Criticar ha de tenir un objectiu. Independència ( 1.2 )

En les anàlisi que fem de la situació creada per les votacions del dia 27 de maig ens estem tornant a instal·lar a la via ridiculista. Tots ens interpretem els uns als altres i ens diem el que hem de fer i el que no hem de fer. Obviament cap de nosaltres fa el que els altres esperen que fem especialment si el que s'espera de nosaltres és el més raonable.



Decididament aquests mesos estem assistint al gran triomf del MRAN facció institucional.



El camp independentista és farcit de persones que atorguen títols d'independentistitat, persones que curiosament sí que són independentistes però creuen que la seva és la única manera de ser-ho, o que el seu projecte personal o col·lectiu és la única manera d'explicar això de l'independentisme. Fa uns dies un gran patriota donava una lliço de maduresa personal i política i deia que la seva era una de les maneres de ser independentista. Apreneu-ne i deixeu passar l'os.



Totes les cojuntures passen atès que la seva essència és ser passatgeres. Cal treballar, avaluar i preparar les estratègies a mig i llarg termini puig que moltíssims i moltíssimes treballen i preparen les tàctiques i pràctiques a curt termini. Cal fer possible que fins i tot la via ridiculista sumi a llarg termini.