Perdoneu però ... ni espanyols, ni bascos.

Una de les preses de raó que vaig tenir de jove fou el gran engany de la solidaritat entre els pobles que cerquen la independència. Aquesta solidaritat, com algunes altres, es basa en la bona fe d'una de les parts i el teatre (gestual) del l'altre. Durant anys els bascos ens han pres per espanyols, no totes les persones individualment sinó la seva estructura organitzada per l'alliberament. Tant el EAJ com tots els altres han fet una política i una estratègia de Nosaltres Sols-però-sense-que-es-noti i aprofitant-nos de tothom, en la lògica de la seva raó d'Estat. Ells, que sí que volen un estat (a la seva manera d'entendre els estats), ens han usat i han usat la nostra gent i a les nostres organitzacions com a part de la seva estratègia d'alliberament. Ara fins i tot usen la nostra televisió per vendre'ns la fi de la seva violència armada, el que nosaltres vam solucionar amb la discreció catalana habitual. No dic que no admiri el País Basc i als bascos, però són i han estat un llast per l'alliberament del nostre poble i ens ha costat Déu i ajuda separar la nostra via pacífica de la seva espiral assassina.

Fins aquí un post d'urgència davant tanta elongació demagògica de la espanyolització dels mitjans de comunicació i polítics catalans a través de parlar d'un tercer país amb el qual només ens uneix el que jo vull que no ens uneixi, Espanya. Per tant d'Espanya no vull res, ni el conflicte entre el País Basc i ella. Em preocupa infinitament més l'estat de la Catalunya Nord, i sobre tot del País Valencià on la violència feixista no es persegueix per la forces de seguretat que encara són ocupants.