2008-03-07

Uns poetes " imparables"

CONTRA LA INSIGNIFICANÇA
‘‘La moderació i la prevenció contra la desmesura
són les larves més nocives que ataquen
l’esperit artístic. La literatura amplia la vida:
l’allibera de les capitulacions, la porta al límit, juga
al tot o res. Tot escriptor ha de pretendre la
transformació del món: cada poema és l’art, la
política, la moral i la societat que han de venir.
Aquest és el nostre projecte literari.
”Som el present. Som antics. Som premoderns.
Som romàntics. Sense poesia no hi ha literatura
que valgui, i no concebem la poesia sense una
actitud d’heretgia, dissidència i vessament. Tota
escriptura ha de ser promíscua i lasciva, ha de
posseir i ser posseïda. Creiem en el desig com a
impuls de les veritats i de la vida. Som l’endemà de
l’ara.
”Abominem d’estètiques mel·líflues i cofoies
que malbaraten els valors de la tradició i cultiven
l’enveja, la rancúnia i l’humor dels impotents.
Abominem de l’escriptor gandul, de l’obra modesta
i banal, del vers entès com a equació a resoldre.
No som artesans: la permanència només és
fruit de la màxima ambició. Que s’apartin els taxidermistes
de la llengua i de l’estil: nosaltres fecundem
allò que ells volen mort.
”Qualsevol dogma, qualsevol apologia de les
pors i les febleses de l’individu, qualsevol sacralització
del victimisme, són obscens i mereixen el
nostre menyspreu. Estimem, en canvi, el risc que
ens porta a l’inaudit, a l’emoció, al gaudi estètic.
Estimem els poemes que desemboquen en l’impacte,
que ens fan veure l’invisible, que ens fan
sentir com mulla el foc i que trenquen la mediocritat
expressada en paraules fades, estantisses i
incolores.
”Defensem una cultura que recuperi els autors
oblidats per la insolvència de la crítica, el silenci de
l’acadèmia i la mandra mental de la nostra societat.
L’anivellament a la baixa promogut per la perversió
de la indústria i l’excrescència del consum ens
porta a la niciesa, a la infantilització col·lectiva i a
l’autodestrucció. Reclamem que la poesia torni a
dignificar la cultura, i volem que l’esplendor creativa
i l’intercanvi d’idees refundin el nostre món.
Som els qui obrim les portes del mil·lenni:
brindem davant el ventre obert de l’enemic.”

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Bon dia! els imparables ja existeixen, tenen blog hi tot. De poetes hib ha en Joan Elies Adell, Manel Forcano, Sussanna Rafart, Sebastia Alzamora.. i algun més que ara no recordo.
Quan al manifest, el poeta Josdep M. Llompart ho va deixar dit amb molt poques paraules:
Començ de dir el que em crema les paraules...

apasiau.

jordi MR ha dit...

Si.

jordi MR ha dit...

Per cert després d'una cerca infructuosa no he trobat el bloc del qual parles. El pots enllaçar si us plau.

Francesc Puigcarbó ha dit...

http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/CV/jadellp_cv/imparables_recull.htm

no es aquest el bloc,peròmaci hi ha bastant informació. Jo tampoc el trobo, però vaig fer un comentari l'any passat sobre ells i em sebla els enllaçava. Ja t'ho buscaré

Francesc Puigcarbó ha dit...

http://www.imparables.org/

es aquesta adreça, pero no apareix el blog, el deuen haver retirat.

Manel ha dit...

Hola Francesc, ara els Imparables tenen un grup al Facebook. És una mena d'antologís virtual he reunit al nou poetes imparables en aquesta adreça:

http://www.facebook.com/pages/Poetes-imparables/322432236866