat Abelló-1918

2012-09-09

11 de setembre de 2012 Independència!


Mica a mica hem arribat a una manifestació netament independentista unitària a Barcelona i amb tot el país.
Jo ja veig que serem molts. Ens sabem majoria. Ho hem votat informalment, ho hem opinat formalment, només tenim un dubte.

Si a la manifestació fóssim la majoria dels catalans ja està? Ja estarà declarada i proclamada la independència?

Doncs sí, als ulls del món i de nosaltres mateixos sí. Els nostres representants no tindran opcions. Això no és un desig, és una constatació.

És clar que per ser la majoria hi hem d'anar no només els que ja hi anirem, heu de convèncer als avis i als cunyats, i als amics i als coneguts que hi vagin.

2012-08-04

Ibers

El nostre substrat guerrer del temps de Pèricles.

2012-06-05

2012-06-03

Primavera a la vora del camí.

Una poncella oberta encalma l'esperit encara que el tinguem eixarbotat pels dies intranquils que ens toca viure.

2012-03-23

No faré vaga el 29M

Ja m'he cansat de tanta estupidesa. Seguir el joc als dos sindicats espanyols i espanyolistes en una nova vaga general espanyola conté massa vegades el prefix "espany" perquè pugui pair-ho. No dic que molts companys i companyes segueixin amb fe i il·lusió i seny proletari la convocatòria com bens sinó que jo ja no puc més. Estic tip de seguir els espanyols en la seva estupidesa sobre uns drets laborals que el toxo i el mendez ens neguen com a colonitzadors que son. Ens neguen els nostres drets col·lectius com a poble i com a nació cada dia. Suposo companys que sabeu que els dos sindicats son a totes les taules de negociació a Catalunya perquè son sindicats majoritaris a Espanya, és com si el PP i el PSOE fossin a totes les meses de portaveus dels plens municipals de tots els ajuntaments de Catalunya perquè son els partits majoritaris a Espanya... que bé i que democràtic oi!! Però això sí, quan volen carn de canó, nosaltres els "SOLIDARIS" (catalanesicatalansmésestupidsencaraqueellsquejaésdir) ens afegim a les alegres masses obreres espanyoles en la defensa dels drets laborals de........ calla! que no hi ha un salari mínim català! calla que no hi ha un marc de relacions laborals català que estigui representat a la mesa espanyola de negociació social ! calla que .... els sindicats espanyols son espanyols i discuteixen amb els empresaris espanyols els drets laborals dels espanyols... ja dic jo que hi ha massa prefixos "espany" i espanyar-se vol dir fer-se malbé. Per no fer-me malbé no faré vaga. I juro que defensaré els drets laborals sempre, però d'una altra manera i mai més tornaré a fer una acció coordinada amb cap organització de matriu espanyola. Així sigui.

2012-02-22

Responsabilitat fiscal. El nostre futur és la nostra responsabilitat.

En el procés de fabricar un camí de conscienciació nacional cal construir-nos com a col·lectiu tal i com ho fem tots i totes com a persones. Ningú d'una certa edat s'imagina discutint amb els pares sobre els propis salaris. I qui diu amb els pares amb els veïns. Ningú accepta les indicacions del veí en relació a com hem de gastar la paga doble o els excedents del sou de març o quin vehicle haurem de comprar per traslladar la família. Un hom pot escoltar opinions, escoltar "consells", però mai mai de mai deixar la responsabilitat de compar carn o peix al veí o a la mama. La responsabilitat és intransferible, és una de les condicions de l'essencia de la persona, és una part essencial del que és ser un ésser humà. Mai mai esdevenir irresponsable atorga més drets sinó menys.

Ara ho passo a la nostra condició col·lectiva: com a comunitat, com a nació, nosaltres hem de fer-nos responsables no només del nostre sou, sinó de en què gastar-lo, en com invertir una part del sou protegir-nos(defensa) en formar-nos (ensenyament) en alimentar-nos, en establir aliances amb amics o en contractar professionals o en estalviar una part del sou pel futur (els nostres fills).

Per fer això igual que quan som persones que ens cal saber qui som, quan som un col·lectiu ens cal saber quan som nació i a quina comunitat pertanyem i també assumir que la responsabilitat no és només a gastar diners en lleure sinó i sobre tot en invertir en el nostre futur i en desar (recaptar impostos del nostre sou col·lectiu) diners per fer front a totes les despeses de la comunitat. Això no podem deixar-ho que ho facin altres comunitats, la responsabilitat ha de ser només nostra tal i com només és nostra la responsabilitat de la gestió del nostre sou.

Proposo abandonar pactes, concerts, solidaritats, percentatges de cessió, cessions, i centrar-nos en la nostra responsabilitat. La nostra responsabilitat és recaptar-nos els impostos i administrar-nos'els. Ja veurem si donem almoina al Domund o fem un fons de cooperació per ajudar als afamats de les diverses autonomies espanyoles o dels lands alemanys, però és de persones irracionals (de persones amb problemes cognitius seriosos) deixar els diners del nostre sou al president de la comunitat de veïns perquè els administri, de fet si ho fa una persona qualsevol jutge el declararà "incapaç" i li assignarà un tutor que li administri els béns.

Responsabilitat fiscal és el pas que cal per la responsabilitat col·lectiva. Recaptar tots els impostos perquè som majors d'edat i ja no tenim tutors i gestionar totes les nostres responsabilitats perquè son nostres i no les podem deixar a altres que no som nosaltres.

Els pactes i els concerts i els contractes entre nosaltres i altres només tenen sentit en un plànol d'igualtat, en un de desigualtat només serveixen per justificar la nostra incapacitació per governar-nos i per ser responsables de nosaltres mateixos.

2012-01-05

El català al Facebook 4

Al Facebook els que diem que parlem en català no creixem gaire però amb una mica de màrqueting es pot verificar, segons el robot d'anuncis, que hi ha 
 
512.880 persones 05.01.2012
  • que viuen en un dels països següents: Andorra, Espanya, França, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Portugal, Rússia, Àustria, Austràlia, Grècia, Marroc, Mèxic, Japó, Irlanda, Canadà, Xile, Costa Rica, Ciutat del Vaticà, Suïssa, Suècia, Bèlgica, Holanda o Brasil
  • who speak català
cosa que és una bona notícia si la comparem amb les anteriors en les que no arribàvem al mig milió.
495.140 persones el 30.05.2011
  • que viuen en un dels països següents: França, Espanya, Andorra, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, Rússia, Japó, Portugal, Irlanda, Canadà o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
i anteriorment
456.060 persones el 21.05.2011
  • que viuen en un dels països següents: Espanya, Andorra, França, Itàlia, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Holanda, Mèxic, Alemanya, Xile, Canadà, Irlanda, Bèlgica, Austràlia, Àustria, Argentina, Grècia, Rússia, Brasil, Japó, Polònia, Suïssa o Ciutat del Vaticà
  • age 18 and older
  • who speak català
i anteriorment

422.940 persones 24.02.2011
  • who live in one of the countries: Andorra França Espanya Estats Units d'Amèrica Alemanya Austràlia Àustria Bèlgica Bielorússia Canadà Grècia Holanda Xile Xina Japó Noruega Mèxic Argentina Regne Unit Rússia Irlanda Itàlia o Brasil
  • age 18 and older
  • who speak català.
Ho hauríem de relacionar amb els parlants, però de regal de reis una bona notícia per la llengua.

productivitat pública (2) segons el CAREC no és tant IMproductivitat

Flors d'alta muntanya a l'estiu palentí.
Seguint (*primer post del tema)amb el coneixement i aprenentatge del tema de la IMproductivitat del sector públic cal referir el contingut dels documents del CAREC que sembla que sí que consideren que el sector públic pot ser productiu o, si més no, més productiu (cosa que de per si ja significa que és productiu) per tal com escriuen que és possible lligar els salaris públics a la productivitat i també especifiquen les millores a la productivitat pública. Aquest informe fet per empresaris i economistes catalans tots ells de reconegut prestigi acadèmic i professional contradiu conceptualment l'informe de la CEOE, el contradiu en essència tot i que no en acte pugi que les millores a aplicar, en general, coincideixen. Potser la llum és en la raó i no en la crisi. Cal pensar que el concepte de productivitat te com a mínim diversos significats, alguns més ceoe però altres més CAREC, tot i que ambdós plantegen el sector públic com una càrrega i no com una oportunitat.

L4. Millorar la productivitat del sector públic
Mesura de reactivació: accelerar el procés de simplificació administrativa
• Justificació:
La simplificació administrativa ha de ser una prioritat del Govern. Es tracta d’un procés
continuat que cal mantenir en el temps, per això la Generalitat hauria de completar el pla
bianual que es va aprovar al juliol de 2010 i que preveia la revisió i modificació de més de 170
normes i 250 procediments. És important que el Govern impliqui en aquest objectiu als agents
socials i a l’administració local. Per una banda, és necessària una regulació estable, simple i que
es compleixi; és a dir, que deixi clares les “regles del joc” a fi d’evitar inseguretat jurídica i
desincentius a l’emprenedoria. D’altra banda, hi ha d’haver una simplificació administrativa
que eviti tràmits costosos i innecessaris, doncs tenen un cost d’oportunitat important i un
component desincentivador de l’activitat empresarial.
• Recomanacions:
- Fer una avaluació integral de tots aquells requeriments d'origen administratiu que
s'han de complir per tal de posar en funcionament un negoci o desenvolupar la seva
activitat diària. L'anàlisi s'hauria d'estratificar per sectors a definir, i en cada
Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement
Informe del CAREC per a la Cimera Econòmica
32
requeriment identificat detallar de quina administració o tipus de norma prové
(estatal, autonòmica, local, UE).
- Cap mesura de legislació rellevant s’hauria d’aprovar sense una memòria econòmica
que identifiqui els objectius, concreti les mesures per les quals s’hauria d’avaluar, els
costos associats a aquestes mesures i les alternatives contemplades abans d’adoptar la
decisió finalment considerada. Sobre aquestes bases s’hauria de rendir comptes i
avaluar finalment l’execució.
- No s’hauria de presentar cap proposta de nova regulació que no identifiqui a quina
substitueix.
• Novetats / continuïtats en relació amb l’Acord estratègic 2008:
Les mesures proposades donen continuïtat a les contingudes en l’Acord estratègic,
concretament de l’M51 a l’M55, que fan referència a la simplificació dels tràmits administratius
i a la millora de la qualitat de la regulació i de la contractació pública.
Orientació estratègica: reforma estructural del sector públic
• Justificació:
És del tot necessària la profunda reestructuració del sector públic català. Reforma que ha de
comportar una significativa disminució de les estructures administratives, una major eficiència
en la distribució dels recursos públics, un redimensionament de les plantilles assignades a
tasques no directament dedicades als serveis públics d'atenció a la població, una
reprogramació de les inversions previstes, un esforç en la priorització i no extensió
indiscriminada en la política de subvencions i la potenciació màxima de la col·laboració
público-privada per estalviar costos i activar l’economia. És una reforma clau per a l’eficiència
del conjunt de l’economia, ja que les administracions públiques representen una part molt
significativa de l’ocupació total i tant el valor que aporten a la societat com els costos que
representen repercuteixen de manera directa en el sector privat.
Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement
Informe del CAREC per a la Cimera Econòmica
33
• Recomanacions:
- L’avaluació externa de totes les activitats dutes a termes per l’administració s’ha de
centrar en els resultats. Cal reduir les llistes de procediments que el que fan és
desincentivar a tot aquell que vol promoure noves iniciatives.
- Reforma de la funció pública: Entre les mesures a aplicar, s’hauria de crear una
comissió de nomenaments per la qual tot càrrec amb un rang superior a cap de servei i
nivell de directiu d’ens públics hagi de comptar amb un informe d’idoneïtat previ. Pel
que fa als contractes vitalicis públics, cal qüestionar-se si representen un desincentiu a
la millora de la productivitat. Potenciar la via contractual pot facilitar els ajustaments
de plantilla, que no són possibles amb una estructura funcionarial. Finalment, caldria
introduir incentius positius lligats a l’assoliment dels objectius fixats i acreditats
externament. Aquests incentius poden ser retributius (augmentar més la part variable
en funció de la productivitat), però també n’hi poden haver d’altres que no comportin
augment pressupostari (dies d’assumptes propis, reconeixement públic, majors
possibilitats d’escollir destí, possibilitat d’escollir millors horaris, possibilitat d’escollir
dies de vacances, etc.).
- Racionalitzar el nombre excessiu d’ens, centres, agències i organismes públics, creats
sota el principi d’autonomia, però que finalment depenen, quasi en exclusiva, dels
recursos públics. La clau de la reforma administrativa rau en posar sobre bases sòlides
la plena compatibilitat de la independència organitzativa i el control-rendiment de
comptes (el model Anglosaxó de les “arms-length agencies” seria un bon exemple).
- També cal fer més transparent la política retributiva de les empreses, agències i ens
públics –especialment pel que fa als directius de les entitats públiques– i valorar més
l’esforç i la productivitat a nivell retributiu.
• Novetats / continuïtats en relació amb l’Acord estratègic 2008:
L’Acord no inclou mesures relatives a la reforma del sector públic.

2012-01-04

Una tendència.#catalunyanewcountry

Hi som des de sempre.MAC
Érem de vacances i jugant jugant entre uns i altres, crec que iniciant-ho el @quimmasferrer i resta de la colla, el dia 3 de gener de 2012 tot (quasi tot) el dia el missatge (hastag) #CatalunyaNewCountry ha esdevingut tendència al twitter. Vol dir que "moltes" persones han fet servir aquesta referència en les seves comunicacions via twitter per parlar de coses que s'hi relacionen. Val a dir que ha començat i s'ha mantigut majoritàriament a favor que Catalunya sigui un nou estat/país (als Usa el teu país és el teu estat). El missatge polític del hastag l'han entès perfectament tant els promotors com els detractors, un missatge clarament independentista.

És simpàtic el nivell de preocupació pels veïns de ponent en relació al nostre coneixement de les llengües, que si no sabem anglès, que si no sabem català, que si ho hauríem d'haver escrit sencer en anglès, o sencer en català que si perquè no els ho dèiem en espanyol. Ells (la major part dels qui escriuen a la contra i en espanyol fan tantes faltes d'ortografia en una "lengua tan fácil i natural" que fa feredat) com és tradició en els amos ens expliquen a nosaltres, suposats "esclaus", com hem de parlar i què volen dir les coses que nosaltres diem, i quina llengua hem d'emprar. Com que som éssers inferiors hauríem d'acotar el cap i escriure només en castellà en els llocs on ells passen ("como es que le hablais catalan al niño?" barman espanyol en un bar espanyol es ficà en una conversa entre els pares del meu nebot i el meu nebot...!!!!) i ja no diguem a internet com que l'estat espanyol és seu (de la seva propietat) no toleren que nosaltres emprem català o encara pitjor anglès en un "territori" virtual que per ells és espanyol.#emdicKunta

La veritat és que molts de nosaltres em tornat uns trenta o quaranta anys enrera amb aquella frase brillant de l'analfabet adolfo suarez (les minúscules se les mereix) preguntant a una persona si es podia imaginar algun mestre ensenyant matemàtiques en català... quins temps! el franquisme i el postfranquisme i quin record del passat assassí l'actual espanyolisme (igual que el franquisme, falangismes i tots els racismes propis dels veïns de ponent).

Es tracta que la tendència és imparable si nosaltres volem, i volem, perquè  ja ho sabem que no és només una tendència. Ja s'hi ha sumat prou persones que no accepten l'esclavatge, que rebutgen el racisme anticatalà i que no s'agenollen sinó que caminen cap a la vida.

Si sumem maons farem una casa forta i indestructible. A la xarxa ja tenim la força de la raó i la del nombre, al carrer tenim la força de la raó i la del nombre, manca la força del nombre a les eleccions i la determinació dels nostres representants i serem lliures.