2008-07-11

Què diem i què llegeixen. Independència 3.4

Els del rotllo ( paraula eufemística que van incorporar a l'argot uns joves independentistes ) tenim l'inconvenient que fem servir un llenguatge molt senzill però aspre per les persones que ens escolten o llegeixen. És un llenguatge ple d'arestes cantelludes ( molt argot, sovint massa ). Expressions simples, que resumeixen moltes hores de discusions ( a vegades anys de discusions ) en una espècie d'eslògans que, als ulls i orelles dels oients o lectors enlluernen i eixorden com si fossin bombes. Ens costa tornar-nos a explicar perquè estem tips d'explicar-nos i ho tanquem amb frases del tipus: "estic contra això", o " aquest és un espanyol ", o " és un ocupant ", o " és una actitut feixista ", o tantes i tantes altres que arriba un punt que les incorporem en brut en els nostres raonaments sense parar-nos a repensar-les per a altres oïdes.




Si emprem una sentència tipus " València és Catalunya" s'organitza una baralla de tres tipus: la dels del rotllo sobre què és què; la dels no iniciats ciutadans de Catalunya que entenen que no, que València és València, Oi?; la dels valencians sobre l'imperialisme dels catalans, els quals (els catalans del Principat ( alies Catalunya ) en un 80% per cent no entén res, i l'altre 20% es passen hores intentant explicar què vol dir aquesta expressió de solidaritat amb els germans valencians a qui no volem ni ocupar ni imposar la nostra manera de veure com ells han d'alliberar-se, si ho volen, cas que ho vulguin... Tot plegat molta complexitat derivada de simplificacions de l'argot.




El contingut i el to del llenguatge que emprem esdevé, també, una part del que sóm. El nostre urc de ser independentistes ens fa cantelluts front a persones que, essent-ho, no estan contaminades de les nostres hores i dies de discusions sobre el nom del país o sobre el color de l'estel de la bandera o sobre si tenim dret o no a parlar en català o sobre tants i tants debats que em fet per fabricar l'instrument ( alguns pensem que ho és ) polític que ens ha de servir per l'alliberament ( paraula també amb més contingut/s per als xops de política independentista que per a d'altres ).




El cas és que, fins i tot volguent-nos explicar, la complexitat se'm menja.




És per això que en la cerca de la senzillesa tothom fa servir els mots amb el significat que han anat adquirint per a cadascú, i igualment fa servir les expressions i les conceptuacions tal i com han anat essent emprades en la seva formació. Finalment si una persona ha de ser tan precisa en els seus continguts o formes triga molt a construir un missatge.



Hem de ser els millors, imparables, concisos, suaus, i precisos perquè altrament ens menystindran per inútils, pocapenes, radicals, violents i sectaritzats.

3 comentaris:

litu ha dit...

Crec que tens molta raó. Aquest és un dels problemes: no ens sabem explicar bé.

jordi MR ha dit...

Penso que cal debatre-ho potser no aquí però si al carrer.

Olenska ha dit...

M'ha agradat molt este post, i em fa gràcia lo que dius dels valencians.

Sols dir-te que com a valenciana, tampoc entenc l'empeny d'uns quants (molts) en insistir: No mos fareu catalans.

He arribat a la conclusió de què:
1. No saben ni per on li cauen
2. És patètic que diguen i justifiquen que el valencià no és català.
3. No els entenc ni entenc d'on vé la idea

Però això si: que bé que els ix als del PP alterar els significats, mesclar conceptes, idees, fets i en definitiva: manipular. Perquè si hi ha un verb que definix el panorama del País Valencià és la manipulació. Al meu blog hui he penjat un post d'un article que parla d'això, del surrealisme en el que vivim els valencians. Te'l recomane.