Indignació (posts per anar fent) 1

Després de recollir ma filla hem anat a comprar una mica de patates a la "fruiteria del barri" aquella on el botiguer tan solidari amb els "clients" i consumidors finals només afegeix un 300% de recàrrec a cada producte no fos cas que perdés diners. Bé, hem agafat unes quantes patates i com que no duc mai diners a sobre per poder pagar amb tarja he afegit mig meló, fes la cua..., i  a pagar 6,44 € (1.000 i escaig de les antigues peles).
-Ai si que ho sento però amb targeta no es pot pagar si no és més de 10 € ...diu l'amable dependenta.
Jo que ja m'havia passat un altre cop al principi li dic a ma filla -va mirem a veure que més comprem.
Però, després de mirar les pomes (ja en tinc) els uruguaios (comprar òs de préssec sense gust quin absurd!) les síndries (en menjàrem ahir) ... la meva consciència #catalanrevolution va i em diu -vols dir que no estàs fent el préssec? vols dir que no pots deixar el que ja has comprat anar a buscar diners a casa i reflexionar-ho tot en una assemblea unihòmica?
I sí, deixo les patates i el meló, vaig a casa, deixo ma filla que comença a patir per la meva actitud força determinada, i buido el dipòsit de monedes de 5cèntims i de 2 cèntims i torno a la "fruiteria del barri" (aquella del 300% de recàrrec, com totes les botigues per cert) per comprar PATATES.
N'agafo un quilo i mig o sigui 1,49€ i em poso a la cua de nou.
Primer li comunico a l'amable dependenta que el que havia reservat abans ja no ho vull.
A l'hora de pagar trec vint monedes de 5 cèntims i vint-i-cinc monedes de 2 cèntims, i ara és la dependenta (la pobra no en té cap culpa, ho juro, és l'amo el tossut) la que es vol estalviar problemes i diu que ja em cobra amb tarja la compra anterior, jo inflexible (i una mica capullo) li dic que no només no vull la compra anterior sinó que a més no duc cap tarja (cosa que és estrictament certa) i alternativament diu que em perdona 1 cèntim. Però l'organització "fruiteria del barri" ja ha fet tard, em nego a acceptar un descompte, jo només vull que em tornin el canvi d'un cèntim que és el que em correspon, un cop acabat un estúpid tràngol per una norma estúpida els comento que, que en una fruiteria no es pugui pagar amb tarja si no passa de 10 € és una cosa força estranya però és el seu criteri com a venedors.
Anàlisi:
1-estàs molt cardat nano, emprenyar-te per això és reflex una manca de contenció social impròpia d'un adult.
2-en el tema econòmic com és que un "amo" creu que el client és prou sòmines per no haver detectat que ens pren el pel amb els preus i que el rotllo del límit mínim de la tarja és per pura avarícia.
3-els dependents en botigues amb amos així ho passen malament amb energúmens com jo, però els amos obliguen a respondre.
4- respectar-se un mateix fa que hagi de canviar de "fruiteria de barri" en concret m'hagi de passar al "super del barri" que està en mans d'uns explotadors que cobren el mateix 250% en els preus (ah és més petit el %) i que, a vegades, et tracten com un client normal i corrent.
Conclusió: ens indignem contra els polítics i contra els bancs (noteu la diferència persona i cosa) i no ens indignem contra els que, a més de cobrar-nos el 300% del que val la cosa (d'alguna cosa han de viure), ens prenen per burros i no per clients.

Que els amos dels bars i els botiguers en general comencin a repensar-se els beneficis que treuen dels treballadors, aviat ells també patiran la nostra crisi de sous.