Cal que plogui, però un cop ha plogut prou dies comença la pesantor de les celles i les parpelles i ja em comença a molestar la humitat i la llum esmorteïda del matí al vespre. A algunes persones aquest temps els és revivificant però a mi m'esgota de seguida, em cal llum i claredat.
Com a les plantes de secà, d'aigua ni poca ni molta.
Un abril típic i que fa honor a que cada gota val per mil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
independència
(54)
reflexió
(53)
paraules
(6)
Titulars catalanocèntrics
(4)
Imatges
(3)
música
(3)
notícies
(2)
textos històrics
(2)
Benvinguda
(1)

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada