2012-02-22

Responsabilitat fiscal. El nostre futur és la nostra responsabilitat.

En el procés de fabricar un camí de conscienciació nacional cal construir-nos com a col·lectiu tal i com ho fem tots i totes com a persones. Ningú d'una certa edat s'imagina discutint amb els pares sobre els propis salaris. I qui diu amb els pares amb els veïns. Ningú accepta les indicacions del veí en relació a com hem de gastar la paga doble o els excedents del sou de març o quin vehicle haurem de comprar per traslladar la família. Un hom pot escoltar opinions, escoltar "consells", però mai mai de mai deixar la responsabilitat de compar carn o peix al veí o a la mama. La responsabilitat és intransferible, és una de les condicions de l'essencia de la persona, és una part essencial del que és ser un ésser humà. Mai mai esdevenir irresponsable atorga més drets sinó menys.

Ara ho passo a la nostra condició col·lectiva: com a comunitat, com a nació, nosaltres hem de fer-nos responsables no només del nostre sou, sinó de en què gastar-lo, en com invertir una part del sou protegir-nos(defensa) en formar-nos (ensenyament) en alimentar-nos, en establir aliances amb amics o en contractar professionals o en estalviar una part del sou pel futur (els nostres fills).

Per fer això igual que quan som persones que ens cal saber qui som, quan som un col·lectiu ens cal saber quan som nació i a quina comunitat pertanyem i també assumir que la responsabilitat no és només a gastar diners en lleure sinó i sobre tot en invertir en el nostre futur i en desar (recaptar impostos del nostre sou col·lectiu) diners per fer front a totes les despeses de la comunitat. Això no podem deixar-ho que ho facin altres comunitats, la responsabilitat ha de ser només nostra tal i com només és nostra la responsabilitat de la gestió del nostre sou.

Proposo abandonar pactes, concerts, solidaritats, percentatges de cessió, cessions, i centrar-nos en la nostra responsabilitat. La nostra responsabilitat és recaptar-nos els impostos i administrar-nos'els. Ja veurem si donem almoina al Domund o fem un fons de cooperació per ajudar als afamats de les diverses autonomies espanyoles o dels lands alemanys, però és de persones irracionals (de persones amb problemes cognitius seriosos) deixar els diners del nostre sou al president de la comunitat de veïns perquè els administri, de fet si ho fa una persona qualsevol jutge el declararà "incapaç" i li assignarà un tutor que li administri els béns.

Responsabilitat fiscal és el pas que cal per la responsabilitat col·lectiva. Recaptar tots els impostos perquè som majors d'edat i ja no tenim tutors i gestionar totes les nostres responsabilitats perquè son nostres i no les podem deixar a altres que no som nosaltres.

Els pactes i els concerts i els contractes entre nosaltres i altres només tenen sentit en un plànol d'igualtat, en un de desigualtat només serveixen per justificar la nostra incapacitació per governar-nos i per ser responsables de nosaltres mateixos.

Un cantants melòdics

Loading...