Escenes d'una organització.

Dissabte es va presentar en format presencial Reagrupament.cat. Sembla que el projecte està prou madur per induir als seus promotors a pensar que podran competir per una parcela de poder en la nova Esquerra Republicana de Catalunya. Si no fos que ens coneixem amb pocs des de fa molts anys i amb alguns des de fa massa poc, potser m'hi hauria acostat. Com en totes les bellugadisses de caràcter polític, s'hi ha de ser quan toca. Igualment però, si a una persona no li toca de ser-hi, doncs no hi és. Ara fa vint-i-dos anys mentre quasi tothom treballaba i estudiava i es comportava dins de la correcció política de la transició, alguns i algunes esmerçaven temps i diners i projecció professional en militar i preparar un autèntic instrument polític d'alliberament. Benvinguts i així sia. Als que aquests dies ens plau més la pau familiar que l'esveramenta dialèctica, les repeticions de pràctiques polítiques democràtiques no ens aporten nous aires sinó aires acondicionats a diferents temperatures amb una aparença de novetat que s'esgota quan arriba a la temperatura ambient.

Com que tanmateix és necessari aquest nou pas per enfortir l'instrument i per avaluar de nou les aliances i les sinèrgies, i també per distingir entre idees; ens felicito perquè en temps de canícula i de calendes de juliol ens veiem en cor de seguir en totes les vies d'alliberament.

Com dèia més o menys en Martí i Pol que cadascú faci el que li toca fer i via fora.