2009-10-22

Cercant, buscant paraules boniques.

Ja tinc una edat i recordo, no només "la" Norma que fou una noieta de la post transició, sinó que recordo perfectament que jo li deia sellos als segells i busson a la bústia. A cap de nosaltres, en aquell temps nens, ens va afectar el més mínim canviar el nom de les coses i tornar-los el seu nom veritable. Ni ens afectaven els pericais o toutains ni ens treia la son cap collonada de si érem o no érem purs o lletraferits o el que sigui perquè simplement ho apreníem tot. I quan dic tot vull dir tot. Si un hom es posa a aprendre anglès no li ensenyen el fantàstic llenguatge dels barris obrers de manchester perquè no és un llenguatge, és una manera de parlar un llenguatge, i a cap mestre d'anglès se li acudiria basar la seva professió en negligir els mots anglesos i afegir-hi gal·licismes i llatinismes. Per tant ja comença a ser hora que els "MESTRES" de la nostra llengua ens tornin a dir els veritables noms de cada cosa.

Us poso un exemple bonic: el bedoll, que és un arbre de pell blanca de la que s'extreu l'àcid acetil salicílic, a casa meva en diem beç, ja d'adolescent en no veure'l mai escrit així vaig consultar l'Alcover-Moll i resulta que si que n'hi diuen (n'hi deien als temps de mossèn Alcover) així en molts altres llocs, curiosament a la major part de territori oriental on n'hi ha d'aquest arbres de forma natural. Recentment, fa un any, a l'alt pirineu un guia ens explicà que els pastors es feien uns gots amb l'escorça dels bedolls, i d'aquests gots en diuen besulles...!!!?? i, dic jo, no serà que a cops d'imposició del castellà i retorn al català ligth allí dalt han perdut el beç per passar al bedoll que sembla que els castellans i els que no saben prou català entenen més?

Cal que quedi clar que els monolingües castellanoparlants no entenen cap altra llengua que la seva. Per tant, a què treu cap usar mots manllevats dels que s'assemblen més al castellà per dir coses que al capdavall "ellos no entenderán"?

Us proposo tornar al criteri simple de fer servir els mots que siguin més diferents del castellà. Això per dos motius, el primer enriquir el llenguatge oral estàndard i el segon perquè si, perquè posats a tenir català és més bonic que sigui ben variat. I com diu algun poeta: digues de tant en tant cargol o, si no plou, sargantana, potser d'aquí dos o tres-cents anys encara existiran aquestes paraules.

1 comentari:

kweilan ha dit...

M'ha fet gràcia lo de busson i sello. Jo encara hi afegeria pasillo que ara hem canviat per passadís. Siguem optimistes i creiem que d'aquí a uns anys encara hi siguin.

Un cantants melòdics

Loading...