Perquè la humiliació extrema davant d'Espanya?

Ahir vaig veure les imatges dels detinguts del psc de Santa Coloma i de cdc. No recordo haver vist mai uns detinguts emmanillats recollint bosses d'escombraries blau elèctric on hi tenien les "pertinences", tot això davant de les càmeres de televisió,abans d'entrar a l'Audiència a declarar davant d'un jutge. Als terroristes els amaguen la cara amb les jaquetes. En el supòsit, plausible, que dos alts càrrecs del psc i dos ex-alts càrrecs de convergència siguin de veritat delinqüents. Penso que se'ls hauria de tractar com a delinqüents comuns o com a mínim com a assassins execrables, però penso que el racisme anticatalà s'ha instal·lat en totes les esferes del poder estatal.

Com arribem a la Independència. 3.5

Conreem individualment el procés. Primera part.

Una manera de ser molt curosos amb el resultat final del procés independentista de Catalunya serà l'ús dels mitjans adequats per arribar-hi, la finalitat esdevé definida pels mitjans emprats en dirigir-nos-hi. La suma, la cooperació, la solidaritat, l'agermanament, la inclusió, la democratització del procés, l'excel·lència en la gestió del procés, compartir i explicar el procés en l'entorn internacional, el respecte als estats que ens acomboiaran en el procés, la col·laboració amb les institucions que ens acolliran al final del procés, la formació dels i les nostres representants nacionals i internacionals, la persistència, l'amabilitat en la forma i la contundència i fortalesa en el fons. Cal afegir a aquests elements molts d'altres que coadjuvaran el procés, faran de catalitzadors o de multiplicadors. Cal excloure elements desacceleradors, divisors, ofensius, inics, en fi tots aquells elements que endarreriran el procés.
El resultat final serà el de la fòrmula que acabi a la pissarra del procés.

En els temps que ens ha tocat viure caminem cap a l'alliberament,o més ben dit, cavalquem cap a l'alliberament amb velocitat i fermesa però a més de pujar al cavall cal que totes les persones que participen o que volen participar en el procés tinguin clar que cal afegir elements que sumin, multipliquin o facin créixer els resultats generals. Potser és més positiu pel procés global conèixer tres idiomes que no pas participar a totes les manifestacions que es convoquin; potser és més positiu sacrificar les ganes d'engegar a dida algú i en comptes d'això afavorir un intercanvi en català. Cal afegir raó i coneixement al cor i a l'estómac.

Cercant, buscant paraules boniques.

Ja tinc una edat i recordo, no només "la" Norma que fou una noieta de la post transició, sinó que recordo perfectament que jo li deia sellos als segells i busson a la bústia. A cap de nosaltres, en aquell temps nens, ens va afectar el més mínim canviar el nom de les coses i tornar-los el seu nom veritable. Ni ens afectaven els pericais o toutains ni ens treia la son cap collonada de si érem o no érem purs o lletraferits o el que sigui perquè simplement ho apreníem tot. I quan dic tot vull dir tot. Si un hom es posa a aprendre anglès no li ensenyen el fantàstic llenguatge dels barris obrers de manchester perquè no és un llenguatge, és una manera de parlar un llenguatge, i a cap mestre d'anglès se li acudiria basar la seva professió en negligir els mots anglesos i afegir-hi gal·licismes i llatinismes. Per tant ja comença a ser hora que els "MESTRES" de la nostra llengua ens tornin a dir els veritables noms de cada cosa.

Us poso un exemple bonic: el bedoll, que és un arbre de pell blanca de la que s'extreu l'àcid acetil salicílic, a casa meva en diem beç, ja d'adolescent en no veure'l mai escrit així vaig consultar l'Alcover-Moll i resulta que si que n'hi diuen (n'hi deien als temps de mossèn Alcover) així en molts altres llocs, curiosament a la major part de territori oriental on n'hi ha d'aquest arbres de forma natural. Recentment, fa un any, a l'alt pirineu un guia ens explicà que els pastors es feien uns gots amb l'escorça dels bedolls, i d'aquests gots en diuen besulles...!!!?? i, dic jo, no serà que a cops d'imposició del castellà i retorn al català ligth allí dalt han perdut el beç per passar al bedoll que sembla que els castellans i els que no saben prou català entenen més?

Cal que quedi clar que els monolingües castellanoparlants no entenen cap altra llengua que la seva. Per tant, a què treu cap usar mots manllevats dels que s'assemblen més al castellà per dir coses que al capdavall "ellos no entenderán"?

Us proposo tornar al criteri simple de fer servir els mots que siguin més diferents del castellà. Això per dos motius, el primer enriquir el llenguatge oral estàndard i el segon perquè si, perquè posats a tenir català és més bonic que sigui ben variat. I com diu algun poeta: digues de tant en tant cargol o, si no plou, sargantana, potser d'aquí dos o tres-cents anys encara existiran aquestes paraules.

Notícies de Catalunya.

El Col·lectiu Emma fa una bona tasca de seguiment de l'opinió escrita internacional sobre la nostra societat.

http://emma-col-cat.blogspot.com/2009/09/articles-sobre-catalunya.html

INDEPENDÈNCIA?

si

Independència. Cal escriure-ho.

Un dia i un altre conec persones que, si es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya(ara com ara secció Principat), votarien que si. Moltes més de les que elles mateixes creuen que són.

Uns quants es pensen que són els/les úniques que "obviament jo votaria que si però..." no és que hi pensin tant sovint com això. Unes altres que per descomptat que votarien i sempre hi pensen, com jo mateix, i que per cert comencem a ser molts. Uns altres, poquíssims, saben segur que votarien que no. I una certa quantitat que o no votaria o votaria el millor pel seu futur.

És veritat l'enquesta i la valoració és esbiaixada. Però segons la meva particular enquesta guanyarà el si per molt. I el vot "si" majoritari ni tant sols ho fa servir com a part component dels seus vots actuals en les diverses eleccions. L'enquesta és esbiaixada però l'actual composició de la voluntat democràtica dels principatins també és esbiaixada en funció de quina és la cosa que es tracta de decidir. És per això que serà tant important decidir sobre la independència i fer-ho al marge i a més a més d'unes eleccions parlamentàries ordinàries.

La votació sobre la independència és un replà de l'escala cap a la llibertat i cal entendre que a més a més d'un dret és el més racional que fan les persones i els grups de persones.

Si fos més jove faria com als anys vuitanta, escriuria per murs i parets la paraula independència fins que fos impossible no veure-la cada dia i a cada pas.