2011-01-22

El camí. Què faig per la llengua a València?

En Ferran Suay que es dedica a la llengua feia una pregunta a la xarxa, alguns l'hem resposta tant bé com hem pogut i, en par, a mi m'ha provocat una derivada en forma d'escrit al bloc. Què es pot fer per aturar l'extermini de la llengua a València?
Es proposa una xarxa d'establiments, negocis, activitats que siguin amics i amigues de la llengua és a dir, en termes esnobs, #catalanfriendly o #llenguafriendly.
Doncs sí que és una bona iniciativa que com diuen suma a altres intents similars. Jo penso que no hi ha una sola acció que serveixi en aquesta lluita amb múltiples fronts i camps de batalla. Totes les estructures principatines no han estat prou per tenir la seguretat que la llengua prospera i està salvada, per tant al sud cal ser propositius, individualment propositius i col·lectivament agosarats.

Jo penso que manquen accions múltiples, la que proposa és encertada i penso que factible, però m'ho miro des del Principat. La nostra part, la part que pertoca als i les principatines fer és subscriure'ns al CAMACUC, fer turisme al País Valencià, i convidar escolars valencians a trobades al Principat perquè vegin l'ús normal de la llengua. I moltes altres activitats "normals", transmetre els noms de les comarques valencianes als nostres fills, visitar Morella, visitar Castelló, veure el mercat de València, escoltar la veu valenciana com a pròpia, en comprar al Consum a Barcelona llegir creïlles i clòtxines com el més normal del món. No parlar mai en castellà a ningú.
Ah, i trencar la impossibilitat de compartir la distribució de llibres valencians al Principat i viceversa. Tenim un mercat ampli que està fragmentat expressament pels defensors de la llengua espanyola i francesa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia i bona hora,

accepto i aplicaré a la que pugui, totes les accions a seguir.

Afegiré, però, una més, petita, però una més, que la gent catalana de València visqui la vida que els ha tocat sense cap entrebanc ni mitja mentida al coll, que visquin com a catalans que són. Oi que és ben fàcil? Que deixin de ser a mitges, catalans de primera, per si de cas algun dia guanyen protagonisme polític i es poden aprofitar del vot útil. Fa més de quaranta anys que van darrere del vot útil, de no ofendre els valencians amb això de ser catalans i ja veus tu, només els està quedant l'exili interior, perquè és clar, exiliar-se a Catalunya se'ls fa massa difícil, amb tanta gent del PP-PSOE-CiU-ICV pul·lulant per la terra.

Ara tenim, aquí, al bressol de la catalanitat, la batalla de Barcelona i, si no fem un cop ben fort al terra, també la perdrem, amb tantes vergonyes a l'aire, com que no podem demanar la independència, que la llengua vehicular ha de ser la dels nuclis familiars residents econòmics, que si l'economia és la font del país...

I no, l'economia no és la força del país, ho és la gent que hi viu. Perquè si mengem patates, però amb llibertat i independència, són més bones, oi? Que les putes de Berlusconi mengen millor que jo, segur, però ja veus què han de fer; igual se li pot explicar a en Mas, que potser farà anar millor l'economia, però que haurà de viure amb el cap cot davant el Borbó.

Salut i República de Catalunya!

Anònim ha dit...

Bon dia i bona hora,

que no podíeu fer que el vostre bloc utilitzi el català per dir "Publicat per", "comentaris" o "etiquetes". Penso que ha de ser ben fàcil, oi?

És un recordatori innecessari i ofensiu d'on som i, els dimonis no ho vulguin, on serem durant uns temps a venir.

Salut i República de Catalunya!

jordi MR ha dit...

Pel segon comentari: fet. El retret m'ha atiat l'enginy. Gràcies.